L'experiència ESCAC a 'Looking China'

Tres graduats de l’ESCAC han participat a Looking for China Youth Film Project, un programa un programa d’intercanvi cultural per a estudiants de cinema organitzat per la Academy for International Communication of Chinese Culture de la Beijing Normal University.

La setena edició ha acollit a més de 400 estudiants de cinema de tot el món, que han viatjat a la Xina per experimentar la vida local, la cultura i realitzar diversos curtmetratges sobre el tema d’aquest any; “Ecologia, Biologia i el Coneixement de la vida”.

Judith Carceller, Daniel Olmos i Bernat de Ferrer, els tres graduats de l’ESCAC que han viatjat a Xina, ens expliquen què ha significat per a ells “Looking China”:

“Cada dia era una sorpresa i un nou impacte cultural però sens dubte, amb el que més em quedo és amb el que vaig viure en arribar a la localització de rodatge: a KongjíaFang. Era un poble rural perdut enmig de les muntanyes de Xina a 4 hores de la ciutat. Ningú havia vist mai cap occidental, així que jo seria la primera. En posar un peu fora del cotxe i sortir, totes les mirades es van girar cap a mi. Cada vegada que em creuava algú, se’m quedava mirant i somreia (somreien molt), molts d’ells s’acostaven a demanar-me una fotografia (i després venien un altre cop per fer-ne amb els seus respectius familiars), em tocaven el cabell per comprovar si era de veritat, inclús em venien a l’habitació on jo dormia a picar-me a la porta per fer-se més fotos. Tothom em va oferir casa seva per passar la nit, o compartir àpats amb ells. Així va ser com cada dia el vaig passar en una casa diferent, compartint esmorzars, dinars i sopars amb aliments que no havia vist mai i amb gent nova que es feia un fart de riure quan em sentien dir l’únic que sabia dir : “ShièShiè” (gràcies).” Judith Carceller, graduada especialitat d’efectes visuals. 

 

“Quan em van dir que anava a Wuhan, vaig pensar, “bé, no és ni Xangai ni Pequín, així que serà un petit poble xinès envoltat d’arbres on la gent es mou amb bicicleta com a les pel·lícules rurals de Zhang Yimou”. Em faltava tot per veure. Wuhan resulta ser la megalòpolis més gran que he vist mai, més gran que qualsevol ciutat europea, més gran que New York … des de dalt de la Torre de la Grulla Amarilla al costat del riu Yangtzé, pot un donar una volta de 360 ​​graus des d’on només es veuen gratacels als horitzons: és “la ciutat infinita”. Però en aquest espai tan inabastable i alienant, constant recordatori de la nostra petitesa i insignificança, té lloc, paradoxalment, una intensa vida en comunitat: mengem junts el menjar del mateix plat, bevem junts la cervesa del mateix garrafa, vam cantar junts cançons al Karaoke , vam muntar junts en una sala de muntatge … i tots aquests detalls de la nostra experiència reflecteixen només una petita part de la vida de les nostres companyes xineses, la gent més somrient que ens podíem trobar.” Daniel Olmos.

“El que seria una de les metropolis més grans d’Europa, allà és una ciutat industrial que passa desaparcebuda. Això es la Xina. Inmensitat. Miris allà on miris.(…) Looking China ha sigut increíblement positiu i sorprenent. No tan sols per la cultura i la pròpia experiència de rodar un documental tant lluny de casa, sinó sobretot per la gent que he conegut. Tres setmanes passen molt ràpid, però és brutal el molt que hem intimat amb gent desconeguda i de tants llocs diferents. Les incansables estudiants xineses que ens acompanyaven a cada estudiant estranger i que ens van fer viure el seu dia a dia, guiant-nos, traduint-nos, i en definitiva, cuidant-nos en un país que no parla l’anglès. La Xiao i la Hu no llegiran aquest article, però són dues de les raons principals de que això hagi estat una bona experiencia. Del propi país marxo amb la sensació de que podría viure durant anys allà ino acabar d’entendre els racons amagats de la cultura i la llengua” Bernat de Ferrer.

Categories: Escola, Talent Escac