Sound School

Taller que vol apropar l’alumnat a grans personalitats del món del so cinematogràfic europeu i llatinoamericà.

Què és el so cinematogràfic, com utilitzar-lo i com narrar amb so són algunes de les qüestions que es tracten en aquest seminari intensiu.

Els dos professors s’alternaran entre el primer i el segon curs, de manera que tot l’alumnat podrà gaudir de les classes de tots dos.

• Introducció al so audiovisual: del guió a la pantalla.

• Els elements del so audiovisual: diàlegs, efectes i música.

• Flux de senyal: funcionament del so analògic.

• La importància de la gravació: creació de biblioteques pròpies mitjançant enregistraments de camp.

• Edició de diàlegs: dialog assembly, selecció de microfonia i edició de boom i micròfons sense fil.

• Anàlisi fílmica centrada en el so: anàlisi de seqüències.

• Posada en pràctica de conceptes de Pro Tools: AAF, busos, auxiliars.

• Flux de treball amb altres departaments: treball amb muntatge. Efectes i ambients: biblioteques pròpies i creació d’efectes i ambients.

• Gravació en estudi: gravació de veus i efectes.

• Edició musical. Introducció a la mescla: principis bàsics d’equalització i compressió.

• Pràctica del registre sonor en rodatges de ficció i documental amb equipament de marques com Sound Devices, Zaxcom i Lectrosonics.

• El taller abasta des de la figura del microfonista fins a la del tècnic de so directe.

• Pràctiques en plató i en localitzacions reals com exteriors i vehicles.

• Captació binaural.

• Configuracions de micròfons: estèreo, ambisònic A i B, doble MS, ORTF surround, IRT cross, ORTF 3D, etc.

• Configuracions integrades i ambisòniques, micròfons amb bafle (DPA 5100, Holophone).

• Captació envoltant en cinema.

• Sistemes de gravació portàtils.

• Mescla envoltant a partir de fonts multicanal o monofòniques.

• DAW amb capacitats de mescla envoltant: Pro Tools, Nuendo i Reaper.

• L’ambisònic i el seu estat actual.

• Dolby Atmos.

• MPEG-H.

• Formats de lliurament.

• Sistemes d’escolta.

• Compressió, manipulació i resolució dels problemes derivats de l’ús d’eines radioelèctriques, especialment en sistemes de transmissió sense fil d’àudio.

• Divisió de l’espectre electromagnètic.

• Interacció de les ones electromagnètiques amb la matèria.

• UHF i antenes.

• Divisors i combinadors de RF.

• Sistemes de transmissió actuals utilitzats en rodatges.

• Anàlisi de l’entorn RF i coordinació de freqüències.

• Ones.

• Paràmetres per a l’anàlisi d’equips.

• Processadors de dinàmica.

• Caixes acústiques.

• Amplificadors.

• Teoria de l’àudio digital.

• Interfícies digitals d’àudio.

• Comprensió del fenomen sonor amb una base tècnica mínima però suficient per millorar les aplicacions sonores i acústiques en l’àmbit del cinema, tant pel que fa a la comprensió de la física del so com a la resolució de problemes durant la gravació en espais o entorns determinats. Introducció a l’acústica.

• Propietats del so.

• Percepció del so (acústica fisiològica i so tridimensional).

• Propagació del so en camp lliure.

• Absorció del so.

• Reverberació.

• Materials acústics.

• Propagació del so en espais tancats.

• Efectes sonors i propietats ondulatòries.

• Mesuraments i tallers pràctics.

Assignatura centrada en l’ofici de muntador o muntadora de diàlegs i ADR.

• Què és l’edició de diàlegs.

• Els tres pilars: continuïtat, intel·ligibilitat i coherència.

• La matèria primera: bruts, AAF, EDL, vídeos.

• Les eines: Pro Tools, EdiLoad, Kraken, AutoAlign.

• Els deu passos: visionament, conformació, selecció de micròfons, alineació, distribució en pistes, transicions, volums, alternatives, neteja i revisió.

• Eines d’edició.

• Introducció al MIDI.

• Enregistrament digital.

• Importació de material.

• Seleccions i navegació.

• Tècniques d’edició.

• Tècniques de mescla.

• Stems i encaminament.

• Connectors AudioSuite i AAX.

• Automatització.

Taller totalment pràctic en què l’alumnat aprèn tècniques d’enregistrament i microfonia en l’entorn professional de l’estudi de l’escola. Enregistrament de música, efectes sonors i ADR.

Les assignatures teòriques transversals proporcionen a l’alumnat una base cultural, històrica i analítica comuna a totes les especialitats de l’escola. Aquestes matèries permeten contextualitzar el treball sonor dins de l’ecosistema audiovisual contemporani i afavoreixen una comprensió global dels diferents formats, llenguatges i processos de creació cinematogràfica i audiovisual.

• Documental (6 crèdits).

• Història del cinema (9 crèdits).

• Arguments universals (6 crèdits).

• Sèries de televisió (6 crèdits).

• Imaginaris dels videojocs (3 crèdits).

Assignatura de caràcter pràctic que es duu a terme conjuntament amb l’alumnat de la resta d’especialitats de l’ESCAC. Organitzats en equips de rodatge multidisciplinaris, els estudiants participen en la realització de diversos projectes audiovisuals, principalment curtmetratges, aplicant directament els coneixements adquirits en l’àmbit del so.

L’assignatura reprodueix les dinàmiques reals d’una producció professional i permet a l’alumnat integrar-se en un entorn de treball similar al de la indústria audiovisual. Els rodatges es concentren en dos grans blocs temporals al llarg del curs acadèmic, durant els quals se suspenen les classes per dedicar-se exclusivament al desenvolupament dels projectes.

• Assignatura centrada en l’aprenentatge de la creació sonora.

• El taller parteix d’una base teòrica i culmina en dues setmanes de pràctiques intensives guiades pel supervisor i dissenyador de so Oriol Tarragó.

• En la primera fase, l’alumnat fa pràctiques a l’estudi Coser y Cantar, on desenvolupa dissenys sonors per a exercicis amb imatge a partir d’enregistraments propis i utilitza connectors de disseny sonor com Tremolator, Doppler, Pitch’n Time Pro o Envy.

• En la segona fase, es proposa crear i explicar una història sonora sense imatge, desenvolupada en una sala equipada amb un sistema immersiu Dolby Atmos 7.1.2 amb altaveus Meyer Sound.

• – Pràctica de la mescla creativa per al cinema i l’audiovisual.

– Taller pràctic que introdueix l’alumnat en la preparació, l’anàlisi i l’execució d’un projecte audiovisual.

• Formats de monitoratge: near field enfront de theatrical, definició, diferències clau i aplicacions en la postproducció de cinema i televisió.

• Característiques acústiques i adaptació de la mescla.

• La corba X: evolució històrica i aplicació en la tecnologia actual, relació amb l’equalització de sales, implementació en mescles cinematogràfiques i de streaming, i comparació amb la corba R128 i altres estàndards.

• Creació de plantilles base de mescla 5.1 i 2.0: organització del DAW, assignació de busos i grups de stems, estratègies de distribució espacial.

• Encaminament de sessions per a mescles 5.1 i 2.0, gestió de stems i submescles, creació de versions finals per a plataformes i productores.

• Control de loudness: estàndards LUFS, True Peak i RMS, requisits segons el destí i eines de mesura.

• Processos d’equalització i transformació de l’àudio.

• Ús de la reverberació i construcció d’espais sonors.

• Assignatura basada en l’ofici del muntador d’efectes especials.

• Pràctica de muntatge d’efectes en diferents situacions, com ara cotxes o trets, i organització del muntatge segons elements com l’aigua, l’aire, el foc o el vent.

– Pràctica del foley en l’àmbit cinematogràfic.

• Assignatura pràctica centrada en tècniques de conformació del so directe i reconformació de sessions de Pro Tools entre versions de muntatge.

• Programes utilitzats: Avid Media Composer, Pro Tools i Matchbox.

– Introducció a l’ADR. Introducció i tècniques d’ús dels programes estàndard del sector iZotope RX, EdiCue, EdiLoad i Matchbox.

– Introducció a les tècniques i pràctiques de calibratge de sales de mescla professional.

El curs proposa investigar els sons que ens defineixen i la relació que hi mantenim, fomentant una escolta conscient i crítica de l’entorn sonor.

A partir d’aquesta base, s’exploren diverses formes de creació amb sons quotidians i s’introdueix el disseny d’instruments i objectes sonors, tant digitals com analògics.

El procés culmina amb la creació d’una peça sonora binaural final, fruit d’una investigació i experimentació personals.

• Tecnologia aplicada als processos i estudis de postproducció.

• Ajust i mesurament del so en sales de postproducció per a entorns cinematogràfics i domèstics.

• El so immersiu.

• Conceptes de beds i objectes.

• Dolby Atmos Production Suite.

• Configuració a Pro Tools.

• Configuració de la sala.

• Configuració de les entrades.

• Calibratge del sistema.

• Configuració d’una sessió Atmos a Pro Tools.

• Conceptes de disseny i mescla en Atmos.

• Creació d’un màster Atmos i lliuraments en format Atmos.

Pràctiques externes (6 crèdits) 

Crítica cinematogràfica (6 crèdits) o Complements de cultura audiovisual (6 crèdits); cal triar-ne una de les dues.

• Cinema d’animació (6 crèdits).

• Gènere, feminismes i audiovisual contemporani (6 crèdits).

• Història del cinema (6 crèdits).

• Producció (6 crèdits).

• Tendències del cinema contemporani (6 crèdits).

   

El TFC consisteix en el disseny sonor d’un curtmetratge col·lectiu.

Les fases de treball són les següents:

1. Desenvolupament del projecte. Creació i disseny sonor a partir d’un guió seleccionat.

2. Preproducció. Planificació detallada del projecte: planificació de la producció i coordinació amb l’equip.

3. Producció. Rodatge del curtmetratge.

4. Postproducció. Postproducció del so del projecte.

5. Presentació. Presentació del projecte davant d’un tribunal avaluador, explicant les decisions de disseny sonor.

La comissió de TFC del centre és la responsable de vetllar per la correcta organització dels TFC. Les funcions d’aquesta comissió són:

• Aprovar el procediment d’assignació dels treballs als estudiants.

• Nomenar els tribunals avaluadors de la defensa pública.

• Elaborar i aprovar les rúbriques d’avaluació.

• Aprovar els períodes d’avaluació i qualificació del TFC.

• Coordinar la presentació i defensa dels TFC.

• Resoldre les incidències que es puguin produir.

El TFC s’ha de dur a terme sota la supervisió d’un professor, que tutoritza el TFC i ha d’afavorir i facilitar el procés d’aprenentatge.

Les funcions del tutor del TFC són:

• Orientar i assessorar els estudiants durant l’elaboració del TFC.

• Valorar el desenvolupament del treball dels estudiants que tutoritza i avaluar la part que correspongui.

• Autoritzar la presentació i defensa dels TFC tutoritzats.

• Participar en els tribunals de defensa d’altres TFC si el centre ho requereix.

Per a l’avaluació del TFC cal, com a mínim, la presentació d’una memòria escrita i la defensa en un acte públic.

La qualificació del TFC s’obté a través de:

• Avaluació del tutor (30 %). El tutor del TFC posa una nota basada en el procés de treball, la qualitat tècnica de la peça, la creativitat i la capacitat de l’estudiant per seguir les directrius del projecte.

• Avaluació del tribunal (70 %). Un tribunal avaluador revisa el treball final i la presentació oral de l’estudiant.

Els elements que es tenen en compte en l’avaluació del tribunal són:

• Memòria (70 %). Descripció del procés complet d’elaboració del TFC, des de la idea inicial fins al producte final.

• Presentació oral (30 %). La presentació oral s’avalua segons la claredat, la coherència, la capacitat de comunicació i la defensa de les decisions preses durant el procés de muntatge.

L’avaluació es duu a terme mitjançant un sistema de rúbriques, és a dir, una sèrie de criteris i nivells de rendiment que es defineixen prèviament i es comuniquen a l’estudiant.

Conjunt de sessions orientades a preparar i dur a terme els projectes finals del màster.

Conjunt de classes eminentment teòriques que aprofundeixen, amb l’acompanyament de professionals del sector, en coneixements temàtics concrets que formen part de la disciplina del màster.

Conjunt de classes pràctiques amb un objectiu de producció concret en què els alumnes apliquen els coneixements teòrics i tècnics adquirits en altres assignatures. A l’aula o al plató, els coneixements teòrics s’apliquen mitjançant l’ús de càmeres o programari específic.

Sessions d’un o dos dies de durada en què es conversa amb algun professional de renom relacionat amb els objectius del màster per aprendre de la seva experiència.