Plans docents

Consulta els plans docents de les assignatures del Grau Oficial en Cinematografia.

Pla docent Direcció de fotografia
Assignatura:  Direcció de fotografia
Codi: 365758
Titulació: Grau en Cinematografia
Curs: Segon
Semestre: Anual
Hores de dedicació: 150 (Presencials 50 / Tutelades 50/ Autònomes 50)

Competències

  1. Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a un projecte comú i per treballar en equips interdisciplinaris i en contextos multiculturals en l’àmbit cinematogràfic.
  2. Capacitat de treballar autònomament, prendre decisions i adaptar-se a les noves situacions en l’àmbit cinematogràfic.
  3. Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
  4. Capacitat de formular, dissenyar i gestionar projectes i de buscar i integrar nous coneixements i aptituds des de la creativitat en l’àmbit cinematogràfic.
  5. Capacitat per valorar l’impacte social i mediambiental de les seves actuacions.
  6. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
  7. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi
  8. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
  9. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  10. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
  11. Tenir capacitat per concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en general en el marc d’una obra audiovisual.

 

Objectius

  1. Que l’estudiant adquireixi coneixements bàsics de llenguatge i tècnica fotogràfica.
  2. Que conegui i sigui capaç de posar en pràctica recursos expressius i narratius fotogràfics a l’hora de dur a terme un projecte audiovisual.
  3. Que demostri maduresa i rigor analític a l’hora de desenvolupar un procés creatiu grupal.

 

Blocs temàtics

Història de la representació del moviment. Moviment. Obturadors electrònics. Suports i formats. Suports analògics: història. Aspect ratio. Altres suports i formats. Òptiques i focals. La distància focal. La profunditat de camp. Narrativa bàsica. Planificació. Òptica i moviment. Exposició. Exposició en càmera. Exposició en l’escena. Mesura de la llum. Il·luminació. Colorimetria. Projectors. Evolució dels diferents estils fotogràfics. El període clàssic (dels anys 30 als 50). L’ús de la llum al cinema mut. L’arribada del sonor i la seva influència. La pel·lícula pancromàtica, el tungstè i les lents fresnel. El període clàssic de Hollywood. Gregg Toland. La Nouvelle Vague (1945-60). L’evolució de la llum. La llum d’aquari. Innovacions tècniques del moment. El trencament de la transparència. Néstor Almendros i Raoul Coutard. Els anys 70 als Estats Units. El final dels estudis i l’arribada de la modernitat. La segona onada de directors europeus. Laszlo Kovacks i Vilmos Zsigmos. Gordon Willis, Michael Chapman i John Alcott. Els anys 80. Convicència d’estils de tall realista i tractaments estilitzats. L’ús de la foscor com a element narratiu. Vittorio Storaro. La fotografia de Jordan Cronenweth per a Blade Runner. La il·luminació per fosforescència i els HMI. Principals innovacions relacionades amb la càmera. Raging Bull i Michael Chapman. Els anys 90. La radicalització dels diferents corrents estilístics. Robby Muller, Robert Richardson, Harris Savides i Janusz Kaminski. L’experimentació amb processos de laboratori. La mescla de formats cinematogràfics. Introducció dels dispositius digitals.

 

Medotologia i activitats formatives

Classes magistrals, treball escrit i exercicis pràctics.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada: proves escrites (35%), treballs realitzats per l’estudiant (65%).

Reavaluació: proves escrites (35%), treballs realitzats per l’estudiant (65%).

Avaluació única:  proves escrites (35%), treballs realitzats per l’estudiant (65%). L’alumnat que desitgi acollir-se a l’avaluació única ha de sol·licitar-ho per escrit i durant les cinc setmanes posteriors a l’inici de les classes.

 

Fonts d’informació bàsica

Brown, Blain. Cinematografía. Teoría y Práctica. OMEGA, 2008.

Cortés-Selva, Laura. Comunicación visual. Fotografía cinematográfica avanzada. Editorial OUC, 2018.

Samuelson, David W. El manual técnico de cine. EDITORIAL Donostiarra, 2003.

D´allonnes, Fabrice R. La luz en el cine. CÁTEDRA, 2016.

Shaefer, Dennis/Salvado, Larry. Maestros de la luz. Conversaciones con directores de fotografía. PLOT 1990 .

Almendros, Néstor. Días de una cámara. SEIX BARRAL, 1996 .

Nyksvist, Sven. Culto a la luz. EL IMAN, 2009 .

Storaro, Vittorio. Writing with light. The Muses. Electra, 2019 .

AA.VV. American Cinematographer Manual. (9ªEd.) The ASC Press. Holywood, CA(USA), 2004.