Màster Universitari en Documental i No-ficció

Comprendre els principis teòrics, estètics i narratius del documental. 

Construir relats de no-ficció mitjançant estructures narratives coherents. 

Desenvolupar una mirada pròpia vinculada a la representació de la realitat. 

Integrar decisions ètiques i formals en la creació documental. 

Comunicar idees i projectes documentals a públics diversos. 

Aplicar tècniques de recerca, rodatge, muntatge i postproducció documental. 

Dissenyar propostes visuals i sonores adaptades a cada projecte. 

Gestionar material audiovisual durant totes les fases de producció. 

Utilitzar metodologies rigoroses de recerca documental. 

Analitzar l’evolució històrica del documental i els seus principals corrents, amb especial èmfasi en l’Amèrica Llatina. 

Contextualitzar les transformacions contemporànies de la no-ficció. 

Aplicar eines d’anàlisi narrativa, visual i sonora. 

Organitzar projectes creatius i investigacions audiovisuals. 

Avaluar críticament les implicacions ètiques i socials dels projectes. 

Comunicar projectes i resultats de recerca de manera argumentada. 

Col·laborar eficaçment en equips multidisciplinaris. 

Gestionar les relacions ètiques amb les persones filmades i els equips de treball. 

Integrar perspectives diverses durant els processos documentals. 

Gestionar projectes documentals de principi a fi. 

Desenvolupar la capacitat d’autoavaluació i millora contínua. 

Aplicar criteris de responsabilitat social i integritat professional. 

Generar coneixement mitjançant la recerca acadèmica i la creació audiovisual.

Estudi crític de l’evolució històrica del documental, els seus autors, moviments i contextos culturals. 

Aquesta assignatura ofereix una aproximació històrica i crítica a l’evolució del cinema documental des dels seus orígens fins a l’actualitat, amb un apartat dedicat al documental llatinoamericà. S’hi analitzen els principals moviments, corrents, autors i obres que han configurat el llenguatge documental, situant-los en el seu context històric, social i cultural. L’estudiantat examina com el gènere ha respost als canvis polítics, tecnològics i estètics de cada època, i ha establert les bases de les pràctiques contemporànies. 

Anàlisi de noves narratives, formats híbrids i transformacions tecnològiques de la no-ficció. 

Centrada en les pràctiques documentals actuals i en les transformacions de la no-ficció de les darreres dècades, a escala internacional i, molt especialment, en l’àmbit llatinoamericà. S’hi exploren noves narratives, formats híbrids, avenços tecnològics i la influència de les plataformes digitals, i s’hi proposa una reflexió crítica sobre els límits del documental i el seu diàleg amb altres disciplines artístiques.

Reflexió sobre la representació, l’ètica, la construcció de la realitat i el pensament crític sobre el documental. 

Aquesta matèria aborda les principals teories i marcs conceptuals que han definit l’estudi del documental. S’hi analitzen les diferents aproximacions a la representació de la realitat, l’estatut de la imatge documental, l’ètica de la mirada i la relació entre cineasta, subjecte filmat i espectador. Les classes teòriques es complementen amb un exercici pràctic en què es treballen els conceptes vistos a classe.

L’assignatura Tècniques del Documental integra les assignatures de guió, direcció, fotografia, producció, so i muntatge a través d’un exercici pràctic transversal. Organitzats en equips de 3-4 persones, els i les estudiants desenvolupen una peça documental de 5 a 7 minuts a partir d’un encàrrec real d’un canal, ONG, associació o altre agent extern. El projecte permet experimentar totes les fases de creació i producció documental en un context professional. 

Aplicació professional de competències mitjançant la integració en empreses i institucions del sector. 

Permeten a l’alumnat integrar-se en entorns professionals del sector audiovisual i cultural, aplicant els coneixements adquirits en un context real de treball i afavorint la inserció laboral i el coneixement de la indústria.

Aquesta modalitat té com a finalitat aprofundir en l’estudi crític i analític del cinema documental i la no- ficció des d’una perspectiva teòrica, històrica, estètica, metodològica o sociocultural. L’estudiant haurà, de manera individual, de formular una pregunta de recerca pertinent, establir un marc teòric i metodològic adequat i desenvolupar un procés d’anàlisi rigorosa, fonamentat en fonts documentals, bibliogràfiques, audiovisuals o altres materials rellevants. El treball haurà de demostrar capacitat per contextualitzar l’objecte d’estudi, interpretar críticament els resultats i elaborar conclusions fonamentades que contribueixin al coneixement de l’àmbit investigat. Es valoraran especialment l’originalitat de l’enfocament, la coherència metodològica, el rigor acadèmic i la capacitat de reflexió crítica sobre les formes, els llenguatges i les pràctiques contemporànies del documental i la no-ficció. 

Aquesta modalitat té com a finalitat desenvolupar i realitzar un projecte documental o de no-ficció per grups de tres estudiants, des de la recerca inicial i la definició de la proposta fins a la seva producció, muntatge i postproducció. Cada grup haurà de demostrar la seva capacitat per concebre una obra amb una mirada personal i una proposta narrativa i estètica coherent. El procés haurà de posar en evidència un domini de les diverses fases de creació, incloent la recerca, el desenvolupament de l’enfocament, la planificació del rodatge, la relació amb els subjectes i contextos representats, la gestió del material audiovisual i la construcció narrativa. Així mateix, es valorarà la capacitat per prendre decisions creatives i ètiques en el tractament de la realitat, així com la coherència entre les intencions inicials, la metodologia de treball i el resultat final. 

En totes dues modalitats, el TFM es desenvoluparà sota la tutorització d’un professor o professora especialista, que orientarà els estudiants en la definició dels objectius, la planificació del treball i el desenvolupament conceptual, metodològic i tècnic de la proposta. En la modalitat de recerca acadèmica, la tutorització se centrarà especialment en la delimitació de l’objecte d’estudi, la fonamentació teòrica, el disseny metodològic i l’anàlisi dels resultats. En la modalitat de projecte de creació, primer acompanyarà els grups d’estudiants, de manera col·lectiva, en les decisions de conceptualització, recerca i creació de la one page i del dossier de presentació del projecte. Un cop presentat al tribunal d’aprovació dels TFM, cada projecte passarà a una tutorització individualitzada amb un tutor o tutora afí a la temàtica tractada, per dur-lo a terme, produir-lo, muntar-lo i fer-ne la postproducció. En aquesta segona modalitat, l’escola facilitarà l’accés als recursos tècnics necessaris per desenvolupar el projecte, mentre que el finançament anirà íntegrament a càrrec de l’estudiant. 

El TFM haurà de posar de manifest la maduresa intel·lectual, artística i professional dels estudiants, la seva capacitat de treball autònom i el rigor amb què aborden els processos de recerca o creació. En la modalitat acadèmica, haurà de demostrar solvència analítica, pensament crític i capacitat per produir coneixement rellevant sobre el documental i la no-ficció. En la modalitat de creació, hauran de mostrar una veu pròpia, un criteri narratiu i estètic, responsabilitat ètica i domini dels processos de producció i postproducció audiovisual. En tots dos casos, el treball haurà de reflectir una comprensió profunda del documental com a pràctica de recerca, representació i interpretació de la realitat, així com la capacitat de desenvolupar propostes coherents, fonamentades i adequades al nivell d’especialització del màster. 

Introducció als principals conceptes històrics, estètics i metodològics vinculats al documental i la no-ficció, amb èmfasi en els problemes i les circumstàncies d’Amèrica Llatina. 

Espais de desenvolupament i seguiment on l’alumnat treballa propostes pròpies, des de la recerca inicial fins a la formulació del projecte.

Estudi de referents clàssics i contemporanis per comprendre les estratègies narratives, formals i ètiques presents en diferents corrents documentals.

Exercicis aplicats relacionats amb el guió, la direcció, la producció, la fotografia, el so i el muntatge documental.  

Recerca mitjançant materials documentals, audiovisuals, hemerogràfics i acadèmics que permeten desenvolupar projectes fonamentats i contextualitzats.  

Defensa oral de projectes i recerques davant del professorat i de professionals convidats, simulant contextos propis de la indústria audiovisual.  

Integració en entorns professionals que permeten aplicar competències i conèixer dinàmiques reals de producció documental.  

L’avaluació es fonamenta en treballs escrits, exercicis pràctics, anàlisis audiovisuals, activitats de recerca aplicada, desenvolupament progressiu de projectes i pràctiques externes. Es valoraran la capacitat d’observació i anàlisi, el rigor metodològic, la sensibilitat ètica, la coherència narrativa i la qualitat del treball desenvolupat. El procés finalitza amb l’elaboració i la defensa del Treball Final de Màster.  

Descobrir personatges i explicar històries ha portat Orlando Arriagada Urrutia a recórrer el món. Realitzador i productor documental xilè-canadenc establert a Mont-real, és fundador d’Al Dente Films, Tutti Frutti Films i Pimiento, i cofundador de Cayenne Media. Ha produït centenars d’hores de documentals i sèries per a Radio-Canada, Télé-Québec, Bell Media, TV5MONDE, ARTE i France Télévisions, entre d’altres. El seu documental L’ADN du ceviche va ser seleccionat al Festival de Sant Sebastià. La curiositat per altres realitats i la trobada entre cultures travessen la seva feina, juntament amb el seu compromís amb joves talents, creadors de diversos orígens i les Primeres Nacions del Canadà. Al capdavant del Màster Universitari en Documental i No-Ficció de l’ESCAC, porta aquesta experiència a l’aula: aprendre fent, sortir a buscar històries i convertir-les en documentals que emocionin, deixin empremta i puguin generar un impacte social.

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Estudis de Cinema i doctorand en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Com a crític de cinema, col·labora habitualment en revistes especialitzades com Fotogramas, El Cultural, Kinetoscopio i Film Comment, a més de publicar al diari ARA i participar en el programa La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio. És director de la revista digital Otros Cines Europa i editor de l’antologia de textos crítics La mirada americana: 50 años de Film Comment (Festival de Las Palmas). Ha participat en monografies col·lectives sobre cineastes com Terence Davies, Claire Denis, Naomi Kawase i Rainer Werner Fassbinder. A més de dirigir el departament de Film Studies i aquest màster a l’ESCAC, ha impartit conferències en institucions com la Goethe University Frankfurt, el CCCB i el MARCO de Vigo. És membre de l’ACCEC i de FIPRESCI. 

Graduat en direcció per l’ESCAC, va cursar un màster especialitzat en documental a Torí, Bratislava i Amsterdam. És doctor per la Universitat de Barcelona. Ha dirigit documentals com Amb música ho escoltaries potser millor – Salvador Espriu a ritme de Jazz (2009), With Music, My Poetry Sounds Better (2010) i Imparables (2014), guardonat en certàmens com el BCN Sports Film Festival, el Los Angeles All Sports Film Festival i el Milan International FICTS Festival. És professor de Teoria, Història i Pràctica del Documental a l’ESCAC des del 2002 i ha estat professor convidat a la UB, a la Universitat Ramon Llull i a la iniciativa CineRemix (Salvador de Bahia, Brasil). A més, ha estat director del festival internacional Memorimage. 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctora per la UIC Barcelona, va completar la seva formació cinematogràfica amb mestres com Víctor Erice i Pedro Costa. És professora de Noves Tendències del Documental Contemporani a l’ESCAC. Com a creadora, ha dirigit els curtmetratges documentals Es Llogaret (2006), L’oblit a l’oli (2009) i la peça experimental 345 segons del meu viatge a Nova York (2010). Exerceix la crítica en mitjans com Dirigido por i La Vanguardia. Ha coordinat projectes com «In Between Days» i té una sòlida trajectòria com a programadora, codirectora artística del DocsBarcelona i assessora de programació del Sheffield Doc Fest. 

Realitzadora, periodista, investigadora i docent. Diplomada en Estudis de Cinema per la Universidad Católica de Chile i màster en Documental Creatiu per la UAB, el seu treball gira al voltant de les dones i la memòria històrica, i oscil·la entre el cinema experimental i la no-ficció. Els seus llargmetratges El gran vuelo (2014) i Ainhoa, yo no soy esa (2018) van rebre la Biznaga de Plata al millor documental al Festival de Màlaga, entre altres reconeixements internacionals. És membre de l’Acadèmia de Cinema d’Espanya (AACCE) i professora de l’assignatura «Cine sin cámara» a l’ESCAC.

Graduat en Cinematografia per l’ESCAC, màster en Teoria del Cinema i doctorand en Comunicació per la UPF, és professor del grau oficial de l’ESCAC. Com a director, ha signat els curtmetratges Pisito, Under_Pixel i Con vistas (en col·laboració amb Abbas Kiarostami), amb projecció internacional. Com a realitzador i director de fotografia, ha treballat en sèries documentals per a plataformes com Amazon Prime (Alexia, Moto GP Unlimited, Fuera de Plano). És director del llargmetratge Solo arrojaron (2024) i de videoassaigs programats al MACBA i al Centre d’Arts Santa Mònica, i també ha col·laborat amb la BBC i el BFI. 

Graduat en l’especialitat de so a l’ESCAC, té una sòlida trajectòria professional com a dissenyador de so i tècnic de mescles en nombrosos llargmetratges i sèries de ficció i documentals. La seva feina ha estat present en produccions guardonades i nominades als Premis Gaudí i en festivals estatals i internacionals, combinant la pràctica de la indústria amb l’aportació tècnica al llenguatge audiovisual. 

Eulàlia (Lali) Rubio Panadès és directora de fotografia formada a l’ESCAC, amb una trajectòria que abraça el cinema de ficció, les sèries i el documental. Entre els seus treballs destaquen Los años nuevos, de Rodrigo Sorogoyen, Cardo, Vestidas de azul i Benidorm 2017. El seu treball es caracteritza per una aproximació narrativa a la imatge, la recerca del naturalisme i l’exploració de les possibilitats expressives de la llum i la càmera. Paral·lelament, desenvolupa una tasca investigadora en l’àmbit de la comunicació audiovisual, vinculada a l’Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), on es va incorporar com a investigadora predoctoral.