Màster Universitari en Direcció Cinematogràfica

Aplicar teories de la posada en escena des de perspectives narratives, culturals i estètiques. 

Dominar el punt de vista, el ritme, el conflicte, el to i la construcció de personatges. 

Comprendre l’aportació narrativa de la fotografia, el so, l’art i el muntatge. 

Dirigir intèrprets de manera coherent amb la visió global del projecte. 

Desenvolupar una mirada autoral pròpia capaç d’articular discursos cinematogràfics originals. 

Dissenyar i planificar propostes audiovisuals completes. 

Gestionar processos de realització, muntatge i postproducció. 

Comprendre les tendències narratives i tecnològiques contemporànies. 

Integrar decisions creatives i tècniques des de l’escriptura fins al resultat final. 

Desenvolupar recerques acadèmiques i creatives fonamentades. 

Analitzar fites i corrents de la història de la direcció cinematogràfica. 

Avaluar les transformacions estètiques i tècniques del cinema contemporani. 

Interpretar obres audiovisuals mitjançant eines narratives i iconogràfiques. 

Gestionar equips i processos de producció complexos. 

Reflexionar críticament sobre l’impacte ètic, social i cultural de les decisions creatives. 

Comunicar projectes a públics especialitzats i generals. 

Liderar equips creatius i tècnics. 

Coordinar processos col·laboratius de creació. 

Gestionar dinàmiques de treball inclusives i respectuoses. 

Escoltar i integrar aportacions diverses durant el procés creatiu. 

Aplicar coneixements en contextos professionals reals. 

Gestionar projectes des de la concepció fins a la postproducció. 

Actuar d’acord amb principis ètics i deontològics. 

Desenvolupar processos de millora contínua i autoavaluació. 

Generar coneixement mitjançant la recerca aplicada al cinema. 

Desenvolupament d’idees, construcció dramàtica, personatges i escriptura audiovisual des de la perspectiva de la direcció cinematogràfica. 

Aquesta assignatura ofereix una immersió profunda en els fonaments de la narrativa audiovisual i aborda el guió no només com un text previ, sinó també com la primera i fonamental eina de la posada en escena. Al llarg del curs aprofundiràs en l’estructura dramàtica, la creació de personatges, el disseny de conflictes i l’evolució de la trama des d’una perspectiva crítica, creativa i autoral. 

Aprendràs a convertir les teves idees en projectes cinematogràfics viables mitjançant la redacció de sinopsis, tractaments i escaletes. A més, exercitaràs la teva capacitat d’anàlisi crítica de guions propis i aliens per detectar-ne els punts forts i febles en la narrativa i els diàlegs, i comprendre com el guió es converteix en el full de ruta del director a l’hora de prendre decisions sobre el ritme, el to, l’atmosfera i la direcció d’actors. 

Construcció d’universos audiovisuals mitjançant l’estudi de referents visuals, fotogràfics i sonors. 

Dissenyada per ajudar-te a construir una mirada cinematogràfica sòlida i singular, aquesta assignatura explora com la direcció de fotografia i el disseny sonor s’integren com a llenguatges expressius fonamentals per crear atmosferes, ritmes i significats. A través de l’anàlisi crítica de referents històrics i contemporanis i de l’estudi d’estils d’autor clau, analitzaràs com interactuen la il·luminació, l’enquadrament, el moviment, el color i la textura visual amb la música, els efectes, els ambients i els diàlegs per modelar l’experiència emocional de l’espectador. 

L’assignatura combina aquest marc analític amb exercicis pràctics de conceptualització en què aprendràs a definir, fonamentar i comunicar una proposta audiovisual coherent amb les necessitats narratives del teu guió des d’una perspectiva estètica, tècnica i sensorial. 

Anàlisi de l’evolució històrica de la figura del director i dels corrents fonamentals de la història del cinema. 

Aquesta assignatura proposa una revisió crítica i contextualitzada de l’evolució de la direcció cinematogràfica, connectant les pràctiques dels cineastes amb els seus marcs històrics, socials, polítics i tecnològics. A través de l’estudi de figures clau i moviments cinematogràfics emblemàtics, comprendràs com la figura del director s’ha anat transformant per adaptar-se a les mutacions de la indústria, els corrents estètics i els hàbits del públic. 

Més enllà d’una simple cronologia, l’anàlisi d’obres significatives et permetrà avaluar el director en la seva triple faceta d’autor, coordinador artístic i mediador entre la intenció estètica i el context de producció. L’assignatura estimula una lectura viva del passat per aplicar-ne les influències als teus projectes contemporanis, entenent la direcció com un territori de tensió constant entre la tècnica, l’estètica i l’ètica en la construcció de nous discursos i ideologies. 

Exploració de les relacions entre representació, corporalitat, percepció i creació audiovisual contemporània. 

Un espai d’investigació teoricopràctica que explora el trànsit des de la intuïció, la percepció i la presència corporal cap al pensament cinematogràfic. Des de l’àmbit pràctic, treballaràs amb metodologies capdavanteres d’improvisació i composició escènica en viu, com ara els Viewpoints, les partitures obertes dels Tuning Scores, la improvisació de veu, cos i narrativa de l’Action Theater, l’anàlisi cinètica d’Improvisation Technologies i la presa de decisions col·lectives en escena amb la Real Time Composition. 

En la vessant teòrica, l’assignatura aborda la relació cos-pantalla des de la filosofia postcontinental, el postestructuralisme i la fenomenologia, amb el suport del «gir afectiu» aplicat al cinema: el cinema com a cos (Vivian Sobchack), com a pell (Laura Marks), com a víscera (Jennifer Barker), com a performance (Elena del Río) i com a forma afectiva (Eugenie Brinkema). Un recorregut que t’ensenyarà a utilitzar la performance i la percepció somàtica com a eines per a la creació i la direcció cinematogràfica.

Estudi crític dels gèneres cinematogràfics i dels cineastes que han transformat el llenguatge audiovisual. 

Un recorregut exhaustiu per les estructures narratives, les convencions visuals i els temes recurrents dels grans gèneres cinematogràfics (drama, thriller, comèdia, cinema negre, musical, terror, ciència-ficció), així com per les figures autorals que els han consolidat, subvertit o transformat. A partir de l’anàlisi comparativa d’obres representatives, comprendràs com els gèneres responen a contextos culturals, històrics i de mercat concrets. 

Alhora, analitzaràs com els cineastes de referència aporten la seva mirada personal per enriquir el llenguatge audiovisual, ja sigui respectant les expectatives del públic o bé trencant-les. Aquesta assignatura et dotarà d’un criteri sòlid per identificar codis genèrics i reinterpretar-ne les possibilitats de manera conscient dins del teu propi treball creatiu. 

Treball pràctic sobre interpretació, assajos, direcció d’intèrprets i processos de creació col·laborativa. 

Aquesta assignatura concep la relació entre la direcció i el repartiment des d’una perspectiva desmitificada, horitzontal i empàtica, i entén l’intèrpret com un subjecte creatiu actiu i no pas com un simple executor d’ordres. Al llarg del curs revisaràs les principals metodologies d’interpretació (clàssiques i contemporànies) des d’un enfocament holístic i obert, en què la teoria serveix de punt de partida per a una pràctica viva. 

T’entrenaràs en el treball de taula, la conducció d’assajos i la presa de decisions al plató, participant vivencialment en la dimensió física i emocional de l’escena. L’assignatura promou l’«accident» i la improvisació com a espais de descoberta artística, t’ensenya a assumir el risc d’allò intangible com un lloc segur per a la creació i a construir l’escena a partir de l’escolta i la veritat del que passa en el moment.

Anàlisi de metodologies i materials de treball utilitzats per cineastes durant totes les fases de creació, i lectura del film des de l’àmbit de la crítica. 

Amb una visió profundament col·laborativa, transversal i col·lectiva de l’art cinematogràfic, aquesta assignatura proposa una anàlisi de les diferents fases del procés de direcció durant la producció d’un film. El programa s’articula al voltant de l’anàlisi dels materials de treball, els escrits, les eines i les metodologies de cineastes fonamentals, complementada amb la participació de creadors en actiu que aportaran el seu testimoni sobre les etapes del procés, des del guió fins a la postproducció, passant per la fotografia i el so. A partir d’aquesta tasca analítica, l’assignatura ensenya a gestionar la tensió entre el control i l’atzar, fomentant l’escolta i la flexibilitat per liderar la mirada de tot un equip cap a una visió artística compartida. Finalment, l’assignatura incorpora una mirada, des de la creació, a l’àmbit de la crítica cinematogràfica. 

Aquesta modalitat té com a finalitat desenvolupar un projecte audiovisual original que permeti a l’estudiant posar en pràctica els coneixements adquirits sobre direcció cinematogràfica, narrativa audiovisual i construcció d’una proposta autoral pròpia. 

El projecte podrà adoptar diversos formats audiovisuals, com ara un curtmetratge de ficció, un documental, un assaig audiovisual, cinema experimental o altres formes de creació vinculades al llenguatge cinematogràfic contemporani. L’estudiant haurà de desenvolupar la proposta des de la fase conceptual fins a la definició de la posada en escena, articulant una visió creativa coherent a través de les decisions narratives, visuals, sonores i de direcció. 

Es valorarà especialment la capacitat de construir una mirada cinematogràfica singular, desenvolupar una direcció d’actors coherent amb els objectius del projecte, integrar expressivament els recursos visuals i sonors, i gestionar amb solvència els processos de planificació i realització propis de la direcció cinematogràfica. 

El projecte haurà d’anar acompanyat d’una memòria escrita que contextualitzi la proposta, exposi les referències artístiques i cinematogràfiques utilitzades, descrigui la metodologia de treball, justifiqui les decisions creatives preses i reflexioni críticament sobre el procés i els resultats obtinguts. 

Aquesta modalitat té com a finalitat desenvolupar una recerca original sobre la direcció cinematogràfica, les seves metodologies, les seves formes de representació i les seves relacions amb la història, la cultura, la societat i el pensament contemporani. 

L’estudiant haurà de formular una pregunta de recerca rellevant, delimitar un objecte d’estudi i definir un marc teòric i metodològic apropiat per abordar l’anàlisi. La recerca podrà centrar-se en qüestions relacionades amb la història de la direcció cinematogràfica, l’anàlisi d’autors i obres, la posada en escena, la direcció d’actors, els processos creatius, les relacions entre cos i imatge, els gèneres cinematogràfics o les transformacions contemporànies del llenguatge audiovisual. 

Es valorarà la capacitat per desenvolupar una argumentació rigorosa, establir relacions entre diferents perspectives teòriques, contextualitzar històricament els fenòmens estudiats i construir interpretacions originals fonamentades en fonts bibliogràfiques, audiovisuals i documentals. 

La recerca haurà de demostrar autonomia intel·lectual, rigor metodològic, capacitat crítica i una contribució rellevant a l’àmbit d’estudi de la direcció cinematogràfica.

En totes dues modalitats, el TFM es desenvoluparà sota la supervisió d’un professor o professora especialista que orientarà l’estudiant en la definició del projecte, la planificació del treball, la metodologia i el desenvolupament dels objectius plantejats. 

En la modalitat de recerca, la tutoria se centrarà en la construcció del marc teòric, la selecció i l’anàlisi de fonts, el disseny metodològic i l’estructuració acadèmica del treball. En la modalitat de creació, l’acompanyament atendrà tant el desenvolupament conceptual com la posada en escena, les estratègies narratives, la direcció d’actors, les decisions estètiques i la planificació de la producció. 

L’escola facilitarà l’acompanyament acadèmic i l’accés als recursos tècnics, mentre que el finançament del projecte anirà íntegrament a càrrec de l’alumne o alumna. En tots els casos, el TFM haurà de demostrar una comprensió profunda de la direcció cinematogràfica com a pràctica artística, intel·lectual i professional, i la capacitat de l’estudiant per desenvolupar una visió pròpia, fonamentar les seves decisions i articular propostes rellevants en l’àmbit cinematogràfic contemporani.

Sessions dirigides per professorat especialitzat en què s’aborden els fonaments històrics, teòrics i metodològics de la direcció cinematogràfica. Aquestes classes proporcionen el marc conceptual necessari per comprendre l’evolució del llenguatge audiovisual, els principals models de posada en escena i les transformacions contemporànies del cinema.  

Espais d’anàlisi i debat centrats en pel·lícules, seqüències, autors, moviments i metodologies de creació cinematogràfica. L’alumnat desenvolupa eines d’interpretació crítica i aprèn a identificar decisions narratives, estètiques i ètiques presents en les obres estudiades.  

Activitats orientades a l’aplicació d’eines creatives relacionades amb la posada en escena, la direcció d’actors, la construcció de l’espai audiovisual i la presa de decisions durant els processos de creació. Aquests tallers permeten experimentar de manera pràctica els continguts treballats en les assignatures teòriques.  

Metodologia centrada en el desenvolupament de propostes audiovisuals pròpies. Els estudiants investiguen, dissenyen, desenvolupen i presenten projectes cinematogràfics aplicant coneixements de narrativa, direcció, anàlisi i planificació audiovisual en contextos propers a la pràctica professional.  

Activitats destinades a la recerca documental, la lectura crítica de textos especialitzats, l’anàlisi de materials audiovisuals i la consulta de referències artístiques i acadèmiques. Aquestes tasques permeten desenvolupar competències de recerca i fonamentar conceptualment els projectes creatius.

Presentació pública de recerques, exercicis i propostes audiovisuals. Aquestes activitats potencien la capacitat de comunicació, argumentació i defensa de decisions creatives davant de públics especialitzats i no especialitzats.  

Procés d’aprenentatge individual que inclou recerca, desenvolupament de projectes, preparació d’exercicis, anàlisi de referències i elaboració de treballs escrits. Afavoreix l’autonomia intel·lectual, la capacitat d’organització i el desenvolupament d’una metodologia de treball pròpia.  

Acompanyament individualitzat per part del professorat per orientar el desenvolupament de projectes, resoldre dubtes metodològics i supervisar l’evolució acadèmica i creativa de l’estudiant durant el curs i especialment durant el TFM.  

L’avaluació és contínua i combina diferents evidències d’aprenentatge que permeten valorar tant l’adquisició de coneixements com el desenvolupament de competències creatives, tècniques i de recerca. El sistema inclou la realització de treballs escrits, exercicis pràctics, anàlisis audiovisuals, presentacions orals, activitats d’aplicació i projectes desenvolupats individualment o en grup. 

Així mateix, es valorarà la capacitat de reflexió crítica, la participació activa en les dinàmiques docents, la qualitat conceptual i formal de les propostes desenvolupades, la capacitat d’integrar referències i metodologies de recerca, i la consolidació progressiva d’una mirada cinematogràfica pròpia. 

El procés culmina amb l’elaboració i defensa del Treball Final de Màster, en què l’estudiant haurà de demostrar la seva capacitat per desenvolupar una proposta de creació o recerca amb rigor acadèmic, coherència metodològica i solidesa artística i professional. 

Enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, màster en Estudis de Cinema i doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Com a crític de cinema, col·labora habitualment en revistes especialitzades com Fotogramas, El Cultural, Kinetoscopio i Film Comment, a més de publicar al diari ARA i participar en el programa La Finestra Indiscreta de Catalunya Ràdio. És director de la revista digital Otros Cines Europa i editor de l’antologia de textos crítics La mirada americana: 50 años de Film Comment (Festival de Las Palmas). Ha participat en monografies col·lectives sobre cineastes com Terence Davies, Claire Denis, Naomi Kawase i Rainer Werner Fassbinder. A més de dirigir el departament de Film Studies i aquest màster a l’ESCAC, ha impartit conferències en institucions com la Goethe University Frankfurt, el CCCB i el MARCO de Vigo. És membre de l’ACCEC i de FIPRESCI. 

Graduat en Cinematografia per l’ESCAC (Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluña), en l’especialitat de Direcció, va debutar en la direcció de llargmetratges amb Tercer Grado (2015), un thriller d’acció projectat i guardonat en festivals internacionals. Ha desenvolupat una extensa trajectòria com a director i realitzador en publicitat, videoclips i continguts audiovisuals, combinant el cinema de gènere amb el llenguatge narratiu contemporani. Entre els seus treballs més recents destaquen la direcció de la comèdia romàntica Books & Drinks (2024) i de la primera temporada de Berlín (2023) per a Netflix. En l’àmbit docent, és professor de direcció cinematogràfica i realització a l’ESCAC, on tutoritza projectes de grau i màster, a més de coordinar i participar en tallers de formació pràctica audiovisual. 

Graduat en Cinematografia per l’ESCAC (Escuela Superior de Cine y Audiovisuales de Cataluña), en l’especialitat de Direcció, David Casademunt va iniciar la seva carrera en l’àmbit dels curtmetratges, la publicitat i els videoclips, treballant amb artistes com Pablo Alborán, Antonio Orozco, Luis Fonsi o Love of Lesbian. El seu curtmetratge Jingle Bells va tenir una àmplia trajectòria internacional i va ser seleccionat al Festival de Sant Sebastià.

El 2022 va debutar amb el llargmetratge El Páramo, una producció original de Netflix estrenada prèviament a la Secció Oficial del Festival de Sitges, i es va consolidar com una de les veus emergents del cinema fantàstic espanyol. La seva trajectòria combina la direcció, l’escriptura de guions i el desenvolupament de projectes audiovisuals, amb una visió contemporània del cinema de gènere i de la narrativa cinematogràfica.

Va cursar el Grau en Cinema i Mitjans Audiovisuals a l’ESCAC, amb especialització en guió cinematogràfic gràcies a una beca de la Fundación SGAE. Després de graduar-se, va escriure i dirigir el curtmetratge Judoka(2019), seleccionat en festivals com la SEMINCI i In The Palace. En l’àmbit professional, ha treballat com a ajudant de guió en la segona temporada de la sèrie Benvinguts a la família (TV3/ARCA Audiovisual) i com a guionista i dissenyador narratiu per a l’empresa de videojocs Digital Sun. Actualment, és doctorand en Estudis Fílmics a la Universitat Pompeu Fabra (Grup Cinema), on investiga les figuracions de la malenconia d’esquerres en el cinema modern i contemporani, i ha coescrit capítols per a editorials com Tirant lo Blanch i Peter Lang. Compagina la docència amb l’escriptura de curtmetratges com Lion Dreams (2024) i projectes de llargmetratge en desenvolupament per a Contraria Media i Playtime Movies. 

Graduat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Sevilla i doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Ha participat en múltiples projectes de recerca del Ministeri d’Educació i imparteix classes a l’ESCAC sobre cinema, nous mitjans, avantguardes videolúdiques i creació performativa. Entre les seves publicacions destaquen les contribucions a obres col·lectives com Los héroes están muertos. Heroísmo y villanía en la televisión del nuevo milenio (Dolmen, 2014) i M. Night Shyamalan. El cineasta de cristal(Almuzara, 2019). 

Format a la primera promoció de l’Elías Querejeta Zine Eskola. El seu primer llargmetratge, Estrany Riu, es va estrenar a la secció Orizzonti del Festival de Cinema de Venècia i al Festival de Sant Sebastià, després d’haver participat a les residències Ikusmira Berriak i a la Residència de Guions de l’Acadèmia del Cinema Català. És autor dels curtmetratges Ella i jo (2020), Die Donau (2023) i La nostra habitació (2025), estrenats en festivals internacionals com l’IFFR de Rotterdam, Sant Sebastià i FIDMarseille, a més de projectar-se a la Filmoteca de Catalunya i a Tabakalera. És membre d’Arquitectura Filmada i docent del programa educatiu Cinema en curs (A Bao A Qu). 

Llicenciada doble en Comunicació per la Universitat Federal de Rio Grande do Sul (Brasil) i la Universitat de Lisboa (Portugal). Té un màster en Estudis de Cinema i Audiovisuals Contemporanis i un doctorat per la Universitat Pompeu Fabra, centrat en l’anàlisi dels papers còmics femenins en la història del cinema. Ha impartit classes d’assignatures com Posada en Escena, Teoria Estètica i Comunicació Interactiva a la UAB i la UPF. Actualment, és investigadora postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra, vinculada al grup de recerca CINEMA. 

Doctor en Pedagogia per la seva recerca sobre models estructurals per a l’escriptura de guions de curtmetratge, i llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (UB), té una extensa trajectòria acadèmica vinculada al guió cinematogràfic i a la formació audiovisual. 

Des del curs 1994-1995 imparteix docència en diverses assignatures del departament de Guió de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC), institució on exerceix com a cap d’estudis. 

La seva feina combina la recerca pedagògica amb l’ensenyament de l’escriptura audiovisual, amb una atenció especial a les estructures narratives i als processos de construcció de guions. La seva trajectòria se situa en la intersecció entre la pràctica docent, la recerca sobre escriptura cinematogràfica i la coordinació acadèmica. 

Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i doctorada per la UIC Barcelona, va completar la seva formació cinematogràfica amb mestres com Víctor Erice i Pedro Costa. És professora de Noves Tendències del Documental Contemporani a l’ESCAC. Com a creadora, ha dirigit els curtmetratges documentals Es Llogaret (2006), L’oblit a l’oli (2009) i la peça experimental 345 segons del meu viatge a Nova York (2010). Fa crítica en mitjans com Dirigido por i La Vanguardia. Ha coordinat projectes com «In Between Days» i té una sòlida trajectòria com a programadora, codirectora artística del DocsBarcelona i assessora de programació del Sheffield Doc Fest. 

Graduat en Cinematografia per l’ESCAC, màster en Teoria del Cinema i doctorand en Comunicació a la UPF, és professor del grau oficial de l’ESCAC. Com a director, ha signat els curtmetratges Pisito, Under_Pixel i Con vistas (en col·laboració amb Abbas Kiarostami), amb trajectòria internacional. Com a realitzador i director de fotografia, ha treballat en sèries documentals per a plataformes com Amazon Prime (Alexia, Moto GP Unlimited, Fuera de Plano). És director del llargmetratge Solo arrojaron (2024) i de videoassajos programats al MACBA i al Centre d’Arts Santa Mònica; també ha col·laborat amb la BBC i el BFI. 

Format a l’Institut del Teatre de Barcelona i a l’Escola Parnassos d’Utrecht. Ha desenvolupat una destacada tasca com a acting coach d’actors com Mario Casas, Bárbara Lennie, Ana Wagener, Leonardo Sbaraglia, Lola Dueñas i Patrick Criado. Com a director i guionista, va debutar amb el curtmetratge Inefable (D’A 2021), guanyador del Primer Premi al Festival de Cinema d’Osca i seleccionat entre els millors curts de l’any per Caimán Cuadernos de Cine. El seu segon curtmetratge, Has estado, hace tiempo, es va estrenar a la Seminci 2022. El seu primer llargmetratge, Molt lluny (2025), va competir a la Secció Oficial del Festival de Màlaga i va obtenir dues Biznagas de Plata (Millor Interpretació Masculina per a Mario Casas i Premi del Jurat de la Crítica), a més de ser guardonat com a Millor Òpera Prima al Festival Internacional de Cinema de Guadalajara (FICG) i participar a la secció Made in Spain del Festival de Sant Sebastià.