Informació
del Grau

Consulta el pla d'estudis, el calendari, organització i l'operativa del curs.

Presentació

ESCAC imparteix el Grau en Cinematografia, de 180 crèdits i tres cursos de durada, verificat en sentit positiu pel Consell d’Universitats l’11 de juliol de 2017. L’oferta formativa d’ESCAC consistirà en un 3+2 integrat, format pel mencionat Grau i pel Màster en Cinematografia, de 120 crèdits i dos cursos de durada.

Donat que l’implantació del Grau en Cinematografia serà gradual, curs a curs, l’inici de la docència del Màster està prevista per al curs 2021-2022.

En aquest apartat trobaràs informació sobre l’accés, el pla d’estudis, la planificació del curs, el professorat, les pràctiques externes i el treball de final de grau. 

Dades bàsiques
Branca de coneixement: Arts i humanitats
Crèdits: 180
Modalitat de docència: Presencial
Places: 90
Notes de tall: 9,650 (juliol 2020, inici procés, via PAU i FP)
Idioma de docència: Català, castellà
Preu orientatiu per crèdit: 21,46 € (curs 2019-2020)
Cap d'estudis: Jaume Macià
Coordinació: Yago Alcover
Objectius i competències

Objectius de la titulació

El Grau en Cinematografia pretén formar els estudiants perquè puguin incorporar-se al sector cinematogràfic i audiovisual en general. El Grau ofereix als estudiants la formació teòrica i pràctica necessària per a l’exercici professional de nivell universitari en els àmbits de treball de la titulació.

En el Grau s’imparteix una formació bàsica i polivalent que proporciona a l’estudiant capacitat narrativa a través del llenguatge audiovisual i també coneixements i habilitats bàsiques en els diferents oficis del sector. Els estudiants han de poder expressar-se a través del llenguatge audiovisual així com conèixer i ser capaços d’exercir de manera creativa els seus diferents oficis: direcció de ficció, direcció de documental, direcció d’art, direcció de fotografia, guió, muntatge, producció, producció digital i so.

És important que qualsevol persona que vulgui desenvolupar-se professionalment en l’àmbit cinematogràfic tingui uns sòlids coneixements en les àrees de la narració audiovisual, els oficis cinematogràfics, els estudis fílmic i la tecnologia, ja que els coneixements i competències en aquests àmbits són necessaris sigui quina sigui la posterior especialització de l’estudiant i futur professional. El Grau ofereix una formació en aquestes quatre grans àrees bàsiques de coneixement  i proporciona la base necessària per poder accedir al Màster en Cinematografia, impartit per l’ESCAC i que proporciona una formació ja especialitzada en l’ofici cinematogràfic escollit.

 

Perfil d’ingrés

Els futurs estudiants d’aquesta titulació haurien de posseir un base formativa, ja sigui de caràcter artístic, humanístic o cientificotècnic, que els situï en disposició d’afrontar els estudis plantejats des d’uns pilars sòlids en els àmbits de la comunicació, l’expressió, les actituds socials, la investigació i la tecnologia, que haurien d’estar constituïts per un conjunt de coneixements, competències i habilitats, entre les quals podem destacar:

Domini correcte i fluït de l’expressió, tant a nivell oral com escrit, en llengua castellana i catalana. Capacitat de sostenir una relació comunicativa en llengua anglesa. Aptituds analítiques i crítiques respecte del llenguatge corporal, plàstic i audiovisual. Capacitat d’expressar  amb correcció idees, experiències o sentiments a través de la comunicació no verbal. Capacitat per valorar la pertinença de la informació obtinguda en funció dels objectius proposats. Capacitat de conversió de la informació localitzada en coneixement apte per a la seva assimilació. Capacitat d’estructurar i sintetitzar informació, així com d’extreure conclusions. Capacitat de recerca d’informació a través de fonts diverses (bibliogràfiques, plàstiques, hemerogràfiques, videogràfiques…). Capacitat per gestionar la informació i aprofitar les possibilitats comunicatives de les xarxes virtuals. Capacitat per utilitzar els entorns no presencials de la comunicació digital, per a la interacció, la cooperació i l’autoaprenentatge. Capacitat per treballar amb eines ofimàtiques i de producció audiovisual. Capacitat creativa i emprenedora. Capacitat de compromís ètic i social. Disposició de relacionar-se adequadament dins del seu propi entorn sociocultural, així com de posseir una actitud respectuosa i receptiva davant d’altres.

L’avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a través d’una Prova d’Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per accedir al Grau en Cinematografia. Veure secció Accés, preinscripció i matrícula.

 

Perfil de sortida

Competències bàsiques i generals

  • Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
  • Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.
  • Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
  • Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  • Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
  • Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l’àmbit cinematogràfic.
  • Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en l’àmbit cinematogràfic.
  • Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
  • Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i aptituds des de la creativitat en l’àmbit cinematogràfic.
  • Capacitat per valorar l’impacte social i mediambiental de les seves actuacions.

Competències específiques

  • Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d’utilitzar-los per narrar històries.
  • Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tot tipus de discursos fílmics.
  • Conèixer les últimes tecnologies d’aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d’utilitzar-les de forma adequada.
  • Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la producció d’obres audiovisuals, al llarg dels processos d’ideació, desenvolupament i explotació de les mateixes.
  • Demostrar domini de les tècniques i mecanismes de la direcció d’obres audiovisuals i poder dur a terme la planificació, realització i supervisió d’una producció audiovisual.
  • Demostrar capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d’obres audiovisuals de diferents característiques.
  • Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en general en el marc de una obra audiovisual.
  • Tenir capacitat per concebre, dissenyar i desenvolupar l’espai, el vestuari i l’atrezzo implicats en la producció d’una obra audiovisual.
  • Demostrar capacitat per dur a terme els processos involucrats en el registre, el disseny i la postproducció sonora d’una obra audiovisual.
  • Ser capaç d’estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual a través del domini dels recursos i estratègies del muntatge i la postproducció.
  • Ser capaç d’assumir la gestió dels processos de preproducció, producció i postproducció dels efectes digitals en una producció audiovisual.
Accés, preinscripció i matrícula

Informació sobre preinscripció i admissió

L’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau es realitza a la Universitat de Barcelona d’acord amb el que estipula el RD 1892/2008 i en el RD 412/2014, d’acord amb la vigència temporal recollida en la disposició addicional quarta. Per accedir a estudis de grau cal complir un dels següents requisits:

Haver obtingut el títol de batxillerat o equivalent i haver superat les proves d’accés a la universitat (PAU), més conegudes com a selectivitat. Haver obtingut un títol de cicle formatiu de grau superior, cicle formatiu d’arts plàstiques i disseny o d’ensenyaments esportius. Haver superat les proves d’accés a la universitat per a majors de 25 anys o per a majors de 45 anys. Complir les condicions per a l’accés per a majors de 40 anys. Tenir homologat el títol de batxillerat d’acord al RD 412/2014 que desenvolupa la LOMCE (únicament no residents no comunitaris i no subscriptors de convenis bilaterals).

Les persones majors de 40 anys, sense titulació acadèmica que habiliti per accedir a la universitat per altres vies d’accés, que vulguin iniciar estudis de grau a la Universitat de Barcelona poden accedir-hi mitjançant l’acreditació d’experiència laboral o professional. Per això han de formalitzar una inscripció i superar les fases de valoració de mèrits i d’entrevista personal. Cada any la Universitat de Barcelona estableix una reserva per aquesta via d’accés de fins a un 1% de les places que ofereixi l’ensenyament de grau.

Les persones majors de 45 anys, sense la titulació exigida per la normativa vigent, que vulguin iniciar estudis de grau a la Universitat de Barcelona poden accedir-hi mitjançant la realització de les proves d’accés a la universitat per a majors de 45 anys. Per això han de superar una prova d’accés i una entrevista personal. Els candidats que accedeixin a la universitat per mitjà de les proves d’accés a majors de 45 anys tenen reservat un 1% de les places de cada ensenyament.

Els estudiants procedents de PAU, de Cicles formatius i de la prova de majors de 25 anys, per accedir al primer curs d’un estudi universitari en qualsevol de les set universitats públiques de Catalunya, han de realitzar la preinscripció universitària.

La preinscripció universitària a Catalunya és un sistema coordinat de distribució dels estudiants que garanteix la igualtat de condicions en el procés d’ingrés al primer curs de qualsevol estudi universitari entre els quals s’inclou el grau. No s’utilitza aquest sistema per a l’accés als estudis de màster. En el moment de formalitzar la preinscripció universitària, l’estudiant pot sol·licitar fins a 8 preferències, les quals han d’estar ordenades per ordre d’interès. Aquesta preinscripció és compatible amb altres sol·licituds a universitats privades, a distància o d’altres comunitats autònomes, tot i que l’estudiant només podrà matricular-se en un sol centre. La informació relativa a les vies d’accés als estudis universitaris la facilita cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya i s’actualitza en funció de les decisions preses en el Consell Interuniversitari de Catalunya, ja que el sistema d’admissió és únic per a totes les universitats públiques de la comunitat autònoma. Finalment cal indicar que l’assignació de places per part de la Comunitat Autònoma es realitzarà segons el que indica el capítol VI “Admissió a les universitats públiques espanyoles” del REIAL DECRET 1892/2008, de 14 de novembre, pel qual es regulen les condicions per a l’accés als ensenyaments universitaris oficials de grau i els procediments d’admissió a les universitats públiques espanyoles, i, així mateix, es regirà pel RD 412/2014, d’acord a la vigència temporal recollida en la disposició addicional quarta.

La Generalitat de Catalunya ha establert també un procediment específic d’accés i admissió per a titulacions de grau, dirigit a estudiants procedents de sistemes d’educació d’estats no membres de la Unió Europea o d’altres estats amb els quals no s’hagin subscrit acords internacionals en règim de reciprocitat, que no tinguin nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea i que no tinguin residència a l’estat espanyol. L’Oficina d’Accés a la Universitat de la Generalitat de Catalunya és l’encarregada de gestionar l’admissió d’aquests estudiants a les universitats públiques catalanes. La informació relativa a l’accés als estudis universitaris per part d’aquests estudiants la facilita cada curs acadèmic la Generalitat de Catalunya:

A continuació s’aporten les següents normatives d’accés i admissió de la Universitat de Barcelona que han estat aprovades per la CACG de la Universitat de Barcelona de 30 de gener de 2015 i Consell de Govern d’11 de febrer de 2015.

NORMATIVA REGULADORA PER A ACCEDIR ALS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES MAJORS DE QUARANTA ANYS MITJANÇANT L’ACREDITACIÓ D’EXPERIÈNCIA LABORAL O PROFESIONAL.

NORMATIVA REGULADORA DE L’ENTREVISTA PER A ACCEDIR AlS ENSENYAMENTS UNIVERSITARIS OFICIALS DE GRAU DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA PER A PERSONES MAJORS DE QUARANTA-CINC ANYS.

 

Informació específica d’accés corresponent al centre

L’avaluació dels valors i capacitats que es demanen als futurs estudiants es durà a terme a través d’una Prova d’Aptitud Personal (PAP), la superació de la qual serà necessària per accedir al Grau en Cinematografia. Els elements que formen la PAP són el portofio, una prova pràctica de creació audiovisual i una entrevista personal. Els candidats lliuraran el seu portfolio en les dates establertes. La prova de creació audiovisual es durà a terme un dia concret i en base a unes premisses determinades. L’entrevista personal tindrà lloc davant un tribunal en una data posterior a la de la prova de creació audiovisual. Les dates de la PAP s’establiran cada curs d’acord amb les indicacions de l’Oficina d’Accés a la Universitat. El resultat de la PAP serà apte/a o no apte/a.

Veure calendari i especificitats 

 

Normativa de trasllats

L’ESCAC es regeix per la normativa de trasllats de la UB.

 

Sessions d’acollida

L’ESCAC du a terme diferents accions d’informació prèvia als futurs estudiants:

  • Jornades de Portes Obertes.
  • Presència al Saló de l’Ensenyament.
  • Presència a Unitour, Saló d’Orientació Universitària.
  • Entrevistes personals i visites a l’escola a tota persona que ho sol·liciti.
  • Presència de personal de l’escola a centres de formació secundària que ho sol·licitin.
  • Suport a alumnes de batxillerat en la realització dels seus Treballs de Recerca per part de personal del centre.
  • Xerrades i tallers sobre els oficis del cinema per a grups d’alumnes de secundària a les instal·lacions de l’escola.
  • Cursos d’estiu per a alumnes de secundària i batxillerat.
  • Curs de estiu per a professors de secundària i batxillerat.

 

Període i procediment de matriculació

La matriculació es du a terme una vegada s’han assignat les places des de l’Oficina d’Accés Universitari i durant el mes de juliol. El centre es posa en contacte amb cada alumne per donar-li dia i hora de matrícula.

Calendari de docència i avaluació (curs 2020-2021)

Primer Semestre

Docència: Del 14 de setembre de 2020 al 29 de gener de 2021

Avaluació continuada: Del 14 de setembre de 2020 al 29 de gener del 2021

Avaluació única: Del 7 al 29 de gener de 2021

Reavaluació: Del 8 al 26 de febrer de 2021

 

Segon semestre

Docència: Del 8 de febrer de 2021 al 30 de juny de 2021

Avaluació continuada: De l’1 de febrer al 30 de juny de 2021

Avaluació única: De l’1 al 30 de juny de 2021

Reavaluació: De l’1 al 16 de juliol de 2021

Calendari de vacances i festius (2020-2021)

Nadal: del 23 de desembre de 2020 al 6 de gener de 2021

Setmana Santa: del 29 de març al 5 d’abril de 2021

11 de setembre

12 d’octubre

7 i 8 de desembre

24 de maig

24 i 25 de juny

Pla d'estudis

Denominació dels estudis: Grau en Cinematografia

Títol en superar els estudis de Grau: Graduat o Graduada en Cinematografia per la Universitat de Barcelona

Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS: Tres cursos acadèmics i 180 crèdits ECTS

Plans docents
Professorat

Yago Alcover. Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2007) en l’especialitat de Documental. Membre del departament de pedagogia i coordinador dels estudis de Grau de l’ESCAC.  Des del 2019, membre del col·lectiu de cinema de creació CraterLab. Ha col·laborat en les revistes Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux. Ha publicat com a músic i editor més d’una desena de referències a Espanya, França i Països Baixos. Autor de les peces documentals Loop Film i Si al menos recuerdo el olor a tu ceniza.

Contacte: yago.alcover@escac.es

 

Carlos Alonso. Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2012). Autor dels curtmetratges Hogar, hogar (2013) i Pequeña silenciosa (2016). Coautor del llargmetratge col·lectiu Los inocentes (2013).Responsable dels continguts de vídeo de l’ESCAC. Director del llargmetratge Share, en desenvolupament.

Contacte: carlos.alonso@escac.es

 

Jordi Bransuela. Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (1998). Director de fotografia de Hijo de Caín (Jesús Monllaó, 2012), La rosa de foc (Manel Huerga, 2012) i nombrosos projectes rodats en 3D. Etalonador de la sèrie televisiva Merlí i dels llargmetratges La corona partida (Jordi Frades, 2016) i La vida lliure (Marc Recha, 2017).

Contacte: jordi.bransuela@escac.es

 

Diego Calderón. Titulat superior en música moderna; Màster en Música com a Art Interdisciplinari; Màster en Docència Universitària; Doctor en Història de l’Art; Doctor en Tecnologia Educativa. Autor de més de 60 articles en revistes indexades. Autor de 4 llibres i prop de 20 capítols de llibre. Les seves principals línies de recerca giren entorn el so i la música i la seva implicació amb diferents arts.

Contacte: diego.calderon@escac.es

 

Margarida Carnicé. Doctora en Comunicació amb la tesi doctoral La política de l’actriu en l’obra d’Anna Magnani. Docent a l’ESCAC i a la UB. Membre del grup de recerca consolidat CINEMA (UPF). Ha participat en els projectes de recerca El cos eròtic de l’actriu sota els feixismes (Espanya, Itàlia, Alemanya 1939-1945) i El desig femení en el cinema espanyol del franquisme: evolució gestual de l’actriu sota la coacció censora.

Contacte: margarida.carnice@escac.es

 

Christian Checa. Graduat en Cinema i Audiovisuals  per l’ESCAC (2006); Llicenciat en Filosofia per la UB (2009); Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF (2009), i Doctor en Comunicació Social per la UPF (2016). Professor d’Estudis Fílmics I i Pensament i Creació del Grau en Cinematografia. Autor del llibre No trespassingDe los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea. 

Contacte: christian.checa@escac.es

 

Jaume Duran. Doctor en Comunicació Audiovisual amb la tesi Narrativa audiovisual i cinema d’animació per ordinador. Els llargmetratges de Pixar Animation Studios; Llicenciat en Filologia; Llicenciat en Lingüística; DEA en Història de l’Art. Professor de cinema a la UB, la URL, l’ENTI i l’ESCAC. Autor de La muerte en el cine. 50 películas sobre el deceso. 

Contacte: jaume.duran@escac.es

 

Josep Gustems. Doctor en Pedagogia; titulat superior de Música; llicenciat en Antropologia Cultural. Professor titular de Didàctica de l’Expressió Musical a la UB i director del Departament.

Contacte: josep.gustems@escac.es

 

Ramon Herrero. Doctor en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1995. Professor a la Universitat Politècnica de Catalunya on imparteix física i fotònica. El seu treball de recerca se centra principalment en sistemes dinàmics no lineals, patrons espacials i dinàmiques espaciotemporals, òptica no lineal, dinàmica làser i propagació de la llum en materials estructurats.

Contacte: ramon.herrero@escac.es

 

Daniel Jariod. Graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC, i especialitzat en Documental. Com a cineasta, ha dirigit Imparables (2013), Jazz, What a Wonderful World (2010) i Amb música ho escoltaries tot millor (2009). És professor a l’ESCAC, a la l’ECIB i a la UB. Paral·lelament, ha fet de programador als festivals DocsBarcelona (2007-2019) i Memorimage (2014-2019).

Contacte: daniel.jariod@escac.es

 

Carlos Losilla. Llicenciat en Filosofia i Lletres per la UAB (1984). Doctor  en Comunicació Audiovisual per la UPF (2010). Assagista i professor de la UPF i de l’ESCAC. Membre del consell de redacció de les revistes Caimán Cuadernos de Cine La Furia Umana. D’entre els seus llibres, es poden esmentar En busca de Ulrich Seidl (2003), La invención de Hollywood (2005), EWl sitio de Viena (2007), La invención de la modernidad (2013), Zona de sombra (2014), Raoul Walsh (2020).

Contacte: carlos.losilla@escac.es

 

Jaume Macià. Doctor en Pedagogia amb la tesi Models estructurals per a la l’escriptura de guions de curtmetratge (2014)Llicenciat en Filologia Catalana per la UB. Director d’estudis de l’ESCAC i professor de diverses assignatures del departament de guió des del curs 1994-95.

Contacte: jaume.macia@escac.es

 

Gerard Rossich. Doctor en Filosofia per la UB (2015), premi extraordinari de doctorat. Investigador postdoctoral a la Universitat de Hèlsinki. Membre del Centre d’Estudis sobre Cultura, Política i Societat (CECUPS) de la UB.

Contacte: gerard.rosich@escac.es

 

Nina Solà. Graduada en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC en l’especialitat de documental (2014). Directora dels documentals Cartes al meu fill, El temps després de la pluja La passió segons Pep Amores. Cofundadora del col·lectiu artístic Mambo Project i directora de l’obra teatral La festa.

Contacte: nina.sola@escac.es

 

Liliana Torres. Graduada en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC (2003). Estudis de l’especialitat de documental al Centro de Capacitación Cinematográfica de Mèxic. Guionista, directora i productora del llargmetratge Family Tour (2012). Premi a la millor directora novell per part del col·legi de directors de Catalunya (2015).  Codirectora del documental Hayati (2019). Directora del llargmetratge ¿Qué hicimos mal? (2020).

Contacte: liliana.torres@escac.es

 

José Francisco Trull. Llicenciat en Física per la Universitat de València (1991). Doctor en Física per la UPC (1999). Professor del Departament de Física i Enginyeria Nuclear de la UPC. Membre del grup d’investigació Dinàmica no lineal, òptica no lineal i làsers (DONLL).

Contacte: josef.trull@escac.es

Suport a l'estudi

Recursos d’aprenentatge

Aules teòriques equipades amb equips de projecció audiovisual: Aula 1.1: 102,48 m2, 95 places. Aula 1.2: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.3: 75,41 m2, 65 places. Aula 1.4: 102,48 m2, 105 places. Aula 1.5: 61,64 m2, 30 places. Aula 1.6: 52,79 m2, 30 places. Aula 1.7: 50,86 m2, 30 places. Aula 2.2: 39,13 m2, 12 places. Aula 2.3: 40,97 m2, 12 places. Aula 2.4: 38,16 m2, 12 places. Aula 2.5: 44,92 m2, 12 places. Aula 2.6: 41,77 m2, 30 places. Aula 1: 65,90 m2, 30 places. Aula 2: 73,31 m2, 30 places.

Aules d’ordinadors: Aula 1.8: 42,01 m2, 13 ordinadors. Aula 1.9: 74,38 m2, 30 ordinadors. Aula 2.1: 39,76 m2, 13 ordinadors. Aula 3: 67,93 m2, 30 ordinadors. Aula 4: 67,93 m2, 13 ordinadors. Aula 5: 67,94 m2, 13 ordinadors. Aula 6: 65,90 m2, 30 ordinadors.

Programes informàtics: Avid, Final Cut, Suite Adobe, Davinci Resolve, Movie Magic Scheduling, Movie Magic Budgetting, Autocad, Compressor, Cinema Tools, Autodesk Maya 2017, Arnold Render, Adobe After Effects, Adobe Photoshop, Nuke X, Mari, Hierro, 3D equalizer, HOUDINI 15, UvLayout, Adobe flash, Zbrush 4 v 7, Mocha pro, Nuke Studio, Deadline 6, PF track, Ftrack, Mudbox, Reial Flow, Shave & Hirecut, Dragon frame.

Aula de dibuix: 80 m2 i 25 taules de dibuix.

Laboratori de fotografia: 34 m2, 10 ampliadores format universal, 3 ampliadores de format mitjà.

Equipaments especials: Plató 1: 258,63 m2. Plató 2: 111,63 m2. Sala d’edició de so protools 1: 15 m2 (1 taula). Sala d’edició de so protools 2: 14 m2 (1 taula). Sala d’edició de so protools 3: 51,09 m2 (1 taula). Sala de mescles 5.1 / 7.1: 51 m2 (1 taula). Locutori: 12 m2. Sala de muntatge i visionat 1: 10 m2. Sala de muntatge i visionat 2: 10 m2. Sala de colorimetria: 20 m2. Magatzem de material d’il·luminació: 300 m2, amb més de 100.000 watts de llum (incandescència, fluorescència, HDMI, LED). Equips d’enregistrament de so directe: Sound Devices, Tascam, Sensheisser, etc.

Càmeres de cinema i de vídeo: ARRI BL IV. ARRI III. ARRI ST. ARRI SR II. ARRI SR I. KRASNOKORGKS. ALEXA. RED ONE. JVC 700. JVC 100. PANASONIC 151. SONY FS5. CANON C300. CANON LEGRIA G25. SONY 537. CANON MARK II. CANON 7D. CANON C100.

Mediateca de 125m2 amb 40 places i 8 ordinadors.

 

Pla d’acció tutorial

El PAT (Pla d’Acció Tutorial) del Grau té com a objectius

  1. Acollir, integrar i orientar als alumnes de primer curs;
  2. Proporcionar orientació curricular als alumnes de primer, segon i tercer curs;
  3. Proporcionar orientació sobre sortides professionals i acadèmiques (especialment, sobre l’especialitat a escollir en el Màster) als estudiants de tercer curs.

El responsable de la coordinació del grup de tutors és el coordinador del Grau, que s’encarrega de dinamitzar l’equip de tutors, participar en la formulació dels programes d’acció tutorial i proporcionar els recursos i les estratègies d’acció perquè els tutors desenvolupin les seves funcions. Els tutors informen als alumnes sobre l’ESCAC i els seus ensenyaments i els ajuden en l’adaptació al nou entorn d’estudis, els orienten en aspectes curriculars, intervenen en la seva formació, optimitzen el seu itinerari curricular, complementen la seva formació amb altres activitats i els orienten professionalment.

Treball Final de Grau - TFG

NORMATIVA DEL TREBALL DE FI DE GRAU DE L’ESCOLA SUPERIOR DE CINEMA I AUDIOVISUALS DE CATALUNYA CENTRE ADSCRIT A LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

Aquesta és la normativa per la qual es regula el Treball de Fi de Grau (TFG) de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya, segons el marcat pel RD 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris, modificat pel RD 861/2010, de 2 de juliol, així com pel marc normatiu aprovat pel Consell de Govern de la Universitat de Barcelona, ​​amb data de 7 de juny de 2011.

En aquesta normativa s’implementa tot el que es refereix a la naturalesa, concreció i característiques del TFG que correspon al Grau en Cinematografia.

Naturalesa i característiques

El TFG es defineix com un projecte audiovisual desenvolupat de forma col·lectiva, destinat a acreditar l’adquisició madura de les diferents competències per part de l’alumnat que integra l’equip responsable d’aquest, prenent part en el seu disseny, desenvolupament i concreció des de cadascuna de les tasques o funcions tècniques i creatives que han format part del seu itinerari d’aprenentatge. Els crèdits ECTS que integren el TFG són 12. La responsabilitat de l’establiment de les puntuals modificacions que puguin tenir lloc de les condicions pròpies del TFG recau sobre la Comissió del TFG.

Estructura organitzativa

Comissió del TFG. Tal com s’ha dit, el Grau en Cinematografia ha de disposar d’una Comissió específica, nomenada per la Junta Acadèmica del centre, que haurà d’estar integrada pel cap d’estudis (com a màxim responsable acadèmic), per la responsable de producció de l’ESCAC Films (com a persona encarregada del control organitzatiu i logístic en el desenvolupament del TGF) i pels caps de departament. Les funcions d’aquesta Comissió es concreten en:

  • Elaborar el pla docent del TFG.
  • Fixar els criteris i el protocol d’actuació perquè es pugui portar a terme el desenvolupament de les propostes i la seva presentació a través del lliurament d’un dossier que haurà de ser aprovat per la Comissió per poder ser dut a terme amb les condicions i en el calendari que li siguin assignats.
  • Assignar la figura d’un tutor per a cada TFG per efectuar l’oportú seguiment del mateix i vetllar per la seva adequada concreció.
  • Preveure i programar les condicions segons les quals haurà de ser defensat públicament el TFG, perquè pugui ser avaluat per part de la Comissió a aquest efecte designada.
  • Qualsevol altra funció que li pugui ser assignada per part de la Junta Acadèmica.

Coordinador de la Comissió del TFG. Competències seves són presidir la Comissió, així com introduir les qualificacions derivades i signar les actes corresponents.

Tutor del TFG. El desenvolupament del projecte ha de ser supervisat i tutoritzat, perquè el procés d’aprenentatge sigui el més dinàmic i enriquidor possible. Les persones sobre les que recau aquesta responsabilitat seran designades per part de la Junta Acadèmica del centre. Les seves funcions seran:

  • Vetllar pel correcte desenvolupament del procés de preproducció i planificació previs al projecte.
  • Orientar i fer els comentaris que consideri oportuns per a afavorir la correcta materialització del projecte.
  • Lliurar un informe final sobre totes les circumstàncies que han concorregut al llarg del treball desenvolupat per part de l’alumnat.
  • Formar part de la Comissió avaluadora del TFG.

Junta Acadèmica del Centre. Ha d’aprovar preceptivament el pla docent de l’assignatura TFG.

Matriculació i procés d’avaluació

El TFG es localitza segons el pla d’estudis del Grau en Cinematografia en el tercer curs.

La defensa i la qualificació del TFG hauran de tenir lloc dins del període oficial d’avaluació, tot i que, donat el grau de complexitat d’alguns TFG, i sempre que es doni alguna causa de força major que pugui ser acreditada per l’equip i contrastada pel tutor, la Comissió del TFG podrà concedir una pròrroga per a procedir al seu lliurament final.

Mecanisme de sol·licitud i encàrrec docent

Qualsevol alumne que matriculi el TFG ha de integrar-se i prendre part en la preparació i / o posterior desenvolupament d’un projecte col·lectiu, on haurà d’acreditar el seu grau de maduresa en l’exercici de les competències adquirides en el desenvolupament de l’aprenentatge.

La responsabilitat de l’assignació d’un tutor al TFG recau sobre els caps de departament i ha de comptar amb l’aprovació de la Comissió del TFG.

Assignació del TFG

La Comissió del TFG realitza l’assignació definitiva de l’alumnat als TFG en funció del resultat de l’avaluació dels dossiers lliurats amb les propostes.

A tots els alumnes que matriculin els crèdits corresponents a l’assignatura els serà assignat un TFG.

Desenvolupament del TFG

La realització del TFG comptarà amb el preceptiu seguiment per part d’un tutor, que haurà de retre comptes del mateix a través d’un informe final on s’haurà de concretar descriptivament el procés evolutiu seguit pel projecte, així com una avaluació dels resultats obtinguts en el mateix.

La primera fase del TFG consisteix en la formació dels grups de treball que duran a terme les produccions audiovisuals. Un cop formats aquests grups, el tutor coordina l’assignació d’un rol per a cada alumne integrant en funció dels seus interessos i capacitats: director, director de fotografia, director d’art, guionista, muntador, productor, dissenyador producció digital i dissenyador de so. Un cop establert el calendari de preproducció, producció i postproducció del TFG, cada alumne és tutelat en l’ofici que exerceix de forma específica.

  • L’alumne de direcció és tutelat en les fases de preproducció (planificació, càsting), producció (rodatge), postproducció (muntatge, so i vfx) i en la coordinació de tots els processos.
  • El de direcció de fotografia es tutelat en les etapes de preproducció (preparació del rodatge), producció i postproducció.
  • El de direcció d’art, en les etapes de preproducció (disseny i construcció d’espais, vestuari, atrezzo) i rodatge.
  • El de guió, en la fase inicial, la de l’escriptura de guió.
  • El de muntatge, a la fase de postproducció d’imatge.
  • El de so, en les etapes de producció (so directe) i postproducció (postproducció de so).
  • El de producció, en les etapes de preproducció, producció, postproducció i en la coordinació global del projecte.
  • El de producció digital, en les etapes de producció (rodatge) i postproducció.

L’entrega del TFG per part de l’alumnat anirà acompanyada d’una memòria final, que ha de complir amb les normes fixades a aquest efecte per part de la Comissió del TFG i amb els criteris marc publicats per la UB

Avaluació i qualificació del TFG

Els paràmetres avaluats contemplen:

  1. La memòria escrita de l’estudiant .
  2. L’informe final del tutor.
  3. L’informe i la qualificació atorgada per la Comissió avaluadora constituïda a fi i efecte de jutjar la defensa pública del TFG.

L’avaluació es realitza de forma individualitzada i en funció de l’ofici desenvolupat durant el procés de creació de la producció audiovisual: així, l’alumne de direcció és avaluat sobre la base de la posada en escena, la planificació, la direcció d’actors i el resultat global; el de direcció de fotografia, en base a la qualitat de la composició de la imatge; el de direcció d’art, en base a la correcta adequació al relat dels espais, el vestuari i l’atrezzo; el de guió, en funció de la qualitat de l’argument i els diàlegs; el de muntatge, en funció del correcte ritme de la narració i de la puntuació emocional dels seus moments clau; el de producció, en funció de l’ajustament a calendari i pressupost i de l’organització general del projecte en totes les seves fases; el de producció digital, en funció de la qualitat dels efectes digitals de la producció, i el de so, en funció de la qualitat dels diàlegs i dels efectes de so.

Les Comissions avaluadores

Seran nomenades per la Comissió del TFG.

Cada comissió avaluadora estarà constituïda per un mínim de tres membres titulars, un dels quals serà designat com a president de la mateixa, així como per un parell de suplents, escollits entre el cos docent dels diferents departaments implicats. · El tutor del TFG ha de ser un dels membres d’aquesta Comissió avaluadora.

Qualificació final

La qualificació final és competència de la Comissió avaluadora.

El coordinador del TFG és la persona que assumeix la signatura de l’acta acadèmica corresponent en finalitzar el procés avaluatiu.

La Junta acadèmica és l’òrgan competent per atendre i resoldre el recurs que pugui ser elevat al director del centre en relació a qualsevol reclamació o no conformitat manifesta amb la qualificació obtinguda per l’estudiant.

Normativa general de la UB

Pràctiques

L’ESCAC, a través del departament d’Escola-Empresa, estableix al llarg del curs convenis que regulen les pràctiques de l’alumnat en centres col·laboradors (empreses i institucions). Estem en contacte amb les principals empreses del sector audiovisual i cada curs es formalitzen prop de 300 convenis de pràctiques remunerades. Les podeu veure aquí 

FALTA:

  • OBJECTIUS,
  • NORMATIVA
  • obligatòries o optatives
  • ASSIGNATURES
Programes de mobilitat

FALTA