Plans docents

Consulta els plans docents de les assignatures del Grau Oficial en Cinematografia.

Pla docent Pensament i creació
Assignatura: Pensament i creació
Codi: 365745
Titulació: Grau en Cinematografia
Curs: Primer
Semestre: Anual
Hores de dedicació: 150 (Presencials 50 / Tutelades 50/ Autònomes 50)

Competències

  1. Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
  2. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
  3. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins la seva àrea d’estudi.
  4. Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
  5. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
  6. Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.

 

Objectius

  1. Comprendre terminologia bàsica de la filosofia d’autors clàssics i moderns.
  2. Demostrar, amb treballs i reflexions, que la filosofia té una aplicació pràctica.
  3. Realitzar treballs d’investigació a partir de la consulta i lectura de fonts bibliogràfiques i el visionat de material audiovisual.
  4. Ser capaç de situar el cinema en un marc més ampli, relacionant-lo amb altres disciplines de la cultura.

 

Blocs temàtics

Qüestions fonamentals de la filosofia. Reflexió sobre qüestions bàsiques inherents a la condició humana -Déu i l’ànima; la bellesa; l’amor; l’art; el temps, etc.- a través dels filòsofs més rellevants de la història del pensament occidental. Visió transversal i temàtica de la filosofia, posant l’accent en el seu poder per il·luminar, encara que en el present, el vincle de l’ésser humà amb el món.

Cinema i pensament. Presentació de les principals teories cinematogràfiques, no com a un conjunt de normes i regles immutables que demarquen compartiments estancs dins d’una cosa general anomenat cinema, sinó com a plataformes des d’on interpretar les pel·lícules concretes i que són afectades i relativitzades per aquestes. Per a això, no només ens limitarem a il·lustrar amb seqüències canòniques les teories, sinó que intentarem cercar, en la mesura del possible, exemples marginals que les promoguin però també les posin en qüestió. Entre les teories que es treballen en l’assignatura podem trobar el formalisme rus, la psicoanàlisi, l’estructuralisme, el realisme ontològic i essencial i la política dels autors.

 

Medotologia i activitats formatives

Classes magistrals. Treball escrit. Recerca d’informació.

 

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Avaluació continuada: prova escrita (30%); treballs realitzats per l’estudiant (70%).

Reavaluació: prova escrita (30%); treballs realitzats per l’estudiant (70%).

Avaluació única: prova escrita (30%); treballs realitzats per l’estudiant (70%). L’alumnat que desitgi acollir-se a l’avaluació única ha de sol·licitar-ho per escrit i durant les cinc setmanes posteriors a l’inici de les classes.

 

Fonts d’informació bàsica

Luc Boltanski i Ève Chiapello, El nuevo espíritu del capitalismo, Madrid: Akal, 2002

Nancy Fraser. El feminismo, el capitalismo y la astucia de la historia, New Left Review, 2009.

Fred Turner, From Counterculture to Cyberculture: Stewart Brand, the Whole Earth Network and the Rise of Digital Utopianism, Chicago: University of Chicago, 2006

Gilles Deleuze. Post-scriptum sobre las sociedades de control, València: Pre-Textos, 1999.

Elinor Ostrom, El gobierno de los bienes comunes, Mèxic DF: Universidad Nacional Autónoma de México, 2011

Yochai Benkler, La riqueza de las redes, Bellaterra: Icaria, 2015.

Byung-Chul Han, La sociedad de la transparencia, Barcelona: Herder, 2012

Friedrich Nietzsche, Sobre la utilidad y el perjuicio de la historia para la vida, 1874.

Anthony Giddens, Consecuencias de la modernidad, Barcelona: Alianza Universidad, 1993  Polanyi-Levitt, Kari, Los conceptos más importantes en el trabajo de Karl Polanyi y su relevancia contemporánea, Economía y Desarrollo 151.1, (2014): 198-211.

Manuel Castells, El Poder de la Identidad, Barcelona: Alianza Editorial, 1997

Benedict Anderson, Comunidades imaginades. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo, Mèxic DF: Fondo de Cultura Económica, 1993.

Judit Butler, El género en disputa: Feminismo y la subversión de la identidad, Barcelona: Paidós¸ 2001 .

Fina Birulés, Entre actes entorn de la política, el feminisme i el pensament, Perpinyà: Trabucaire, 2014.

Rosi Braidotti, Lo Posthumano, Barcelona: Gedisa, 2015

Jacques Derrida, El animal que luego estoy si(gui)endo, Madrid: Trotta, 2008.

Gerard Rosich, Independència i autonomia. Una teoria històrica de la modernitat, Catarroja: Afers, 2017

Hannah Arendt, La condició humana, Barcelona: La Butxaca, 2014.

Dipesh Chakrabarty, ‘Clima e historia: Cuatro tesis’, Pasajes: Revista de pensamiento contemporáneo, 2009, Número 31: 51-69

Dipesh Chakrabarty,  Al margen de Europa. Pensamiento poscolonial y diferencia històrica, Barcelona: Tusquets, 2008.

Max Horkheimer y Theodor Adorno, Dialéctica de la Ilustración, Madrid: Trotta, 2016

Manuel Castells, La era de la información: economía, sociedad y cultura, Volumen 1, Madrid: Siglo XXI, 2004

Terry Eagleton, Ideologia, Barcelona: Paidos, 2005 / Michel Foucault, El orden del discurso, México. Tusquets, 1999

ANDREW, Dudley, Las principales teorías cinematográficas, Madrid, Rialp, 1992.

CASETTI, Francesco, Teorías del cine, Madrid, Cátedra, 2010.

ELSAESSER, Thomas, HAGENER, Malte, Introducción a la teoría del cine, Universidad Autónoma de Madrid, 2015.

STAM, Robert, Teorías del Cine: una introducción, Barcelona, Paidós, 2001.

STAM, Robert, MILLER, Toby, A companion to film theory, Blackwell, 2004.

STAM, Robert, BURGOYNE, Robert, FLITTERMAN LEWIS, Sandy, Nuevos conceptos de la teoría del cine, Barcelona, Paidós, 1999.

V.V.A.A., Estética del cine, Buenos Aires, Paidós, 2008.