Formació / Màster Universitari
Formació / Màster Universitari

Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals

Més informació Inscriu-te

Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals

Presentació Objectius i competències A qui es dirigeix Accés, preinscripció i matrícula Beques Calendari i horaris Pla d'estudis Plans docents Professorat Treball Final de Màster Sistema de qualitat Metodologia i sistema d’avaluació Més informació Inscriu-te
Dades bàsiques
Titulació: Oficial – Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals
Branca de coneixement: Art i humanitats
Àmbit: Cinema i Audiovisuals
Modalitat: Presencial
Idioma: Castellà
Durada: Dos cursos acadèmics
Preu: 4.850€ màster complet
Inici del curs: 1 d'octubre 2024
Directors del Màster: María Adell, Sergi Sánchez
Coordinador del Màster: Silvia Calabuig

Presentació

El Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals per la Universitat de Barcelona és un Màster Oficial que té com a objectiu fonamental la investigació i la reflexió al voltant de la cultura audiovisual contemporània i de la història i evolució de les imatges en moviment.

L’àmbit d’acció del Màster és tant el cinema -en les seves més diverses accepcions (ficció, documental, experimental, cinema d’autor, cinema popular…), des de diferents perspectives (històrica, estètica i industrial però també des de l’àrea dels estudis culturals, els estudis de gènere o els estudis sobre la recepció), i atenent les innovacions en l’esmentat àmbit (realitat virtual, realitat augmentada, cinema 360, cinema XR, etc.)-com el canviant univers “multipantalla” en què es troba immersa la societat contemporània: sèries de televisió, videojocs, continguts interactius o creats específicament per a internet, cinema expandit, videoart, etc.

El seu enfocament transversal, el seu especial èmfasi en la intersecció entre l’audiovisual i els estudis culturals, és una de les principals novetats que aporta a l’oferta d’estudis de formació a Catalunya.

Objectius i competències

L’objectiu del Màster Oficial en Estudis de Cinema i Cultures Visuals és dotar d’una formació més concreta i, alhora, més transversal als nombrosos graduats en Cinematografia, Comunicació Audiovisual o graus similars (de Belles arts a Humanitats) que vulguin convertir-se en investigadors, docents, crítics de cinema i d’altres formats de creació audiovisual, a més de programadors de festivals o generadors de continguts d’institucions culturals i expositives.

  • Competències bàsiques i generals
    • Capacitat de treballar autònomament, i de dur a terme un projecte de recerca rigorós, utilitzant la metodologia i les fonts adequades.
    • Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a treballs realitzats en grup, dins i fora de l’aula, en l’àmbit del cinema i les cultures visuals.
    • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
    • Saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
    • Dominar l’anglès oral i escrit per al seu ús en assajos, treballs de recerca i peces audiovisuals.
  • Competències específiques
    • Capacitat d’integrar nous coneixements i aptituds des de la creativitat en l’àmbit cinematogràfic i de les cultures visuals.
    • Elaborar i transmetre un discurs propi sobre la base d’una recerca sobre textos teòrics i audiovisuals d’un tema, autor o tendència.
    • Desenvolupar un coneixement especialitzat en l’àrea de les humanitats i els estudis culturals per al seu ús en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens de la cultura de pantalles.
    • Identificar els paràmetres bàsics de l’anàlisi iconogràfica i narrativa de les peces audiovisuals per a analitzar, des d’un punt de vista personal, crític i creatiu, el discurs que generen.
    • Tenir un coneixement especialitzat de la història i evolució del cinema i els mitjans audiovisuals per a contextualitzar d’una forma adequada els coneixements adquirits.
    • Dissenyar i executar projectes en funció dels diferents llenguatges de l’audiovisual contemporani.
    • Demostrar capacitat creativa en la gestió d’informació i elaboració de projectes.
  • Sortides professionals
    • El Màster està orientat a la recerca en els àmbits del cinema i l’audiovisual. Els estudiants poden convertir-se en investigadors, docents, crítics de cinema i altres formats de creació audiovisual, així com en programadors de festivals o generadors de continguts d’institucions culturals o expositives.

A qui es dirigeix

Graduats en Cinema, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Belles arts, Disseny o similars, interessats a investigar i generar espais de reflexió i creació relacionats amb els diversos formats i productes del canviant univers audiovisual contemporani: no sols cinema, televisió i videojocs sinó també contingut en línia, ficcions transmèdia, videoart o cinema expandit, entre altres.

Accés, preinscripció i matrícula

Requisits generals

D’acord amb el que estableix l’article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, per accedir als màsters universitaris oficials, s’ha de tenir un dels títols següents:

  •  Títol universitari oficial espanyol.
  • Títol expedit per una institució superior de l’EEES que faculti, en el país d’expedició, per accedir als ensenyaments de màster oficial.
  • Títol aliè a l’EEES. En aquest cas, és necessària o bé l’homologació a un títol universitari oficial espanyol o bé a la comprovació prèvia (sense homologació) de la Universitat de Barcelona que aquests estudis corresponen a una formació equivalent als títols universitaris oficials espanyols i que faculten, en el país que expedeix el títol, per accedir a estudis de caràcter oficial. L’acceptació a un màster oficial no implica en cap cas l’homologació del títol previ o el reconeixement a altres efectes que el de cursar un ensenyament de màster.

Requisits específics

Graus en Cinematografia, Comunicació Audiovisual, Mitjans Audiovisuals, Belles Arts, Història de l’Art i similars. Consultar la possibilitat de convalidar crèdits.

Preinscripció

Calendari de preinscripció curs 24-25:

Preinscripció: del 2 de maig al 5 de setembre de 2024.

Documentació necessària per fer la preinscripció:

  • Sol·licitud de preinscripció (document descarregable al final de la secció)
  • Còpia del títol o equivalent. En cas d’admissió, per a realitzar la matrícula caldrà que els títols estrangers que ho requereixin estiguin traduïts i legalitzats per la via diplomàtica (http://www.ub.edu/acad/noracad/documents/legalitzacio.htm)
  • Currículum acadèmic
  • Carta de presentació
  • Proposta de la investigació o projecte que es vulgui desenvolupar com a TFM: es valorarà especialment l’originalitat i solidesa de la proposta, així com la demostració de la capacitat investigadora del candidat/a i el seu coneixement de la metodologia acadèmica.

Com aplicar:

Els candidats hauran d’emplenar el formulari de preinscripció que els facilitará l’equip d’admissió. És imprescindible incorporar la documentació requerida per a l’admissió així com facilitar un correu electrònic i un telèfon per a poder contactar-los.

Criteris de selecció

Currículum acadèmic. 35%
Carta de presentació. 25%
Proposta de la investigació o projecte que es vulgui desenvolupar com a TFM. 40%

Procediment de resolució

Un tribunal format per responsables i docents del Màster puntuaran cada un dels documents per tal d’arribar a una valoració final de cada candidat que determinarà el seu accés. Hi ha la possibilitat de dur a terme una entrevista personal a cada un dels candidats abans de confirmar la seva selecció.

Previsió de matrícula

Calendari de matrícula: 27 i 28 de setembre 2023.

Beques

Es poden consultar les beques i els ajuts per a estudiants de màster universitari per informar-se sobre els requisits, tràmits i terminis per sol·licitar una beca o ajut en el següent enllaç. 

Hi ha beques i ajuts en qualsevol etapa universitària i de tota mena: per fer recerca, per participar en programes d’intercanvi, per accedir a cursos d’estiu, per ampliar estudis o investigar a l’estranger, per treballar de lector, per fer pràctiques laborals en altres països, etc. Tota aquesta informació és accessible des del portal de beques de Mon UB.

Calendari i horaris

Horaris de classe

De dilluns a divendres, de 15h a 19h.

Primer curs

  • Primer Semestre:

Docència: de l’1 d’octubre del 2024 al 31 de gener del 2025.
Avaluació: de l’1 al 21 de febrer del 2025.

  • Segon Semestre:

Docència: del 24 de febrer del 2025 al 6 de juny del 2025.
Avaluació: del 9 de juny al 2 de juliol del 2025.
Reavaluació: data límit publicació de notes 31 de juliol de 2025.

 

Segon curs

Primer Semestre: del 16 de setembre del 2024 al 20 de desembre del 2024.
Segon Semestre: del 8 de gener del 2025 al 4 d’abril del 2025.
Qualificacions del primer semestre: Data límit, el 27 de gener de 2025.
Reavaluació: abans del 26 de maig de 2025.
Qualificacions del segon semestre: data límit, 2 de maig de 2025.
Reavaluació: abans del 2 de juny.

 

Calendari de vacances i festius curs 24-25

Festius: 1 de novembre, 6 de desembre del 2024, 1 i 2 de maig del 2025.
Vacances de Nadal: del 23 de desembre del 2024 al 7 de gener del 2025.
Vacances de Setmana Santa: del 14 al 21 d’abril de 2025.

Pla d'estudis

Denominació dels estudis: Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals

Títol en superar els estudis de Màster: Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals per la Universitat de Barcelona

Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS: Dos cursos acadèmics i 120 crèdits ECTS

El Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals consta de 120 crèdits i es desenvolupa al llarg de dos cursos acadèmics. Les assignatures obligatòries suposen 78 crèdits; les optatives, 24, i el Treball de Final de Màster, 18.

Pla d’estudis màster universitari

Professorat

Directors del Màster

  • Maria Adell Carmona
    • Doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi “Una estrella moderna: Jean Seberg, de Preminger a Garrel”. Professora de diverses assignatures d’Història del Cinema i Història del Cinema Espanyol a l’ESCAC i a la Universitat de Barcelona. Com a investigadora, ha participat en congressos internacionals amb intervencions sobre estrelles femenines del cinema del franquisme com Sara Montiel i Marisol, i sobre actrius i cineastes espanyoles contemporànies com a Bàrbara Lennie i Mar Coll. Ha col·laborat amb articles en llibres dedicats a les actrius de la Nova Comèdia Americana, a Adam Sandler i a Rainer Werner Fassbinder, entre altres.
  • Sergi Sánchez
    • Doctor en Teoria del Cinema per la Universitat Pompeu Fabra (2011). Codirector del departament d’Estudis Fílmics juntament amb María Adell a l’ESCAC, on imparteix les assignatures de Cinema Modern i Tendències del Cinema Contemporani. Professor del Grau de Comunicació Audiovisual i del Màster de Cinema i Audiovisual Contemporani de la UPF. Crític cinematogràfic de “Fotogramas” i “La Razón”. Ha col·laborat, entre altres publicacions, a l’ “Avui”, “El Cultural d’El Mundo”, “Caiman Cuadernos de Cine”, “Time Out Barcelona” i “El Periódico de Catalunya”, on continua exercint la crítica literària. Va ser guionista i coordinador del programa “Días de cine” (TVE) i de diversos documentals per a Canal Plus, així com Director de Programació del canal TCM (Turner Classic Movies). Autor de ““Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo”, “David Lean. La geografía de la emoción”, “Akira Kurosawa. El ruido y la furia”, “Tom DiCillo. El mago de Oz”, “Michael Winterbottom. El orden del caos”, “Las variaciones Hartley”, “Las 100 películas clave de la ciencia-ficción”. Ha col·laborat en llibres col·lectius, entre altres, sobre cinema fantàstic australià, cinema musical, Jacques Demy, Alain Resnais, Dario Argento, Rainer Werner Fassbinder, el cinema independent americà, Richard Brooks, Georges Franju i Nagisa Oshima, a més de co-editar, al costat de Pablo G. Polite, “El so de la velocitat” i co-escriure, al costat de Jordi Costa, “Terry Gilliam. El somiador rebel”.

Professorat del Màster

  • Enric Alberó
    • Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, va cursar el Màster de guió de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i va formar part de la primera promoció del Màster de crítica cinematogràfica de l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) en la qual imparteix classes. Com a periodista ha treballat en mitjans d’àmbit local i autonòmic (Las Provincias o el programa de ràdio ‘Pròxima parada’ d’À Punt). Actualment, és membre del Consell de Redacció de Caimán Cuadernos de Cine i escriu sobre ficció televisiva a El Cultural, a través del blog ‘En plan serie’, a més de col·laborar amb altres mitjans entre els quals figuren Cinemanía o Serielizados, web especialitzada en sèries de televisió. És, al seu torn, gestor de continguts del Berlanga Film Museum, el museu virtual dedicat a la figura del cineasta valencià Luis García Berlanga. També ha exercit com a programador de la 9a edició del IBAFF-Festival Internacional de Cinema Murcia i com a assistent de programació de la 34a Mostra de València-Cinema del Mediterrani.
  • Yago Alcover
    • Graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2007) en l’especialitat de Documental. És membre del departament de pedagogia i coordinador dels estudis de Grau de l’ESCAC. Havent cursat un Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la UPF (2020), actualment prepara el Doctorat en Comunicació per la UPF en la modalitat de projecte. La seva investigació tracta sobre els laboratoris cooperatius de cinema experimental de la Xarxa Filmlabs i la vigència de les pràctiques de cinema en fotoquímic a la era digital. Des del 2019, és membre de la junta directiva del col·lectiu de cinema de creació Crater-Lab. Combina la docència amb la realització audiovisual i la música. Ha col·laborat a les revistes Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux.
  • Gerard Casau
    • Barcelona, 1985. Crític, programador i docent. Doctor en Estètica dels Mitjans Audiovisuals per la Universitat Pompeu Fabra. És membre del comitè de selecció del FICX – Festival Internacional de Cinema de Gijón i del Sitges – Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya, on també coordina la secció Seven Chances. Va ser cap de redacció a Rockdelux i col·labora en mitjans com Diari ARA, Dirigido por i les edicions francesa i espanyola de So Film, on publica la columna “Radio On”, consagrada als creuaments entre el cinema i la música rock. Imparteix classes a ESCAC, la Universitat Abat Oliba i La Casa del Cinema. Va ser professor del Màster en Cinema Fantàstic i Ficció Contemporània de la Universitat Oberta de Catalunya i a l’escola Estudio de Cine. Ha treballat al departament de premsa de Primavera Sound, on també va exercir com a coordinador de programació i responsable de comunicació de Primavera Pro, trobada internacional del sector musical organitzada pel festival. Va ser membre de la junta de l’Associació Catalana de la Crítica i l’Escriptura Cinematogràfica (ACCEC).
  • Mario Barranco Navea
    • Graduat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Sevilla i Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF. Actualment, gaudeix d’una beca ministerial mentre imparteix classes a la UPF sobre ludoassaig i nous mitjans, alhora que ultima la seva tesi doctoral sobre videojoc experimental. També participa en diversos projectes del Ministeri, on investiga el gir ontològic i l’estètica especulativa (grup ETSICO 2018-2021). Ha contribuït amb els seus textos a diverses antologies, com Los héroes están muertos. Heroísmo i villanía en la televisión del nuevo milenio (Dolmen, 2014) o M. Night Shyamalan. El cineasta de cristal (Almuzara, 2019). També ha coordinat i editat revistes acadèmiques internacionals de videojocs i cinema com Lifeplay o Comparative Cinema.
  • Andreu Belsunces
    • Sociòleg del disseny i la tecnologia. Investiga la intersecció entre cultures digitals, tecnopolítica, pràctiques col·laboratives, l’epistemologia i les agències semimaterials de la ficció. Comparteix espais d’aprenentatge a la UOC, Escola Massana, Elisava i IED on teixeix relacions entre els media studies, el pensament crític, les ciències socials, la teoria especulativa i la investigació en art i disseny. És cofundador de Becoming, un estudi d’investigació-acció experimental sobre escenaris emergents. El seu treball ha estat presentat al MACBA, CCCB, The Influencers, Hangar, Sónar + D (Barcelona), Medialab Prado (Madrid), STRP (Eindhoven), The Wrong Biennale (Internacional) i The New School (Nova York), entre d’altres.
  • Jordi Costa
    • Des de 2019, cap del departament d’exposicions al CCCB. Autor dels llibres Mondo Bulldog (1999), Vida Mostrenca (2002), Todd Solondz: En los suburbios de la felicidad (2005) i Cómo acabar con la contracultura (2018), entre d’altres. Ha comissariat les exposicions «Cultura Basura: una espeleología del gusto», «J. G. Ballard. Autopsia del nuevo milenio» (ambdues al CCCB), «Ficciones en serie» i «Ficciones en serie. Segunda temporada» (SOS 4.8) i «Plagiarismo» (La Casa Encendida), aquesta última conjuntament amb Álex Mendíbil. També ha comissariat l’adaptació de l’exposició «Stanley Kubrick» al CCCB. Professor del Grau de Cinema de la UCJC, ha impartit docència a la UPF, la Cátedra de Cine de Valladolid i l’Escola d’Escriptors. Com a cineasta, ha dirigit les pel·lícules Piccolo Grande Amore y La lava en los labios (ambdues de 2013) i ha participat com a actor a Bergman’s Island, de Mia Hansen-Løve.
  • Christian Checa Bañuz
    • Graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC (2006), llicenciat en Filosofia per la UB (2009), Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF (2009) i Doctor en Comunicació Social per la UPF (2016). Des del 2013 és professor d’Anàlisi Fílmica i Cinems i Pensament en el primer curs del Grau Oficial de l’ESCAC i, des del 2019, Coordinador de Màsters Propis i del Curs Preuniversitari Foundation. És també autor del llibre No trespassing. De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea, publicat l’any 2018.
  • Andrés Duque
    • Cineasta espanyol nascut a Venezuela. El seu treball se situa a la perifèria de la no-ficció espanyola amb un fort caràcter assagístic. Les seves obres han obtingut nombrosos premis i reconeixements a festivals de cinema de tot el món (Punto de Vista, Cinéma du Réel, Dokufest, D’A, Unicorn Awards, Premios Goya) i han estat exposades en centres culturals com al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d’Art Modern de Viena (MUMOK), el Museu d’Art Contemporani de Moscou (GARAGE) i el Museu de l’Hermitage, a San Petesburg, entre d’altres. Filmografia seleccionada: Iván Z (2004), No es la imagen es el objeto (2009), Color perro que huye (2011), Ensayo final para utopía (2012), Oleg y las raras artes (2016). Carelia: Internacional con monumento (2019) i Dioses empantanados (Crónicas de Carelia), en preproducció.
  • Jaume Duran
    • Doctor en Cinema i Audiovisuals per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l’Art. És professor de la Universitat de Barcelona, així com de l’ESCAC, l’ENTI, La Salle-URL i el CITM-UPC. Ha impartit cursos i ha participat en seminaris i conferències d’àmbit internacional. També ha editat i publicat diverses obres (El cine de animación norteamericano, Guía para ver y analizar Toy Story, La muerte en el cine, etc.).
  • Josep Lambies
    • Periodista, crític de cinema, acadèmic i professor. En 2021 va aconseguir el títol de doctor en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra, amb una tesi sobre la figuració del rostre al cinema contemporani. Durant més de deu anys va formar part de l’equip de redactors de la revista Time Out, primer a Barcelona i després a Madrid. També ha estat col·laborador habitual en programes de televisió com Àrtic (Betevé) i en programes de ràdio com La tribu (Catalunya Ràdio) i Tot és comèdia (SER/Ràdio Barcelona). En l’actualitat combina la recerca amb la docència.
  • Carlos Losilla
    • Escriptor i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’ESCAC. Membre del consell de redacció de les revistes Caimán Cuadernos de Cine i La Furia Umana, entre els seus llibres destaquen El cine de terror, La invención de Hollywood, En busca de Ulrich Seidl, El sitio de Viena, La invención de la modernidad, Flujos de la melancolía, Zona de sombra, Raoul Walsh y Deambulaciones. Diario de cine, 2019-2020, aquest últim de recent aparició. Forma part de l’equip de programació del Festival de Cinema D’Autor de Barcelona (D’A).
  • Ana Aitana Fernández Moreno
    • Doctora en Comunicació per la UPF. Actualment és professora associada a l’ESCAC, Tecnocampus, Universitat Pompeu Fabra, UAB i UIC, on imparteix matèries de cinema i comunicació. Les seves línies d’estudi són la memòria, el cinema del jo y los arxius familiars al cinema de ni-ficció. És membre del col·lectiu CINEMA de la UPF, on participa en el projecte d’investigació “Motius Visuals en l’esfera pública. Producció i Circulació d’imatges del poder a Espanya, 2011-2017”, que compta amb finançament nacional. Ha participat en el llibre col·lectiu Motivos visuales del cine (Galaxia Gutenberg, 2016), i ha publicat en diverses revistes acadèmiques internacionals. És productora y guionista del documental Pasaia Bitartean (Irati Gorostidi, 2016) i coeditora de la web sobre cinema, Transit.
  • Eudald Espluga
    • Assaigista. Llicenciat en Filosofia i Màster en Comunicació Cultural per la Universitat de Girona, és autor dels assaigs: Les passions ponderades (Capitán Swing, 2015), Rebeldes (Lumen, 2021) i No seas tú mismo (Paidós, 2021) / No siguis tu mateix (Destino, 2022), ha participat en les publicacions col·lectives Humanitats en acció (Raig Verd, 2019, coordinat per Marina Garcés) i Neorrancios. Sobre els perills de la nostàlgia (Península, 2022, coordinat per Begoña Gómez Urzaiz) i col·labora en mitjans com Ara, El Salto, El País i RAC1.
  • Núria Gómez Gabriel
    • Doctora en l’àmbit de Filosofia Política de la Comunicació i les Cultures Visuals Contemporànies. La seva pràctica professional travessa les pedagogies crítiques, l’escriptura i la curadoria. En línies generals, la seva investigació se centra en observar com es configuren els imaginaris del poder i la relació que aquests guarden amb els modes en els que la tecnologia materialitza la memòria. Treballa com docent en diverses universitats de Barcelona i és coautora del llibre Love me, Tinder (Temas de hoy, 2019). També publica en diverses plataformes culturals (CCCBLAB Investigació i Innovació en Cultura, A*Desk Critical Thinking, Teatron) i en revistes acadèmiques (Contextos, Teknokultura. Revista de Cultura Digital i Moviments Socials). Durant els darrers anys ha col·laborat com a comissària independent i investigadora cultural en diverses institucions i festivals.
  • Violeta Kovacsics
    • Crítica de cinema, professora i programadora. És responsable del Departament de Publicacions del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i membre del seu comitè de programació, a més a més d’exercir d’assessora de programació al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg (Països Baixos). És doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la UPF, ensenya història del cinema a l’ESCAC i cultura de la imatge a la UOC. Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i publica els seus articles a Caimán Cuadernos de Cine i el Diari de Tarragona. També col·labora al programa de ràdio Els experts, d’Icat.cat, entre altres mitjans. Ha participat en nombrosos llibres col·lectius sobre cinema i ha editat l’antologia Very Funny Things: Nueva comedia americana (2012).
  • Jara Rocha
    • Investiga, media i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia, des d’una sensibilitat antifa i transfeminista. Com a agent cultural in(ter)dependent, tendeix a atendre les urgències semiòtic-materials d’allò mundà. Participa de processos col·lectius com Volumetric regemegues/Possible Bodies (amb Femke Snelting), The Underground Division (amb Femke Snelting i Helen Pritchard), The Relearning Sèries (amb Martino Morandi), Vibes&Leaks/Teaching to Transgress (amb Kym Ward i Xavier Gorgol). És part de projectes com el Seminari Euraca, DONI/Fotocolectania, el Vector de Conceptualització Sociotécnica o el Obfuscation Workshop. Sovint observa quins mons porten amb ells mateixos les infraestructures, i fa logística de masses textuals a base de treballs d’escriptura per a-acadèmica, edició experimental, comissariat, lectoescriptures performatives o instal·lació.
  • Marta Rodríguez
    • Productora freelance i professora experta en narratives immersives. Ha estat al capdavant de diverses pel·lícules, entre elles The Girl from the Song (primera pel·lícula de ficció rodada al Burning Man, disponible a Netflix). Des del 2008 ha combinat la seva carrera al sector cinematogràfic amb les classes a l’ESCAC. El 2018 co-crea N.E.S.A. Labs, que s’especialitza en explicar històries en diferents formats i explora el potencial narratiu de les experiències immersives i la tecnologia XR.
  • Manu Yáñez
    • Periodista, crític cinematogràfic, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, director de la web Otros Cines Europa i Contributing Editor a la revista Film Comment (Nova York). Col·labora periòdicament a la revista Fotogramas i el Diari ARA, i és l’editor de l’antologia crítica “La mirada americana: 50 años de Film Comment”. És professor al Grau i el Màster de Direcció de l’ESCAC i ha impartit xerrades a la Goethe University Frankfurt i a la Universitat Pompeu Fabra.
  • Diego Cepeda
    • Cineasta, músic i compositor dominicà establert a Barcelona. Des del melodrama, el cinema assaig i l’anàlisi cinematogràfic, investiga principalment els temes d’identitat, família i memòria. Estudiant d’últim any en el Grau Oficial de Cinematografia amb menció en Direcció de No Ficció per l’ESCAC. Les seves peces s’han presentat al Filmadrid Festival Internacional de Cinema (Espanya, 2018, 2019); Cinema Boreal (República Dominicana, 2018); INDEX Festival de Performance, Noise, Video y Poesía (Miami / Santo Domingo, 2019); a la publicació internacional en línia Notebook de la plataforma MUBI (2018, 2019) i més recentment reconegudes per la revista internacional Sight & Sound del British Film Institute (2019). Actualment escriu per a la publicació mensual de cinema Simulacro i treballa en l’àrea de programació i comissariat pel programa Xcèntric de cinema experimental al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB).

Treball Final de Màster

El Treball Final de Màster és un treball acadèmic, en format escrit i/o audiovisual, que desenvolupa les competències adquirides durant el Màster. L’estudiant hi aplicarà les competències adquirides durant el Màster per tal de combinar les idees aportades pels autors i els films treballats amb un discurs propi, creatiu i original.

Els treballs es podran presentar en dues modalitats diferents:

  • Treball escrit sobre una de les matèries del programa, en el qual s’apliquin mètodes d’investigació adequats per desenvolupar un discurs personal a partir de lectures i visionats concrets.
  • Peça audiovisual que desenvolupi qualsevol matèria del programa, acompanyada d’una memòria que apliqui mètodes d’investigació adequats per explicar la gènesi del projecte i el coneixement après durant el procés.

Normativa reguladora dels Treballs de Fi de Màster de l’ESCAC

D’acord amb el RD 1393/2007 i el RD 861/2010, un màster universitari ha de finalitzar amb l’elaboració i la defensa pública d’un Treball de Fi de Màster (TFM). Aquest treball té la finalitat d’acreditar que l’alumne ha integrat els coneixements apresos i ha adquirit les competències generals i específiques del màster.

  • Objecte
    • El TFM és un projecte d’investigació, un estudi o una memòria que implica un exercici integrador de la formació rebuda al llarg de la titulació. Aquest exercici comporta que els estudiants apliquin els coneixements, les habilitats, les actituds i les competències adquirits al llarg del màster.
  • Organització
    • La comissió coordinadora del màster (CCM) és l’òrgan competent per decidir tot el referent al TFM. El coordinador de màster serà el coordinador de l’assignatura TFM i el responsable d’elaborar el seu pla docent. El TFM ha de dur-se a terme sota l’orientació i supervisió d’un tutor.
  • Matriculació
    • Els períodes de matriculació del TFM són els ordinaris que estableix el centre per a totes les assignatures del màster. El TFM matriculat que no es presenti al final del semestre que correspongui es qualificarà com a no presentat i l’estudiant haurà de tornar-lo a matricular en els termes que estableix la normativa vigent.
  • Responsabilitat i encàrrec docent
    • El coordinador del màster traslladarà al departament responsable l’encàrrec docent per poder disposar de tutors de TFM suficients, en funció del nombre d’estudiants matriculats.
  • Assignació o elecció de temes i tutors
    • La CCM fixarà el procediment d’assignació o elecció de tutor i tema del TFM per part de l’alumnat, així com el procediment per a la presentació i aprovació de les propostes de TFM. Cada alumne farà una sol·licitud de tutor i tema per al seu TFM. La CCM és la responsable de l’aprovació dels temes i de l’assignació final dels tutors. Una vegada aprovada la sol·licitud, l’estudiant presentarà la seva proposta de TFM, que haurà de contenir, com a mínim, la identificació de l’estudiant que la presenta, el títol, el nom i el vist i plau del tutor, els objectius de treball i un breu pla de treball.
  • Direcció
    • El tutor és el responsable de l’orientació i la supervisió del TFM. La designació com a tutor comportarà inicialment l’encàrrec d’ajudar l’estudiant a definir la proposta de TFM que haurà d’aprovar la CCM. Posteriorment, l’orientació i supervisió del tutor anirà dirigida a:
    • La delimitació del tema i la definició dels objectius
    • La confecció del pla de treball
    • L’orientació documental i metodològica
    • El seguiment del desenvolupament del treball
    • L’obtenció de conclusions
    • La facilitació de pautes per a la defensa
    • La valoració del procés desenvolupat i dels resultats obtinguts
  • Avaluació
    • Correspon a la CCM:
      1. Determinar el calendari i el procediment d’entrega dels TFM
      2. Determinar les condicions de la defensa, que haurà de ser pública i oral
      3. Nomenar les comissions que hauran d’avaluar els TFM, que estaran formades per tres docents, un dels quals pot ser el que ha actuat com a tutor.
    • El sistema d’avaluació haurà de ser aprovat com a part del pla docent de l’assignatura.
    • Abans de la defensa pública, el tutor de cada TFM haurà d’enviar al president del tribunal un breu informe valoratiu del TFM en el qual es faci constar expressament la seva autorització per a la defensa pública.
    • Data límit d’entrega dels TFM: 12 de juny
    • Defenses del TFM: 4 i 5 de juliol

Sistema de qualitat

Metodologia i sistema d’avaluació

Organització i metodologia docent

L’ensenyament és presencial i la modalitat de dedicació a l’estudi és a temps complet.

L’horari és de dilluns a dijous de 16:00 a 20:30.

El nombre d’estudiants és de 25.

La docència s’imparteix en aules teòriques equipades amb sistemes de projecció audiovisual.

Per als TFM que siguin peces audiovisuals, l’escola disposa d’aules d’ordinadors i espais i material per a la seva realització.

Les classes són en general teòriques, i les metodologies docents són les classes magistrals, les classes expositives, el debat dirigit, el treball en grup i el seminari. Les concrecions pertinents de cada assignatura es troben en els plans docents.

Sistema d’avaluació

Tal i com recull la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (Consell de Govern, 8 de maig de 2012), com a norma general, l’avaluació és continuada i dins el període lectiu fixat per a l’assignatura, d’acord amb la seqüència del pla d’estudis i del calendari marc aprovat pel centre. L’avaluació continuada incorpora les diverses evidències indicades en el pla docent, que es recullen de manera progressiva i integrada al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge i que constitueixen indicadors significatius i periòdics per a l’alumnat i el professorat sobre l’evolució i el progrés en l’assoliment dels coneixements, les habilitats i els valors que són objecte d’aprenentatge en l’assignatura.

L’avaluació única és un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació continuada. Perquè un estudiant s’hi pugui acollir, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments establerts pel centre. L’avaluació única ha de poder garantir la superació dels objectius establerts a l’assignatura.

Després de la publicació de les qualificacions, els centres obren un període de reavaluació, que consisteix a valorar el grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura -competències i objectius formatius- i s’adapta a les característiques de les competències i activitats formatives programades.

Les concrecions pertinents de cada assignatura es troben als plans docents.

També et pot interessar

Màster Superior d’Especialitat

Especialitza't en una de les set disciplines cinematogràfiques que s'imparteixen a l'escola: Direcció, Art, Fotografia, Guió, Muntatge, Producció o So.

Arte  

Grau Oficial en Cinematografia

El Grau en Cinematografia, de 4 anys, és l'únic títol oficial en cinema i mitjans audiovisuals, pràctic i transversal en totes les especialitats.

Generalista  

Màster en Guió ESCAC + The Mediapro Studio

Aprèn els coneixements i les eines necessàries per a desenvolupar-te en l'escriptura de ficció audiovisual a través d'un curs eminentment pràctic.

Guion  
Popupcontent

Acceptar