es | ca | en |

Autor espectador

Ningú no creix sol. El cineasta que només s’escolta a si mateix està condemnat a repetir els seus propis límits.

3

Exposar, defensar i escoltar.

A l’ESCAC no vens només a fer el teu projecte i presentar-lo. Vens a exposar-lo, a defensar-lo en públic i a acceptar que els altres poden veure en el teu treball coses que tu no hi veus: encerts que no reconeixies i errors que no volies acceptar. El procés és col·lectiu per disseny. Els alumnes projecten els seus exercicis, verbalitzen els seus reptes i els sotmeten a la crítica del grup. Aprens a ser crític amb el treball dels altres amb la mateixa exigència amb què acceptes ser criticat.

El públic completa la teva obra.

Aprendràs que un projecte no s’acaba quan el seu autor el dona per bo: s’acaba quan l’espectador el completa amb la seva mirada. Entendre aquesta mirada, saber anticipar-la, dialogar-hi o, de vegades, contradir-la intencionadament, és una habilitat tan tècnica com saber il·luminar una escena.

Créixer des de l’atenció i la
curiositat envers els companys.

Sol no s’arriba enlloc. Qui aprèn a analitzar què fan els companys i a deixar que els altres disseccionin què fa ell, creix d’una manera que cap manual teòric no pot ensenyar. Això és el que construeix no només projectes millors, sinó també professionals millors.

Què t’aportarà aquest pilar en el teu desenvolupament?

Perdràs la por a la crítica.

Deixaràs d’amagar els teus projectes al disc dur fins que siguin «perfectes». Aquí t’acostumaràs a projectar els teus exercicis davant de desenes de companys, a justificar en públic les teves decisions de direcció i a encaixar els cops quan una seqüència no funcioni. Aquesta cuirassa emocional i professional que desenvoluparàs és vital per sobreviure en una indústria on la teva feina sempre serà jutjada.

Entrenaràs un ull clínic.

Veure i analitzar els errors i els encerts dels teus companys t’ensenyarà tant o més que rodar els teus propis curtmetratges. Aprendràs a disseccionar constructivament la feina dels altres, explicant amb precisió per què una escena perd ritme o per què un personatge no resulta creïble. Aquesta anàlisi constant i rigorosa afinarà el teu propi criteri narratiu perquè no cometis els mateixos errors al rodatge.

Dominaràs la ment de
l’espectador.

Entendràs d’una vegada per totes que dirigir no és un monòleg teu davant de la pantalla, sinó un diàleg amb la persona asseguda a la butaca. Aprendre a anticipar què sentirà el públic, com reaccionarà a un gir de guió o com guiar-ne l’atenció durant un pla seqüència es convertirà en una eina tècnica més del teu arsenal, tan precisa i calculada com saber col·locar la càmera o mesclar la banda sonora.

Title
Popupcontent
Contacta con nosotros
Aceptar