Formació / Màster Universitari / Plans docents

Creació a internet (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Objetius Metodologia Continguts Avaluació Arxius i material en línia Bibliografia Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Creació a internet
Curs: Primer
Semestre: 2
Modalitat: Obligatòria
Professora: Núria Gómez Gabriel

Presentació

Al llarg dels últims trenta anys, Internet ha estat el lloc d’experimentació, difusió i creació d’artistes i comunitats creatives. La web 2.0 va canviar radicalment la manera de navegar i l’experiència d’usuari pel ciberespai i, al mateix temps, va transformar la nostra manera de crear relacions en les societats contemporànies. Gràcies al seu poder d’abast i de connexió associativa, Internet s’ha convertit no sols en un lloc per a la difusió i distribució audiovisual, sinó també en un nou mig especulatiu per a la producció de pràctiques artístiques i de teories crítiques que van de la contracultura a l’acadèmia.

Objetius

Des d’una aproximació àmplia i expandida de les cultures visuals que circulen en la xarxa, aquesta assignatura té com a objectiu formar subjectes crítics en les condicions de producció i distribució cultural actual i debatre sobre els discursos i experiències que integren el camp de les tendències contemporànies de la creació en Internet.

Metodologia

A partir de l’aproximació a diverses genealogies crítiques i la projecció d’imatges i recursos materials en línia, es crearà un espai de debat i intercanvi entre alumnes i docent sobre els continguts que travessen l’assignatura. La metodologia consistirà, en primer lloc, a crear un procés d’aprenentatge conceptual i experiencial de caràcter teoricopràctic, en segon lloc, a estimular la lectura crítica i ampliar les eines per a la comprensió i la síntesi dels processos de comunicació oral, escrita i audiovisual; i en tercer lloc, el cultiu de les habilitats i recursos per a la recerca. Es combinaran activitats dirigides, supervisades i autònomes.

Continguts

  • TEMA 1. CULTURA PEEP
    • 1970: any 0 d’Internet. Jennicam (1996 – 2003) de Jennifer Ringley. Coffe Pot Cam (1993) de Cambridge University i The Fish Cam (1994 – 2020) de Netscape. Anacam (1997 – 2009) d’Ana Voog. The Bum (2019) d’Anada Jonsson & Simon Saarinen. If You Don’t Pay My Bills (Basic Bitches & It Girls) i The Future Ahead: Improvements for the Further Masculinization of Prepubescent Boys (2014) d’Amalia Ulman. VVEBCAM (2007), Vicky Deep In Spring Valley (2011) i Enchanted Foreststrippersnopeleeasy2girls (2012) de Petra Cortright. Dispositius de saturació sexual (2020) i Lesionada benedicció (2020) de Candela Capitán.
    • Textos: Kimberly Henze, Interfacing Femininities: Performance, Critiqui, and the Events of Photography in Amalia Ulman’s Excellences & Perfections, 2017. [en línia]. En: Unc.edu. Disponible en Web: <https://doi.org/10.17615/2q9v-db56>
  • TEMA 2. CIBERFEMINISMES I: MANIFESTOS
    • (Ciberfemisme 2.0, ciberfeminisme black, xenofeminisme, postciberfeminisme, feminisme glitch, afrofuturismo, hackfeminsme, transhackfemisnisme): “Manifest ciberfeminista per al segle XXI” (1991), “Manifest de la Guineu Mutant” (1996) i “Un encanteri amb tendresa per al antropoceno” (2016) de VNS Matrix. “Premi X (Manifest Núm. 372) (1998, ed.), Ulrike Bergermann. “Manifest per algorísmies hackfeministas” (2017), Natasha Felizi i Liliana Zaragoza Cano. “El manifest Afrofuturista Mundà” (2013), Martine Syms. “Un Manifest contra els Manifestos” (1999 ed.), Caroline Basset.
    • Text: Donna Haraway, A Manifesto for Cíborgs: Science, Technology, and Socialist Feminism in the 1980’s, 1991. [en línia]. En: Ciberfeminsm Index. Disponible en Web: <https://cyberfeminismindex.com/#/a-cyborg-manifesto-science-technology-and-socialist-feminism-in-the-late-20th-century>
  • TEMA 3. CIBERFEMINISMES II: GÈNERE, COS I CIBERESPAI
    • Allucquère Rosanne Stone, Sadie Plant, Verena Kuni, Rosi Briadotti, Old Boys Network, Cornelia Sollfrank, Helene Von Oldenburg, Subrosa, Jodi Wajcman, Laboria Cuboniks, Rachel Baker, Helen Hester, Amy Ireland.
    • Text: Remedios Zafra, “Ciberfeminismos. Tres dècades d’aliança entre feminisme, tecnologia i futur”, en Ciberfeminismo. De VNS Martix a Laboria Cuboniks. Barcelona, Edicions Holobionte, 2019.
  • TEMA 4. LA WEB VERNACULAR DELS ‘90: ESTÈTICA DEL GIF I DE L’HIPERTEXT
    • Introduction to net.art (1994-1999), The intruder (1999) i Metapet (2002) de Natalie Bookchin. irational.org de Heath Bunting. Hot Pictures (1994), Moscow World Wilde Web Art Center (1994) i Form Art Competition (1997) de Alexei Shulgin. My Boyfriend came back from the War (1996), Anna Karenin goes to paradise (1994-96), Little Heroes and the Big Dot (2002) i Summer (2013) de Olia Lialina. Net art per se (1996) Documenta X (1997) de Vuk Cosik. Oss, 404, wwwwwwwww.jodi.org (1995), geo goo (2008), folksomy.net (2008), folksomy.net (2008), sk8monkeys on twitter (2009) i wrongwrowser.jodi.org (2018) de Jodi. Vaticano.org (1998), No Fun (2010), My Generation (2010) Emily’s Vídeo (2012), What has been seen (2017) i Personal Photographs (2019) de Franco & Eva Mattes.
    • Text-web: Alexander R. Galloway, Jodi’s Infrastructure, 2016. [en línia]. En: e-flux Joaurnal #74. Disponible en Web: <https://www.e-flux.com/journal/74/59810/jodi-s-infrastructure/>
      Olia Lialina, Little Heroes and the Big Dot, 2002. [en línia]. En: art.teleportancia.org. Disponible en Web: <http://art.teleportacia.org/observation/oslo/oslo.html>
      Olia Lialina, La Web Vernacular (Versió estesa i il·lustrada de la seva conferència en la Decade of Web Design Conference ámsterdam), 2005. [en línia]. En: art.teleportancia.org. Disponible en Web: <http://art.teleportacia.org/observation/vernacular/laweb.pdf>
  • TEMA 5. NOUS EXTRACTIVISMES I CULTURA MATERIAL POSTINTERNET
    • Valledeloscaidos.org (2014), Tha Phantom of the Mirror (2013), Concealment Algorithms (2014), Travel to my website (2016) i Internet Tour (2018) de Mario Santamaría. Networks of Nova York: An Internet Infrastructure Field Guide (2014-16) d’Ingrid Bourringhton. The Dating Brokers (2018) i The Hidden Life of an Amazon User (2019) de Joana Moll. Share Lab. The New Cloud Atles (2014) de Open Street Map. Submarine Cable Map de TeleGeography i Internet Exchange Map (2017) de TeleGeography. Border Chek (2013) de Roel Rescam Abbing. Data Centers Grand Tour (2013) de Silvio Lorusso. Trail Blazers (2010) de Olia Lialina. The Critical Atles of the Internet (2015) de Louise Drulhe. The Critical Engineering Working Group. Newstweek (2011), PRISM: The Bacon Frame (2013), Cover Em (2015), Harvest (2017) de Julian Oliver. The End Of The Internet (2009), Web 2.0 Suïcidi Machine (2009) i Dog (2014) de Denja Vasiliev. Random Darknet Shopper (2014) de Bitnik. Shiv Integer (2016) de M. Plummer-Fernandez. A very long walk (2020) de Eddie Cameron. Mood Disorder (2012) i For $1 USD (2007) de David Horvitz. Sad Topographies. War Zone (2013-14) de Disnovation.
    • Text: Vladan Joler i Kate Crawford, Anatomies of an AI. The amazon tiro as an anatomical map of human labor, data and planetary resources, 2018. [en línia]. En: anatomyof.ai. Disponible en Web: <https://anatomyof.ai/>
  • TEMA 6. MÉS ENLLÀ DEL NETWORKING: COMUNITATS I XARXES SOCIALS EN LÍNIA
    • Pistes. Spontaneous Soccer Fields (2002) de Bardotti, Leonhard, Matt, Ranki, Silberman, Ouassini, Weiss i Woppmann. Megafone (2004-2014) d’Antoni Abad. Ghana Think tank (2006) de Robbins, Ewing, Odonor i Montoya. Annadamolo (2008) d’activistes i estudiants anònimes. Pad.ma (2008) de studio CAMP, 0x2620 i ALF. Ubiquitous Pompei (2012) de MACME, NeoReality i AOS. Whatch The Med (2012) de Heller, Pezzani. Univ. London i Boats4People. El camp d’ordi (2012) de Zuloark, Tot per la praxi, Basurama, FRAVM, AVECLA I Districte Centre. Social Street (2013) de Bastiani i Nardacchione. Elles Tenen Nom (2013) d’I.R. Ramírez. Queering The Map (2017) de Lucas Larochelle. 858.ma (2018) de Mosireen Collective. Be Water by HongKongers (2019) d’Eric Siu i Joel Kwong. Habaq Movement (2019) de Ayyash, Abdoa, Kabbara, Salim i Harfouche. Maniff.app (2020) de A. Schmitt.
    • Text: Geert Lovink, What Is the Social in Mitjà social?, 2012. [en línia]. En: e-flux Joaurnal #40. Disponible en Web: <https://www.e-flux.com/journal/40/60272/what-is-the-social-in-social-media/>
  • TEMA 7. FOLKLORE DIGITAL, MEMES I HIPERSTICIONES
    • Nick Land i la Cybernetic Culture research Unit (CCRU). I Ca Has History? de Helene Dams. The Submit Button (2006) de Johannes Posterhoff. Ursula von der Leyen-Fanclub (2009) de Tobias eingruber i Draguen Espenschied. Bootyclipse (2007) de Dennis Knopf. The Wrong. New Digital Art Biannale (2015) de David Quiles. Internet Frame (2017) i #mememanifesto (2020) de Clusterduck. Digital Colonialism (2016-2019) de Moreshin Allahyari & Daniel Rourke. Ways of Something (2014-2015) i Spring Break LA (2020) de Lorna Mills. Hard/Soft (2020) de Faith Holland. Safe Conduct (2016) d’Ed. Atkins. Life is a beach… and then you die (2019) de Aram Bartoll. Sanctum (20189 de Zach Blas. Simon Denny. Turbo Sculpture (2010-13) d’Alexandra Domanovic. 100.000 Followers for Everyone! (2014) de Constant Dullart. Ontologies Feministes.
    • Textos: «Computer Idioms» de Dragan Espenschied, «Who Else is The Cloud?» de Olia Lialina, «Where Did The Computer Go?» de Dragan Espenschied, «Primitive³» de Jörg Frohnmayer & Draguen Espenschied, «Put yer fonts in a pipe an smoke them» de Dragan Espenschied, «I Think You Got Cats On Your Internet» de Helene Dams, «Defriending the Web» de Dennis Knopf, «Viral Candy» d’Isabelle Pettinato, «Comic Resistance» de Leo Merz, «Desktop Island» de johannes Posterhoff. En: Olia Lialina & Dragon Espenschied (eds.), Digital Folklore Reader, 2009. [en línia]. En: monoskop.org . Disponible en Web: <https://monoskop.org/images/9/91/Lialina_Olia_Espenschied_Dragan_eds_Digital_Folklore_2009.pdf>
      Cory Archangel, Everybody Else, 2009. [en línia]. En: coriarcangel.com. Disponible en Web: <http://www.coryarcangel.com/things-i-made/2009-040-everybody-else>
      Geert Lovink, Overcomin Internet Disillusionment: On the Principles of Meme Design, 2017. [en línia]. En: e-flux Joaurnal #83. Disponible en Web: https://www.e-flux.com/journal/83/141287/overcoming-internet-disillusionment-on-the-principles-of-meme-design/>
      Brad Tromel, Athletic Aesthetics, 2017. [en línia]. En: Ther New Inquiry. Disponible en Web: <https://thenewinquiry.com/athletic-aesthetics/>
      Film: Christopher Roth, Hyperstition 2016. [en línia]. En: Museu Tamayo. Disponible en Web: <https://museotamayo.org/futuros-posibles/hyperstition>
  • TEMA 8. CULTURA DIGITAL SENAR BINARY I DISSENY COMPUTACIONAL
    • Visual Orgasms (2013-15) de Faith Holland. Karst (20189 de Snow Yunxue Fu. Fardaous Funjab (2015-16) de Miriem Bennani. She Who Sees the Unknown: Huma (2016) de Morehshin Allahyari. Premium Connet (20179 de Tabita Rezaire. ANEU (2015) de LaTurbo Avedon. Yewwowhirwind (2016) de Lorna Mills. Always a Bodi, Always a Thing (2016) d’Eva Papamargariti. Alice Unchained (2017) de Claudia Hart. Electromagnetic Brainology (20179 de Dl. Yang.
      Fita Steyerl, A sigui of data: Apophenia and Pattern (Els meus-)Recognition, 2016. [en línia]. En: e-flux Joaurnal #72. Disponible en Web: <https://www.e-flux.com/journal/72/60480/a-sea-of-data-apophenia-and-pattern-mis-recognition/>

Avaluació

La nota final de l’assignatura serà el resultat de la mitjana entre els següents paràmetres:

50% Recerca Visual (Pràctica Individual)
25% Assaig escrit sobre la Recerca Visual (Individual)
25% Seminari (Grup)

Assistència obligatòria. A l’estudiant que no assisteixi almenys al 80% de les classes (12 sessions) se li avaluarà sobre 8’5 en comptes de sobre 10. Les faltes han de ser justificades.
La nota final de l’assignatura tindrà en consideració l’evolució en l’aprenentatge de l’estudiant. El contingut de cada treball s’especificarà en l’enunciat corresponent.

La metodologia seguida en la impartició de l’assignatura seran classes magistrals sempre secundades per fragments de vídeos, materials web i textos. L’assignatura segueix les indicacions recollides en la normativa de l’ESCAC en relació a temes com l’avaluació continuada o frau en exàmens o treballs.

Arxius i material en línia

Cyberfeminsim Index (USA) https://cyberfeminismindex.com

Artport Idea Line (USA) https://artport.whitney.org/commissions/idealine/textonly.html

Fin del mundo (Argentina) http://findelmundo.com.ar/projects.htm

¿netart or notart? (Argentina, Brasil, Chile, Colombia, Cuba, Ecuador, El Salvador, México, Paraguay, Perú, Puerto Rico, Uruguay, Venezuela) http://netart.org.uy/latino/index.html#acerca

Aleph (España) http://aleph-arts.org/

Zingmagazine (USA) http://www.zingmagazine.com/

Rhizome (USA) http://rhizome.org/

Mediamatic (Holanda) http://www.mediamatic.nl/

V2, Institute for the Unstable Media (Holanda) http://www.v2.nl/

The Critical Engineering Working Group (Alemania) https://criticalengineering.org

ZKM Center for Art and Media (Alemania) http://www.zkm.de/

Ljubljana Digital Media Lab (Eslovenia) http://www.ljudmila.org/

Hamaca (España) http://www.hamacaonline.net/default.php

Neural (Italia) http://www.neural.it/

Whitney Artport (USA) http://artport.whitney.org/

Dia: (USA) http://www.diacenter.org/webproj/index.html

Art & Science Collaborations, Inc. (ASCI) http://www.asci.org/

Tate Online (Reino Unido) http://www.tate.org.uk/netart/default.htm

AVCO (Reino Unido) http://www.avco.com/

CRAC: Creative Room for Art and Computing (Suecia) http://www.crac.org/

IMAL (Bélgica) http://www.imal.org/

Salonkritik (España) http://salonkritik.net/

W3art (España) http://www.w3art.es/

Bibliografia

La bibliografia web és complementària, a manera de guia que podria ser ampliada extensament.

ASCOTT, R. y otros. Ars Telematica. Telecomunicación, Internet y Ciberespacio. Traducciones: R. Sala y C. Giannetti (del alemán), M. Dávila (del inglés). Barcelona: ACC L ́Angelot, 1998

BERRY, J. Código al descubierto: el net art y el movimiento de software libre, 2002. [en línea]. En: ARTNODES. Disponible en Web:

BIAGORRI, L. Recapitulando: modelos de artivismo (1994-2003) [en línea]. En: «No más arte, sólo vida». Disponible en Web:

BLANK, J. «What is net.art ;-)?» [en línea], 1996. Disponible en Web:

BOSMA, J. Vuk Cosic interview: net.art per se, 1997. [en línea]. Disponible en Web:

BOOKCHIN, N., SHULGIN, A. Introducción al net.art (1994-1999) [en línea]. En: Aleph. Disponible en Web:

BREA, J. L. Net.art: (no)arte, en una zona temporalmente autónoma [en línea]. En: Aleph. Disponible en Web:

BREA, J. L. El arte del futuro y su urgente enseñanza [en línea]. Red digital: Revista de Tecnologías de la Información y Comunicación Educativas, No. 3, 2002 Disponible en Web:

CARRILLO, J. La red: un sitio inespecífico. En: Artecontexto: arte, cultura, nuevos medios No. 6, 2005, pags. 16-25

DO PICO, D. Arte y nuevas tecnologías. Un posible marco de inscripción crítico para el net.art. En: Renovar la tradición, Vol. 2, 2006, págs. 565-588

FLUSSER, V. El universo de las imágenes técnicas. Elogio de la superficialidad. Argentina: Caja Negra, 2015.

GARCÍA ANDÚJAR, D. Actualidad en la red. Artecontexto: arte, cultura, nuevos medios, No. 1, 2004, págs. 86-93

LLEÓ, J. A. El arte en las redes, Libres para Siempre. Madrid: Sociedad General de Autores de España: Anaya Multimedia, 1997.

MARTÍN PRADA, J. El net.art, o la definición social de los nuevos medios [en línea]. En: Aleph. Disponible en Web:

OLIVERAS, E. Arte desde la pantalla: la imagen de síntesis del net art. En: Real- virtual en la estética y la teoría de las artes / coord. por Simón Marchán Fiz, 2006, págs. 195-21

ROSS, D. 21 Distinctive Qualities of Net.Art [en línea]. Conferencia en la San Jose State University, Marzo, 1999. Disponible en Web:

RUSH, M. New media in late 20th-century art. Londres: Thames and Hudson, 1999 ZAFRA, R, El instante invisible del net.art [en línea]. En: Aleph. Disponible en Web:

SRNICEK, N. Capitalismo de Plataformas. Argentina: Caja Negra, 2018.

STEYERL, H. Los condenados de la pantalla. Argentina: Caja Negra, 2014.

TEJERIZO, F. El net.art: la estética de la red [en línea]. Disponible en Web:

ZAFRA, R. NET.ART: Internet me piensa [en línea]. Red digital, 2002. Disponible en Web:

ZAFRA, R. Y LÓPEZ-PELLISA (eds.). Ciberfeminismo. De VNS Matrix a laboria Cuboniks. Barcelona: Ediciones Holobionte, 2019.

Popupcontent

Acceptar