Grau Universitari Oficial en Cinematografia

En l’àmbit de la producció, se’ls proporcionarà el domini de les tècniques i els mecanismes de la producció d’obres audiovisuals al llarg dels processos d’ideació, desenvolupament i explotació.

En l’àmbit del guió, se’ls formarà perquè tinguin capacitat per idear, desenvolupar i escriure guions d’obres audiovisuals de característiques diverses.

En l’àmbit de la direcció, se’ls proporcionaran els coneixements i les habilitats per dur a terme la planificació, la realització i la supervisió de tota mena de produccions audiovisuals.

En l’àmbit del disseny de producció i la direcció artística, se’ls ensenyarà a concebre, dissenyar i desenvolupar l’espai, el vestuari i l’attrezzo d’una obra audiovisual.

En l’àmbit de la direcció de fotografia, se’ls formarà perquè puguin concebre, dissenyar i materialitzar el tractament lumínic, cromàtic i visual en general d’una obra audiovisual.

En l’àmbit del muntatge, se’ls explicarà com estructurar, gestionar i tractar adequadament el material audiovisual d’una producció mitjançant el domini dels recursos i les estratègies del muntatge i la postproducció.

En l’àmbit del so, se’ls proporcionarà el domini de les tècniques i els mecanismes per dur a terme els processos relacionats amb el registre, el disseny i la postproducció sonora d’una obra audiovisual.

En acabar l’aprenentatge, l’estudiant serà capaç d’analitzar un text fílmic des d’un punt de vista personal, crític i creatiu, gràcies al domini dels paràmetres bàsics de l’anàlisi iconogràfica i narrativa de les peces audiovisuals.

Reconèixer conceptes relacionats amb el context històric i sociocultural en què s’han desenvolupat el cinema i l’audiovisual en les diferents etapes.

Articular un discurs teòric sobre les últimes tendències cinematogràfiques i audiovisuals que s’estan desenvolupant en l’actualitat.

Situar la creació cinematogràfica i audiovisual en l’evolució històrica de la cultura visual.

Avaluar l’ús del muntatge com a element narratiu i expressiu de la creació fílmica.

Avaluar l’ús dels elements sonors i musicals en una obra audiovisual tenint en compte els seus valors expressius i comunicatius.

Avaluar els recursos expressius i narratius de la direcció de fotografia d’una obra audiovisual.

Relacionar arguments i personatges d’obres audiovisuals modernes amb les fonts mitològiques i literàries.

Situar en el seu context històric les obres i els autors més rellevants del cinema documental, reconeixent la importància que aquest ha tingut com a mitjà de creació en la formació dels codis de les obres audiovisuals contemporànies, tant de ficció com de no-ficció.

En acabar l’aprenentatge, l’estudiant serà capaç de generar treballs de recerca a partir de la consulta de fonts bibliogràfiques i el visionament de material audiovisual.
Idear, desenvolupar i escriure guions d’obres audiovisuals de característiques, formats i gèneres diversos.

Aplicar les tècniques i els mecanismes de la producció d’obres audiovisuals per prendre decisions al llarg dels processos d’ideació, desenvolupament i explotació.

Dur a terme els processos relacionats amb la concepció, el disseny i el desenvolupament de l’espai, el vestuari i l’attrezzo implicats en la producció d’una obra audiovisual, adequant-los a les necessitats narratives de la història i del personatge.

Aplicar els mecanismes del llenguatge audiovisual a la realització de relats fílmics, tant de ficció com de no-ficció.

Dur a terme, de manera creativa i gràcies al domini dels elements tècnics necessaris, els processos relacionats amb el disseny, la gravació i la postproducció del so d’una obra audiovisual.

Dur a terme els processos relacionats amb l’estructuració, la gestió i el tractament del material audiovisual rodat mitjançant el domini dels recursos, les estratègies i els elements tècnics del muntatge i la postproducció.

Dur a terme la planificació, la realització i la supervisió d’una producció audiovisual, tant de ficció com documental, aplicant les tècniques i els mecanismes de la direcció d’obres audiovisuals.

Aplicar amb creativitat els coneixements de llenguatge i tècnica fotogràfica a l’ús de càmeres analògiques i digitals.

Dur a terme els processos relacionats amb la concepció, el disseny i la materialització del tractament lumínic, cromàtic i visual en general en el marc d’una obra audiovisual.

Comunicar-se amb els actors a l’hora de dirigir-los i fer servir l’espai escènic com a mitjà d’expressió en la posada en escena d’una obra dramàtica.

En acabar l’aprenentatge, l’estudiant serà capaç de contextualitzar la posició desigual d’homes i dones en l’àmbit professional per buscar solucions que permetin avançar cap a la igualtat, tant en els àmbits més creatius com en els més tècnics.

Demostrar maduresa i rigor analític en el desenvolupament del procés d’autoavaluació de la feina realitzada, tant a nivell personal com per part de tot l’equip.

Aplicar de manera autònoma les metodologies de recerca i les capacitats per crear textos fílmics en estudis de nivell superior.

Conèixer i ser capaç d’aplicar els requisits perquè un rodatge sigui sostenible i respectuós amb el medi ambient.

Comportar-se d’acord amb els principis ètics de la professió, sense admetre discriminacions ideològiques que ofenguin o menystinguin les persones.

Demostrar capacitat creativa i emprenedora per formular, dissenyar i gestionar projectes, i buscar i integrar nous coneixements i actituds.

Treballar de manera autònoma, prendre decisions i adaptar-se a situacions noves.

Durant els dos primers anys, la formació posa l’èmfasi en l’aprenentatge del llenguatge audiovisual a través de les assignatures de Pràctiques de Narrativa Audiovisual, una matèria troncal que fomenta la creació continuada, l’experimentació i el treball en equip. Les pràctiques permeten a l’alumnat familiaritzar-se amb els processos reals de producció i desenvolupar progressivament competències creatives i tècniques. A més, afavoreixen una dinàmica col·laborativa que reflecteix el funcionament dels equips professionals del sector. L’objectiu és consolidar una base sòlida a partir de l’experiència directa i de la pràctica constant.

En segon lloc, l’alumnat, a través dels anomenats «reptes», s’enfronta a situacions específiques d’experimentació i resolució de projectes que simulen encàrrecs o problemàtiques reals de l’àmbit audiovisual.

Al tercer curs, els estudiants accedeixen a una assignatura optativa d’especialitat, en què es formen en les tècniques de l’ofici cinematogràfic escollit: direcció, disseny de producció i direcció artística, direcció de fotografia, documental, guió, muntatge, producció o so.
Cada optativa té un màxim de 14 estudiants. L’accés es regeix per un procés de selecció que té en compte l’expedient acadèmic (2 punts), el portafolis (2 punts) i una entrevista personal (2 punts).

L’alumnat aprèn els mètodes de treball de la seva especialitat de la mà de professionals en actiu, a través de tallers pràctics que es duen a terme en espais específics i amb equipament totalment professional. Els estudiants apliquen els coneixements i les habilitats adquirits en aquests tallers en les dues assignatures de creació de pràctiques col·lectives que estructuren el segon cicle: Pràctiques de Narrativa Audiovisual (tercer curs) i Treball de Fi de Grau (quart curs).

Durant els dos darrers cursos, i en continuïtat amb el primer cicle, la formació es complementa amb assignatures de l’àmbit dels estudis fílmics, que aporten eines d’anàlisi, pensament crític i context cultural imprescindibles per comprendre i enriquir la pràctica professional. Aquestes assignatures ajuden l’alumnat a situar les seves decisions creatives dins d’un marc més ampli de referents, corrents i discursos audiovisuals.

A l’assignatura de pràctiques de primer curs, l’alumnat desenvolupa quatre exercicis audiovisuals al llarg de l’any acadèmic i assumeix la direcció dels projectes. Organitzats en equips de rodatge, els estudiants participen en totes les fases del procés creatiu, guió, preparació, rodatge i postproducció, a partir de diverses premisses narratives: presentació de personatges, escena d’acció, recreació d’un gènere i realització d’un guió lliure. Cada estudiant fa dues pràctiques en format analògic i dues en format digital, amb l’objectiu d’explorar llenguatges, tècniques i condicions de producció diferents.

A l’assignatura de pràctiques de segon curs, l’alumnat s’organitza en equips de rodatge més amplis i estables, que reprodueixen dinàmiques pròpies de l’àmbit professional. Un cop formats els grups, s’estableixen tres períodes de treball diferenciats, cadascun dels quals culmina amb la realització de diverses pràctiques audiovisuals. L’assignatura integra de manera coordinada el desenvolupament del guió i la seva estructura narrativa amb els processos de planificació, producció, rodatge i postproducció, i afavoreix l’aplicació de coneixements tècnics i creatius en un context col·laboratiu i orientat a resultats.

Els reptes són activitats pràctiques que simulen situacions reals de l’àmbit audiovisual. Plantegen un objectiu concret amb problemes per resoldre i exigeixen prendre decisions i adaptar-se a diferents condicionants, tot fomentant la creativitat, la capacitat de resposta i l’aprenentatge dels diferents rols professionals.

• Cançó
  • Aquest repte introdueix l’alumnat en els fonaments de la producció musical aplicada al llenguatge audiovisual. En el marc de l’activitat, els estudiants assumeixen el paper d’un grup musical fictici i desenvolupen de manera integral un projecte audiovisual que inclou l’escriptura de la lletra, la composició musical, la interpretació i la realització del videoclip d’una cançó concebuda com un èxit comercial.
    Al llarg del procés, l’alumnat adquireix coneixements tècnics relacionats amb l’ús de programari d’edició musical i, alhora, desenvolupa la seva creativitat i les seves competències en composició i escriptura musical. L’assignatura permet explorar la narrativa audiovisual des d’una perspectiva diferent i aprofundir en l’expressivitat del so i la música com a elements fonamentals en la construcció del relat audiovisual.
• Relat sonor
  • El repte del relat sonor es planteja com una experiència sensorial en què, prescindint de la imatge, l’alumnat és capaç de construir una història únicament a través del so. Mitjançant la creació d’atmosferes, diàlegs, efectes sonors (foley) i paisatges acústics, els estudiants desenvolupen un univers sonor autònom que permet narrar una història breu i transmetre sensacions i emocions sense suport visual.
    Durant l’assignatura, l’alumnat concep i escriu un text original que posteriorment produeix i edita en format sonor. Aquest procés permet adquirir competències tant en la creació narrativa com en els aspectes tècnics i expressius del disseny i la postproducció de so.
• Obra de teatre
  • Aquesta assignatura introdueix l’alumnat en els fonaments de l’escriptura dramàtica i la dramatúrgia. Al llarg del procés, els estudiants conceben, escriuen i desenvolupen una peça teatral original, treballant en col·laboració amb actors professionals en un procés que culmina amb la representació en directe i davant del públic de les obres creades. Aquesta experiència ofereix una aproximació pràctica i integral al fet teatral i al procés de creació escènica. L’assignatura es planteja com un treball
    col·lectiu, en què els estudiants assumeixen els diferents rols i responsabilitats propis d’una producció teatral.
    En acabar el repte, l’alumnat adquireix competències en escriptura dramàtica, direcció d’actors, comunicació artística i gestió de l’espai escènic com a eina expressiva fonamental en la posada en escena d’una obra teatral.
• Fotografia fixa
  • L’assignatura proposa una immersió intensiva en l’àmbit de la fotografia. L’objectiu final és concebre, preparar i dur a terme una exposició fotogràfica. Al llarg del procés formatiu, l’alumnat desenvolupa diversos exercicis fotogràfics orientats a explorar la mirada, la composició i el discurs visual. En aquesta matèria, els estudiants desenvolupen la seva capacitat creativa i apliquen els fonaments visuals i tècnics de la fotografia.
    Es treballa tant la fotografia digital com l’analògica, incloent-hi l’experimentació directa amb els processos de revelatge fotogràfic, cosa que permet adquirir una comprensió integral del mitjà i dels seus processos materials.
• Retrat
  • Aquesta assignatura està orientada a explorar la pintura i les belles arts com a fonaments de l’estètica cinematogràfica. L’objectiu final és realitzar un autoretrat pictòric de gran format, que l’alumnat exposa i defensa públicament. Al llarg del procés creatiu, els estudiants treballen diferents tècniques artístiques i n’analitzen les possibilitats plàstiques i narratives, establint relacions entre la creació pictòrica, la construcció visual i el discurs audiovisual.
    Aquest repte permet aprofundir en la dimensió expressiva de la pintura i afavorir el desenvolupament d’una mirada visual pròpia, parant una atenció especial a la composició, el color, la textura i el simbolisme com a elements narratius.
• Producció
  • L’assignatura està orientada a l’aplicació pràctica dels fonaments de la producció cinematogràfica. L’alumnat treballa col·lectivament com si formés part d’un equip professional de rodatge, amb l’objectiu de conceptualitzar un projecte, dur a terme el procés de preproducció i realitzar una sèrie fotogràfica en una localització situada a un mínim de 200 quilòmetres de Terrassa.
    Aquesta experiència permet afrontar reptes relacionats amb la planificació, l’organització i la gestió de recursos en contextos de gran complexitat logística. Mitjançant aquest repte, l’alumnat desenvolupa competències pròpies de la producció cinematogràfica i adquireix una comprensió pràctica de les dinàmiques de treball i de les exigències habituals de la indústria audiovisual professional.
• Color
  • L’assignatura està orientada a l’exploració i la creació d’estils visuals cinematogràfics. A partir d’obres pictòriques, l’alumnat recrea les imatges seleccionades en un plató mitjançant la tècnica del tableau vivant. Posteriorment, aquestes recreacions es transformen amb l’objectiu d’aproximar-les a l’estètica visual de diferents pel·lícules i estils cinematogràfics. El repte integra coneixements i competències relacionats amb l’escenografia i el muntatge de decorats, la il·luminació en plató i els processos de correcció de color mitjançant el programari DaVinci Resolve.
    El projecte culmina amb la realització d’un vídeo resum del procés creatiu i tècnic, així com amb un pitch final en què els estudiants presenten i justifiquen les decisions artístiques i conceptuals adoptades.
• Documental
  • Aquest repte està orientat a l’exploració del territori de la no-ficció audiovisual. Amb l’objectiu de produir una peça documental, l’alumnat s’introdueix en els mètodes de treball propis del cinema documental i en formes alternatives de narració audiovisual basades en l’observació de la realitat. Al llarg del procés es treballen les fases de desenvolupament, planificació, rodatge i postproducció, així com les decisions narratives i ètiques inherents al gènere documental. L’assignatura culmina amb la projecció pública dels projectes realitzats i una presentació oral en què l’alumnat exposa el procés creatiu, les estratègies narratives adoptades i els resultats obtinguts.

Les assignatures d’aquest bloc estableixen les bases fonamentals de la creació audiovisual mitjançant una combinació de continguts conceptuals i aplicats.
L’alumnat s’introdueix en els principals àmbits del llenguatge cinematogràfic, guió, direcció artística, direcció de fotografia, muntatge i so, i treballa de manera interrelacionada els aspectes narratius, tècnics i expressius d’aquests àmbits.

L’assignatura de Guió estableix les bases de la dramatúrgia, la creació de personatges i l’estructura narrativa. La de Disseny de Producció / Direcció Artística situa la creació audiovisual en el marc de la cultura visual i desenvolupa els seus recursos expressius. L’assignatura de Direcció de Fotografia introdueix els principis de la llum i la imatge com a eines de construcció narrativa. A través de la matèria de Muntatge, l’alumnat comprèn com es construeix el significat a partir de la imatge i el ritme. Finalment, l’assignatura de So aborda aquest element com un factor essencial del relat, tant des de la seva dimensió expressiva com tècnica.

En conjunt, aquestes assignatures proporcionen una base sòlida que permet a l’alumnat comprendre el funcionament global del procés cinematogràfic i començar a desenvolupar les competències necessàries per a la pràctica audiovisual.

Les assignatures de l’àrea d’Estudis Fílmics ofereixen una aproximació teòrica al cinema que combina perspectiva històrica i capacitat d’anàlisi crítica. Al llarg dels dos primers cursos, l’alumnat s’introdueix en els orígens del cinema de ficció i documental, i n’explora el context cultural i les primeres formes del llenguatge
cinematogràfic, així com la seva evolució cap al cinema clàssic i modern.

Paral·lelament, es desenvolupen eines d’anàlisi que permeten interpretar les pel·lícules des d’un punt de vista visual i narratiu, i fomenten una mirada crítica i reflexiva. El conjunt d’assignatures combina visionaments, recerca i anàlisi per comprendre com ha evolucionat el cinema en relació amb els seus contextos històrics,
culturals i socials.

A partir del tercer curs, mitjançant l’assignatura optativa, l’alumnat s’especialitza en una de les vuit disciplines cinematogràfiques: direcció, direcció d’art, direcció
de fotografia, documental, guió, muntatge, producció o so.

• Direcció
  • L’optativa de Direcció està orientada a adquirir les eines necessàries per liderar processos de creació audiovisual i desenvolupar una mirada autoral pròpia. Un dels eixos fonamentals de la formació és el treball amb actors i actrius professionals, amb l’objectiu d’aprofundir en les tècniques de direcció d’actors.
    Paral·lelament, l’alumnat consolida el domini del llenguatge cinematogràfic i dels diversos gèneres, i incorpora també la música com a element narratiu amb funció dramàtica. El recorregut formatiu inclou la posada en escena, la planificació i el treball coordinat amb la resta de departaments, i es completa amb coneixements orientats a crear i presentar projectes en l’àmbit professional.
• Disseny de Producció / Direcció Artística
  • En aquesta optativa, la construcció visual del relat esdevé l’eix central del procés creatiu. L’alumnat explora com l’espai, els objectes i l’estètica configuren el significat de la narració audiovisual, i desenvolupa un criteri visual coherent i expressiu. Mitjançant l’equilibri entre la reflexió conceptual i la pràctica aplicada, es treballen els fonaments visuals, les narratives del disseny i les tècniques de representació, sempre vinculades a projectes concrets.
    Aquest procés permet comprendre la direcció d’art com una pràctica col·laborativa que manté un diàleg constant amb la resta de departaments.
• Direcció de Fotografia
  • La formació en Direcció de Fotografia se centra en la construcció de la imatge cinematogràfica i integra el coneixement tècnic amb la sensibilitat artística. Els tallers de direcció de fotografia constitueixen el nucli de l’aprenentatge i permeten afrontar situacions pràctiques amb equips i metodologies professionals. Al llarg del procés, l’alumnat adquireix els coneixements tècnics necessaris i, alhora, desenvolupa una mirada pròpia mitjançant l’anàlisi i l’experimentació. La relació amb altres departaments, especialment amb Disseny de Producció / Direcció Artística i Construcció, és essencial per comprendre la imatge com el resultat d’un treball col·lectiu.
• Documental
  • L’optativa de Documental proposa una immersió en el cinema de no-ficció des d’una perspectiva creativa i crítica. A partir de la recerca i del contacte directe amb la realitat, l’alumnat desenvolupa projectes que combinen observació, escriptura i pràctica audiovisual. L’entrevista, el treball amb persones no professionals i la construcció narrativa del relat constitueixen els eixos fonamentals d’aquest procés. Els aspectes visuals i sonors s’aborden com a eines expressives al servei d’una mirada personal, en un context que es complementa amb visionats, anàlisis i aportacions de professionals del sector.
• Guió
  • L’optativa de Guió articula la formació al voltant de l’escriptura audiovisual en múltiples formats i registres, des del curtmetratge fins a la sèrie o el llargmetratge. Els tallers hi tenen un paper central i permeten explorar processos d’escriptura tant individuals com col·lectius, des de la idea inicial fins a la versió definitiva del guió. L’alumnat treballa la construcció de personatges, l’estructura narrativa, el diàleg i els diversos gèneres, així com l’adaptació d’obres literàries.
    El contacte amb la interpretació reforça la dimensió escènica de l’escriptura i inclou una experiència de dramatúrgia que culmina amb la representació pública de les peces creades.
• Muntatge
  • L’especialitat de Muntatge planteja el procés d’edició com l’espai on el material audiovisual adquireix el seu significat definitiu. A través de diversos tallers, l’alumnat experimenta amb el ritme, l’estructura narrativa i la relació entre imatge i so en contextos diversos que inclouen el cinema, les sèries i el documental. La pràctica es complementa amb l’anàlisi i la reflexió sobre els processos de construcció narrativa. Alhora, s’introdueixen les eines i les dinàmiques pròpies de la postproducció professional, inclòs el treball amb efectes visuals (VFX) i fluxos de treball DIT. El recorregut culmina amb la realització de projectes de gran envergadura que reprodueixen processos reals de producció.
• Producció
  • L’optativa de Producció ofereix una visió global de la gestió de projectes audiovisuals i n’aborda totes les fases: desenvolupament, finançament, execució i distribució. L’alumnat adquireix les competències necessàries per planificar i coordinar equips, elaborar pressupostos i moure’s pels circuits professionals de la indústria audiovisual. Es treballen perfils com la producció executiva o el line producer, així com aspectes clau relacionats amb els mercats audiovisuals, el màrqueting i la promoció. La formació incorpora, a més, continguts jurídics i un viatge a un Festival Internacional de cinema, que permet un contacte directe amb l’entorn professional i amb els principals agents del sector.
• So
  • L’optativa de So aborda el so com un element estructural del relat audiovisual i integra la pràctica i el coneixement tècnic al llarg de tot el procés creatiu. D’una banda, el treball de so directe capacita l’alumnat per captar el so durant el rodatge, amb una atenció especial a la microfonia, la radiofreqüència i la gestió d’equips en situacions reals. De l’altra, el disseny sonor i la postproducció ocupen un lloc central en la formació, des de la concepció del projecte fins a la mescla final. Aquesta doble vessant permet desenvolupar projectes amb una sòlida coherència sonora, capaços de dialogar amb la imatge i reforçar la dimensió narrativa de l’obra.

A tercer curs, l’alumnat realitza diverses pràctiques audiovisuals en format de curtmetratge. Els rodatges es duen a terme en dos períodes llargs sense cap altra activitat acadèmica, un a mitjan curs i l’altre al final, i disposen d’una dotació econòmica determinada.

Després d’haver accedit a una assignatura optativa d’especialitat, els estudiants assumeixen principalment funcions de lideratge com a caps d’equip dins del seu àmbit específic, tot i que també poden exercir altres rols. En aquest sentit, cal destacar que els estudiants que no cursin les optatives de Direcció o Documental podran dirigir els seus propis projectes si així ho decideixen.

La proposta no pretén establir grups tancats, sinó promoure la mobilitat i la col·laboració entre l’alumnat, amb l’objectiu d’afavorir el treball amb el màxim nombre possible de companys i enriquir l’experiència formativa.

L’assignatura culmina amb la projecció dels curtmetratges en una sala de cinema oberta al públic en general.

Durant el tercer curs, l’alumnat consolida la seva formació mitjançant projectes més complexos que fomenten el treball col·laboratiu i l’especialització. A Guió desenvolupa un llargmetratge col·lectiu, una sèrie i una obra de teatre; a Producció realitza un espot publicitari; a Disseny de Producció / Direcció Artística dissenya decorats d’època; a Direcció treballa amb actors professionals; a Documental crea un projecte en una casa rural; a Direcció de Fotografia explora el Tableau Vivant i el cinema de gènere; a Muntatge desenvolupa un projecte d’escriptura audiovisual, i a So s’inicia en l’acústica i la creació d’efectes Foley.

El quart curs culmina la formació amb projectes que reprodueixen entorns professionals i consoliden l’especialització de l’alumnat. A Guió adapta una obra de teatre i escriu un llargmetratge individual; a Producció viatja al Festival de Canes per conèixer la indústria; a Disseny de Producció / Direcció Artística i Direcció de Fotografia desenvolupa el Taller d’Art Foto Constru; a Direcció aprofundeix en la posada en escena de diversos gèneres; a Documental realitza un projecte de teatre documental; a Muntatge edita el llargmetratge individual i, a So, treballa en la creació i el disseny de paisatges sonors.

Les assignatures d’Estudis Fílmics de tercer curs aprofundeixen en l’anàlisi del cinema i de l’audiovisual des d’una perspectiva teòrica, històrica i crítica. S’hi estudia el documental tant en les seves formes clàssiques com experimentals i d’avantguarda, així com les principals teories del cinema i els patrons narratius universals. Alhora, s’hi exploren formats contemporanis com les sèries i els videojocs, entesos com a fenòmens culturals i narratius. A quart curs, la formació se centra en àmbits específics i en problemàtiques actuals. S’hi estudia el cinema d’animació com a llenguatge propi, així com el cinema espanyol i les tendències contemporànies en relació amb els canvis estètics, tecnològics i industrials. També s’hi incorpora una perspectiva crítica sobre les representacions i les identitats mitjançant els estudis de gènere. El conjunt d’assignatures es completa amb una aproximació a la producció audiovisual i als circuits professionals, i configura una formació que amplia la mirada de l’alumnat i connecta l’anàlisi crítica amb el context cultural i industrial del cinema contemporani.

Les pràctiques externes són activitats de formació professional que l’alumnat realitza en empreses i institucions públiques durant els estudis universitaris.

Els estudiants duen a terme funcions relacionades amb el seu procés d’aprenentatge en empreses del sector audiovisual, principalment en productores amb les quals el centre manté convenis de col·laboració.

Durant aquest període, compten amb l’acompanyament d’un tutor acadèmic i un tutor professional.

El tutor acadèmic s’encarrega d’informar l’alumne sobre les característiques de les pràctiques i de fer el seguiment de l’activitat, reunint-s’hi periòdicament per valorar-ne el desenvolupament.

El tutor professional s’encarrega d’orientar i formar l’estudiant al centre de treball durant el període de pràctiques. També elabora una valoració de com ha desenvolupat les competències, les actituds i els coneixements durant aquest període.

La finalització de les pràctiques comporta que l’estudiant presenti una memòria.

Els alumnes de l’ESCAC poden cursar fins a 30 crèdits ECTS durant un semestre en una de les nostres universitats associades, integrant aquesta experiència en el pla d’estudis. La mobilitat internacional no és només una oportunitat per estudiar en un altre país; és una experiència que amplia horitzons, impulsa el creixement personal i enforteix el teu perfil professional en un sector creatiu amb vocació global.

Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2007), en l’especialitat de Documental. Des del 2019, és membre del col·lectiu de cinema de creació CraterLab. Ha col·laborat a les revistes Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux. Com a músic i editor, ha publicat més d’una desena de referències a Espanya, França i els Països Baixos. És autor de les peces documentals Loop Film i Si a el menos recuerdo el olor a tú ceniza.

Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (1998). Director de fotografia de Hijo de Caín (Jesús Monllaó, 2012), La rosa de fuego (Manel Huerga, 2012) i nombrosos projectes rodats en 3D. Etalonador de la sèrie de televisió Merlí i dels llargmetratges La corona partida (Jordi Frades, 2016) i La vida libre (Marc Recha, 2017).

Graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC (2006); llicenciat en Filosofia per la UB (2009); màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF (2009), i doctor en Comunicació Social per la UPF (2016). Professor d’Estudis Fílmics Y i Pensament i Creació del Grau en Cinematografia. Autor del llibre No trespassing. De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea.

Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC en l’especialitat de direcció. Director dels llargmetratges Tercero grado (2015) i Books & Drinks (2024). Director d’un episodi de la sèrie de televisió Berlin (2023), així com de nombrosos videoclips i espots publicitaris.

Doctor en Comunicació Audiovisual amb la tesi Narrativa audiovisual y cine de animación por ordenador. Los largometrajes de Mear Animation Studios; llicenciat en Filologia; llicenciat en Lingüística; DEA en Història de l’Art. Professor de cinema a la UB, la URL, l’ENTI i l’ESCAC. Autor de La muerte en el cine. 50 películas sobre el deceso.

Llicenciada en Belles Arts i màster en Documental Creatiu per la UAB. Professora a l’ESCAC i la UAB. Directora de cinema i artista visual. Autora, entre d’altres, del llargmetratge La 10.ª carta (2014) i del curtmetratge Improvisaciones de una ardilla (2017), premi al millor curt documental al Festival de Màlaga.

Graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC i especialitzat en Documental. Com a cineasta, ha dirigit Imparables (2013), Jazz, What a Wonderful World (2010) i Con música lo escucharías todo mejor (2009). És professor a l’ESCAC, l’ECIB i la UB. Paral·lelament, ha treballat com a programador als festivals DocsBarcelona (2007-2019) i Memorimage (2014-2019).

Doctor en Pedagogia amb la tesi Modelos estructurales para la escritura de guiones de cortometraje (2014). Llicenciat en Filologia Catalana per la UB. Director d’estudis de l’ESCAC i professor de diverses assignatures del departament de guió des del curs 1994-95.

Llicenciat en Història de l’Art per la UB. Productor de cinema i gerent de Marimon Padrosa SL (Mar & Mi Producciones). Guionista i director. Autor dels llibres El montaje cinematográfico i Diccionario incompleto del guion audiovisual.

Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València. Graduada en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC, en l’especialitat de direcció de fotografia. Directora de fotografia del llargmetratge Mí querida cofradía i de diversos curtmetratges, espots publicitaris i videoclips.

Graduat en cinema i audiovisuals per l’ESCAC en l’especialitat de muntatge. Màster Òpera Prima en l’especialitat de muntatge. Muntador de llargmetratges com The Girl from the Song (Ibai Abad, 2017) i Y’viene Always Wanted tono Direct (Steve Jacobs, 2020).

Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra, especialitzada en estudis de cinema, estudis de gènere i estudis de les estrelles, amb una tesi sobre l’arquetip de la femme fatale en el cinema espanyol del franquisme.

Crític de cinema, programador i docent, doctor en Estètica dels Mitjans Audiovisuals per la Universitat Pompeu Fabra. Membre dels comitès de selecció dels festivals de Gijón i Sitges.

Cineasta i documentalista, graduat per l’ESCAC. Autor de documentals com Sasha, Shootball, Vitals i Fugir; la seva obra s’ha projectat en festivals internacionals i plataformes com HBO.

Investigadora especialitzada en la representació de les dones en la història del cinema. És doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra i investigadora postdoctoral del grup CINEMA, amb una trajectòria centrada en els estudis de gènere, la comicitat i els arquetips femenins en el cinema.

Cineasta hispanoveneçolà establert a Barcelona, reconegut per una obra situada a la perifèria de la no-ficció, amb un marcat caràcter documental i assagístic. Autor de títols com Iván Z, Color perro que huye o Oleg y las raras artes, la seva filmografia s’ha projectat i ha estat premiada en festivals internacionals i centres culturals de referència.

Periodista cultural, crític de cinema i doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Centra la seva recerca en els estudis de cinema, especialment en la iconologia, els motius visuals, l’estudi del gest i els estudis de les estrelles, amb aportacions publicades en revistes com Feminist Media Studies i L’Atalante.

Directora de fotografia, llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València i graduada en Direcció de Fotografia per l’ESCAC. Ha signat la fotografia de films com Mi querida cofradía i Los buenos modales, seleccionats en festivals com Màlaga i la Seminci.

Director i guionista de cinema, especialitzat en ficció i documental. Graduat en Direcció de Fotografia per l’ESCAC, ha signat curtmetratges com Insidia, Silente i María, aquest últim nominat en més de 20 festivals i candidat als Premis Goya.

Director i guionista especialitzat en terror, thriller i true crime. Ha dirigit llargmetratges i curtmetratges com Killer Book Club i Los inocentes, així com peces premiades en festivals.

Director i guionista graduat per l’ESCAC. Va debutar amb Otel·lo, film reconegut en festivals internacionals i guardonat amb el Premi Pepón Coromina. També ha dirigit episodis de sèries com Cites, El Chapo, Tijuana i Mariachis.

El TFG col·lectiu consisteix en la realització d’una obra audiovisual, generalment un curtmetratge, creada per grups d’estudiants, en què cada integrant assumeix
la responsabilitat de cap del departament corresponent a l’especialitat cursada: Guió, Producció, Direcció, Disseny de Producció / Direcció Artística, Direcció de Fotografia, Muntatge i Disseny de So.

Els TFG són obres audiovisuals completes que es desenvolupen en totes les seves fases: preproducció, producció i postproducció. Per realitzar-les, a més de disposar del material i de les instal·lacions del centre, l’alumnat compta amb un pressupost específic i amb l’acompanyament d’ESCAC Films, la productora de l’escola, que supervisa i tutoritza individualment el treball de cada estudiant dins de la seva especialitat.

L’assignatura conclou amb la projecció pública dels Treballs de Fi de Grau en una sala de cinema. Els TFG de l’ESCAC tenen una llarga trajectòria i, al llarg dels anys, han obtingut un ampli reconeixement tant del públic com de la crítica especialitzada. Han participat en alguns dels festivals nacionals i internacionals més prestigiosos i han rebut més de 500 premis.

El TFG individual consisteix en un projecte de recerca, un estudi o una memòria que integra la formació adquirida al llarg del Grau. Sota la supervisió d’un
tutor o tutora, l’estudiant aplica els coneixements, les habilitats i les competències desenvolupats durant els estudis.

El treball es pot presentar en dues modalitats:

1) Un treball escrit sobre una de les matèries del programa;
2) Una peça audiovisual relacionada amb alguna de les matèries del Grau, acompanyada d’una memòria escrita.

Les propostes de TFG presentades pels estudiants seran avaluades per la Comissió de TFG. Un cop acceptades, la Comissió assignarà un tutor a cada alumne. El tutor és el responsable de l’orientació i la supervisió del TFG. La designació com a tutor comportarà inicialment l’encàrrec d’ajudar l’estudiant a definir la proposta de TFG, que haurà d’aprovar la Comissió de TFG.

Posteriorment, l’orientació i la supervisió del tutor s’adreçaran a:

• Delimitació del tema i definició dels objectius.
• Elaboració del pla de treball.
• Orientació documental i metodològica.
• Seguiment del desenvolupament del treball.
• Obtenció de conclusions.
• Facilitació de pautes per a la defensa.
• Valoració del procés dut a terme i dels resultats obtinguts.
• El sistema d’avaluació forma part del pla docent de l’assignatura.
• Correspon a la Comissió del TFG:
• Determinar el calendari i el procediment de lliurament dels TFG.
• Determinar les condicions de la defensa, que ha de ser pública i oral.
• Designar els tribunals que hauran d’avaluar els TFG, formats per tres docents, un dels quals pot ser qui n’hagi estat el tutor.