Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals

• Dissenyar projectes audiovisuals vinculats als llenguatges contemporanis. 
• Desenvolupar propostes creatives basades en metodologies de recerca. 
• Elaborar discursos propis a partir de textos teòrics i audiovisuals. 
• Analitzar narratives audiovisuals des de perspectives innovadores. 
• Integrar enfocaments artístics i acadèmics en processos de creació. 

• Dominar sistemes d’edició no lineal i eines digitals d’imatge. 
• Aplicar metodologies de recerca en cinema i audiovisual. 
• Utilitzar recursos especialitzats de documentació i anàlisi. 
• Comprendre les tecnologies immersives, XR i els nous entorns narratius. 
• Gestionar processos de creació digital en entorns multipantalla. 

• Analitzar críticament els fenòmens audiovisuals contemporanis. 
• Contextualitzar històricament les transformacions del cinema i dels mitjans. 
• Identificar les tendències culturals i tecnològiques emergents. 
• Planificar recerques acadèmiques de caràcter individual o col·lectiu. 
• Interpretar productes audiovisuals des d’una perspectiva interdisciplinària. 

• Argumentar i comunicar els resultats de la recerca de manera rigorosa. 
• Participar en debats acadèmics especialitzats. 
• Presentar projectes de recerca i creació davant d’un públic expert. 
• Col·laborar en projectes col·lectius multidisciplinaris. 
• Desenvolupar el pensament crític aplicat a contextos professionals.

• Potenciar l’autonomia investigadora. 
• Integrar nous coneixements en contextos canviants. 
• Desenvolupar una mirada crítica i reflexiva sobre la cultura audiovisual. 
• Adaptar-se a l’evolució tecnològica i cultural del sector. 
• Impulsar una pràctica professional fonamentada en la recerca. 

Anàlisi de la història de la teoria cinematogràfica i desenvolupament del pensament crític aplicat a les imatges. 
Desenvolupar el pensament crític sobre les imatges a partir del coneixement de la història dels estudis fílmics. Comprovar la utilitat pràctica de la teoria del cinema en la confrontació entre les idees i els conceptes exposats als textos i la manera com es plasmen en pel·lícules concretes. Elaborar teories del cinema pròpies aplicant estructures teòriques alienes. Reconèixer en la teoria una eina per entendre el món– i construir una visió autònoma i singular sobre el lloc que hi ocupem. 

Eines i mètodes de recerca acadèmica per a l’estudi del cinema i els mitjans audiovisuals. 

Identificar els principals mètodes de recerca en l’àmbit del cinema i l’audiovisual, des dels que tenen una tradició històrica més llarga fins als emergents. Utilitzar correctament aquests mètodes per desenvolupar un projecte de recerca individual que, posteriorment, es pot convertir en el TFM. Dominar les eines metodològiques, el llenguatge i també les fonts essencials per dur a terme un projecte de recerca. Reconèixer les principals línies de recerca en l’àmbit acadèmic nacional i internacional, així com les vies habituals per dur a terme un projecte de recerca grupal de llarg recorregut en l’àmbit del cinema i l’audiovisual. Conèixer i ser capaç de posar en marxa un projecte de recerca artística utilitzant les pràctiques cinematogràfiques o audiovisuals com a pràctiques de recerca. Tenir les habilitats per crear una obra de l’àmbit audiovisual que s’entendria com a mitjà o agent de la recerca i no com a fi en si mateixa. 

Aproximació històrica i teòrica a l’evolució de les pantalles i les seves implicacions culturals. 

Reflexionar sobre la genealogia de les pantalles contemporànies (cinema, televisió, ordinador, mòbils…) des d’una perspectiva històrica i teòrica. Interpretar la manera com la cultura de les pantalles afecta la nostra manera de veure i entendre el món, no només com a consumidors de productes audiovisuals, sinó també com a creadors i distribuïdors habituals d’imatges. Reconèixer conceptes clau de la cultura de les pantalles per relacionar-los amb l’anàlisi de casos pràctics. Identificar la pantalla com a espai de trobada de la identitat individual i col·lectiva.

Anàlisi de les representacions audiovisuals des de perspectives de gènere, sexualitat i interseccionalitat. 

Reflexionar sobre el cinema i l’audiovisual com a aparells ideològics que (re)produeixen ideologies de gènere, sexe i sexualitat. Desenvolupar el pensament crític i reconèixer la manera com les pel·lícules i la resta de productes i continguts audiovisuals construeixen les nostres maneres d’entendre el món, especialment pel que fa als temes relacionats amb el nostre sexe i la nostra sexualitat. Conèixer i valorar corrents de pensament i temàtiques com el feminisme, els estudis LGBT i Queer o els estudis pornogràfics. Identificar i analitzar conceptes clau de la cultura contemporània com la postmodernitat, el postfeminisme o la interseccionalitat. 

Introducció als game studies i a les relacions entre videojocs, cultura visual i narratives contemporànies.  

Introduir l’estudiant en la teoria dels ‘game studies’. Identificar els conceptes elementals de “regla” i “mecànica” en un videojoc per extrapolar-los a altres àmbits com el cinema o la performance. Aprofitar-ne l’aplicació en tasques de disseny de producció, en la construcció de la posada en escena i en el desenvolupament d’esquemes dramatúrgics complexos. Estimular la consciència crítica sobre la progressiva ludificació de la cultura contemporània. Capacitar l’alumne per fer una lectura videolúdica del cinema, així com desenvolupar una mirada cinematogràfica del videojoc. 

Anàlisi de les transformacions formals, narratives i industrials de la ficció serial contemporània. 

Adquirir, mitjançant la comparació de diversos relats serials, un bagatge de coneixements culturals bàsics recurrents en la ficció televisiva contemporània. Distingir i reconèixer els motius visuals més importants i la seva relació amb la cinematografia i altres narratives visuals, així com l’aparició de noves formes de narració en les sèries de televisió. Identificar les principals innovacions i els reptes als quals s’ha enfrontat el mitjà televisiu en les dues darreres dècades en tots els àmbits: tecnològic, estètic, narratiu, institucional i també pel que fa a la relació amb l’espectador/usuari. Reconèixer les principals tendències existents en el mitjà televisiu contemporani.

Exploració dels principals corrents i transformacions del cinema actual. 

Adquirir una visió àmplia del present del cinema, explorant les diverses tendències que s’estan desenvolupant en l’època contemporània i fent especial èmfasi en l’ús de la tecnologia digital. Desenvolupar una manera de pensar les imatges com a reflex de les mutacions d’un context politicosocial en ràpida evolució. Reflexionar sobre el cinema contemporani com a generador de tensions estètiques i narratives entre la producció comercial i la d’autor, entre discursos hegemònics i perifèrics.

Estudi d’internet com a espai de creació audiovisual i desenvolupament de projectes digitals. 

Reconèixer la importància cabdal d’internet no només com a sistema de comunicació que ha redefinit la nostra relació amb el món i la naturalesa de la nostra identitat, sinó també com a espai de creació multidisciplinària. Prendre contacte amb les principals manifestacions de la cultura audiovisual digital. Aplicar els conceptes teòrics al desenvolupament d’una creació digital pròpia, emmarcada en qualsevol dels temes tractats a l’assignatura. 

Anàlisi de les figures estel·lars com a fenòmens culturals i elements de construcció audiovisual. 

Revisar la història del cinema i el cànon cinematogràfic a partir de l’estudi detallat de les estrelles com a força de treball, imatge polisèmica dins del film i encarnació dels processos i canvis culturals i socials d’una època determinada. Reflexionar sobre el concepte d’autoria, ampliant-lo més enllà del director o la directora, a altres elements de significació dins de l’obra audiovisual, com ara els actors o les actrius i els seus mètodes d’interpretació. Aplicar els coneixements adquirits sobre semiòtica, sociologia i estudis de gènere a l’anàlisi fílmica.

Fonaments de les narratives XR, la realitat virtual, la realitat augmentada i les experiències immersives. 

Demostrar la comprensió de la història i la teoria de les tecnologies vinculades amb les experiències immersives, cada vegada més esteses: la realitat virtual, la realitat mixta i la realitat augmentada, entre d’altres. Identificar les característiques i els conceptes bàsics de les narratives immersives, així com reconèixer-ne les aplicacions en el món dels videojocs, la televisió, el teatre o el cinema. Reconèixer els principals gèneres, tendències, estratègies de disseny i narratives, així com els sistemes d’interacció i de creació i implementació digital en l’àmbit, cada vegada més estès, de l’XR (realitat virtual, augmentada i mixta). Conèixer els precedents existents en la intersecció entre el cinema i la televisió tradicionals i les pràctiques interactives i de creació digital més innovadores. Desenvolupar un projecte grupal d’experiència o narrativa immersiva utilitzant algunes de les tecnologies tractades en l’assignatura.

Aquesta modalitat té com a finalitat desenvolupar una recerca original sobre el cinema, les cultures visuals i les seves múltiples relacions amb la història, la societat, la política, les arts i els mitjans de comunicació. L’estudiant haurà de formular una pregunta de recerca pertinent, delimitar un objecte d’estudi i establir un marc teòric i metodològic adequat per abordar-ne l’anàlisi. 

El treball es podrà centrar en qüestions relacionades amb la història i la teoria del cinema, l’anàlisi fílmica, les estètiques audiovisuals, els estudis de gènere, les representacions culturals, les pràctiques cinematogràfiques contemporànies, els arxius i les imatges de la memòria, així com en les relacions entre el cinema i altres formes de producció visual. Es valorarà la capacitat de contextualitzar les obres i els fenòmens estudiats, establir relacions entre diferents perspectives teòriques i desenvolupar una interpretació crítica fonamentada en fonts bibliogràfiques, documentals, audiovisuals o arxivístiques. 

La recerca haurà de demostrar rigor conceptual i metodològic, capacitat d’anàlisi i síntesi, autonomia intel·lectual i una contribució original al camp d’estudi. L’estudiant haurà de demostrar que és capaç de construir un discurs acadèmic coherent, argumentar les seves hipòtesis i elaborar conclusions fonamentades que ampliïn la comprensió de l’objecte investigat. 

Aquesta modalitat té com a objectiu desenvolupar un projecte creatiu que dialogui críticament amb els estudis de cinema i les cultures visuals, integrant la reflexió teòrica i la pràctica artística o audiovisual. El projecte podrà adoptar diferents formats, com ara l’assaig audiovisual, la videocreació, la recerca artística, el treball curatorial, la creació d’un arxiu visual, l’experimentació amb imatges d’arxiu o altres propostes que explorin les possibilitats expressives, crítiques i analítiques de les imatges. 

L’estudiant haurà de formular una proposta conceptual fonamentada, definir-ne els objectius i establir una metodologia de treball coherent amb la naturalesa del projecte. El procés de creació haurà d’incorporar una reflexió crítica sobre les imatges, les seves formes de producció i circulació, els seus contextos culturals i les seves possibilitats d’interpretació. Així mateix, haurà de demostrar la capacitat d’articular una perspectiva autoral pròpia i d’establir un diàleg entre la pràctica creativa i els marcs teòrics i metodològics dels estudis cinematogràfics i visuals. 

Es valoraran l’originalitat de la proposta, la seva coherència conceptual i formal, el rigor de la recerca que la fonamenta i la capacitat d’utilitzar els recursos audiovisuals o visuals com a eines de pensament, anàlisi i producció de coneixement. El projecte haurà d’anar acompanyat d’una memòria escrita que exposi els seus fonaments teòrics, els referents artístics i acadèmics, la metodologia emprada, les decisions creatives adoptades i una reflexió crítica sobre el procés i els seus resultats. 

En totes dues modalitats, el TFM es desenvoluparà sota la tutoria d’un professor o professora especialista, que orientarà l’estudiant en la delimitació de l’objecte d’estudi o de la proposta creativa, la definició dels objectius, la planificació del treball i el desenvolupament de la metodologia corresponent. 

En la modalitat de recerca acadèmica, la tutoria se centrarà especialment en la construcció del marc teòric, la selecció de fonts, el disseny metodològic, l’anàlisi crítica i l’estructuració dels resultats. En la modalitat de projecte de creació, l’acompanyament atendrà tant la fonamentació conceptual i la recerca prèvia com el desenvolupament formal, els processos de producció i les decisions artístiques i metodològiques del projecte. 

L’escola facilitarà l’orientació acadèmica i, quan escaigui, l’accés als recursos tècnics necessaris per al desenvolupament de les propostes creatives. La planificació i el finançament dels projectes que requereixin recursos de producció específics s’hauran d’ajustar a les condicions establertes pel programa i a les possibilitats de cada estudiant. 

En totes dues modalitats, el treball haurà de demostrar una comprensió profunda del cinema i les cultures visuals com a camps de producció estètica, coneixement i significat cultural. Així mateix, haurà de demostrar la capacitat de l’estudiant per formular preguntes rellevants, desenvolupar una perspectiva crítica pròpia i establir relacions fonamentades entre les imatges, els seus contextos i les seves formes d’interpretació. 

Sessions dedicades a la introducció de conceptes, corrents teòrics, moviments cinematogràfics i debats contemporanis relacionats amb el cinema i les cultures visuals.  

Espais de debat i anàlisi on s’estudien pel·lícules, sèries, videojocs, experiències immersives i altres formes de cultura visual mitjançant eines crítiques i metodològiques especialitzades.  

Desenvolupament de projectes de recerca en què l’alumnat aprèn a formular preguntes de recerca, establir metodologies i desenvolupar marcs teòrics propis.  

Activitats orientades a experimentar amb l’assaig audiovisual, la creació digital i altres formes de recerca basades en la pràctica artística.  

Recerca a través de bibliografia especialitzada, materials audiovisuals, arxius i recursos digitals, que fomenta l’anàlisi crítica i la construcció de coneixement propi.  

Exposició pública de treballs i recerques per desenvolupar capacitats argumentatives i de comunicació acadèmica.  

Procés individual de lectura, visionament, recerca i elaboració de treballs que afavoreix l’autonomia intel·lectual i la construcció d’una perspectiva crítica pròpia.  

L’avaluació és contínua i combina treballs de recerca, assaigs crítics, exercicis d’anàlisi audiovisual, projectes creatius, exposicions orals i participació acadèmica. Es valoraran la capacitat d’anàlisi, el rigor metodològic, la qualitat argumentativa, l’originalitat de les propostes i la integració de referències teòriques i audiovisuals. El procés culmina amb l’elaboració i defensa del Treball Final de Màster. 

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Estudis de Cinema i doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Com a crític de cinema, col·labora habitualment en revistes especialitzades com Fotogramas, El Cultural, Kinetoscopio i Film Comment, a més de publicar al diari ARA i participar en el programa La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio. És director de la revista digital Otros Cines Europa i editor de l’antologia de textos crítics La mirada americana: 50 años de Film Comment (Festival de Las Palmas). Ha participat en monografies col·lectives sobre cineastes com Terence Davies, Claire Denis, Naomi Kawase i Rainer Werner Fassbinder. A més de dirigir el departament de Film Studies i aquest màster a l’ESCAC, ha impartit conferències en institucions com la Goethe University Frankfurt, el CCCB i el MARCO de Vigo. És membre de l’ACCEC i de FIPRESCI.

Periodista, crític, acadèmic i professor. Doctor en Comunicació Audiovisual per la UPF amb una tesi sobre la figuració del rostre en el cinema contemporani. Durant més d’una dècada va formar part de la redacció de la revista Time Out a Barcelona i Madrid. Ha col·laborat habitualment en programes de televisió com Àrtic (Betevé) i en espais radiofònics com La tribu (Catalunya Ràdio) i Tot és comèdia (SER/Ràdio Barcelona). 

Llicenciada en Comunicació per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (Brasil) i per la Universitat de Lisboa (Portugal), amb una doble titulació. Té un màster en Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis per la UPF, universitat on també es va doctorar amb una tesi centrada en els rols còmics femenins en la història del cinema. Ha impartit docència en assignatures com Posada en Escena, Teoria Estètica i Comunicació Interactiva a la UAB i la UPF. Actualment és investigadora postdoctoral en formació a la UPF i membre del grup CINEMA. 

Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (especialitat de Documental) i màster en Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis per la UPF, on actualment prepara el doctorat sobre els laboratoris cooperatius de cinema experimental de la Xarxa Filmlabs i la vigència del format fotoquímic en l’era digital. Des de 2019 és membre de la junta directiva del col·lectiu Crater-Lab. Compagina la docència amb la creació audiovisual i musical, i la crítica en mitjans com Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux. 

Sociòleg del disseny i la tecnologia. Investiga en la intersecció entre les cultures digitals, tecnopolítica, les pràctiques col·laboratives, l’epistemologia i les agències semio-materials de la ficció. Comparteix espais d’aprenentatge a la UOC, l’Escola Massana, Elisava i l’IED, connectant els media studies, el pensament crític, les ciències socials i la recerca en art i disseny. És cofundador de Becoming, un estudi experimental de recerca-acció sobre escenaris emergents. La seva obra s’ha exposat en institucions i festivals com el MACBA, el CCCB, Sónar+D, Hangar, Medialab Prado, The Wrong Biennale i The New School de Nova York, entre d’altres. 

Graduat en Història i màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials per la Universitat de Barcelona (UB), doctor en Humanitats i Comunicació per la UOC (actualment cursa estudis d’antropologia i psicologia). Dissenyador de jocs i director creatiu en empreses com 3peppers games, Flashfutura, Arhat Games i TMT Games, ha participat en el desenvolupament de títols com Inopia, Escape from Tenopia Island, The Dive o DungeonDome. És membre de LUDO (Associació de Creadors de Jocs de Taula), professor de Game Design, Narrativa Audiovisual i Level Design, i coordinador del grau de videojocs a Tecnocampus. 

Productora independent i professora experta en narratives immersives. Ha liderat diversos projectes cinematogràfics, entre els quals destaca The Girl from the Song (primer llargmetratge de ficció rodat al festival Burning Man, disponible a Netflix). Vinculada a la docència a l’ESCAC des del 2008, el 2018 va cofundar N.E.S.A. Labs, un espai dedicat a explorar noves maneres d’explicar històries i el potencial narratiu de la tecnologia XR i les experiències immersives.