Formació / Màster Universitari / Plans docents

Gèneres del cinema contemporani (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Objectius Continguts Avaluació Bibliografia Torna a la pàgina del Màster

Dades bàsiques

Assignatura: Gèneres del cinema contemporani

Curs: Segon

Semestre: 1

Modalitat: Optativa

Professor: Josep Lambies

Presentació

Rick Altman ens ensenya que els gèneres cinematogràfics són categories mutables, paradigmes híbrids o directament indicis d’un recorregut fantasmagòric, ple d’incerteses, que es prolonga en el temps. Davant una realitat tan problemàtica com la que aquí es delinea, existeix la possibilitat de fixar una definició única del concepte de gènere? Sabem que, en el seu moment, el cinema clàssic de Hollywood va inventar un sistema de codis narratius i visuals més o menys paradigmàtics que els espectadors podien reconèixer i descodificar amb facilitat. Això responia, en gran manera, a criteris de consum: entre altres coses, permetia a la indústria segmentar el mercat, identificar als públics i determinar a qui anava dirigida cada pel·lícula. Com a retorn, per la seva naturalesa acumulativa i repetitiva, els patrons genèrics creaven unes expectatives de lectura entre la gent que acudia a les sales.

No obstant això, a través de la història, aquests codis es desestabilitzen i controverteixen de diferents maneres: es deterioren, es reactiven, migren el seu sentit, agonitzen, sobreviuen i, les més de les vegades, perden la seva funció original. Aquestes mutacions obeeixen a factors molt diversos, que van des dels canvis en el context sociopolític a les necessitats de transformació de l’audiovisual d’acord amb les noves formes de recepció, passant per la interferència de noves sensibilitats tan necessàries per a comprendre el nostre present com les perspectives de gènere o la teoria queer. En el marc d’una contemporaneïtat de tendències reminiscentes que articula relacions insospitades amb el passat i la memòria, la persistència de les estructures textuals que constitueixen els gèneres està subjecta a un discurs històric tan tenaç com abjecte.

Aquesta assignatura proposa adoptar un model comparatiu i hermenèutic, basat en un diàleg constant entre imatges heterogènies, que permeti estudiar de quina manera, i amb quines conseqüències, el cinema dels últims vint anys ha pogut absorbir o redibuixar el mapa genèric del classicisme. Així mateix, l’assignatura pretén introduir un punt de vista crític i planteja, des del començament, una sèrie d’interrogants fonamentals. Posseeixen els gèneres una existència real? Sofreixen una evolució predictible? Fins a quin punt resulta pertinent emprar les antigues categories genèriques per a l’estudi del cinema contemporani? Té sentit continuar parlant dels gèneres cinematogràfics avui? Aquestes són algunes de les preguntes fundacionals del programa. Lluny d’associar-se a respostes inapel·lables, motivaran els espais de debat que compartirem al llarg del curs.

Objectius

Identificar els codis dels diferents gèneres cinematogràfics i les seves línies de supervivència en l’audiovisual recent.
Fomentar l’ús d’un model d’anàlisi comparativa i dialèctica, que permeti contraposar diferents moments de la història del cinema.
Detectar alguns dels factors que han determinat la transformació dels gèneres clàssics al llarg del temps i, de manera específica, en el context contemporani.
Comprendre els discursos teòrics sobre les estructures genèriques i posar-los en relació amb altres línies teòriques, com puguin ser el feminisme i la teoria queer.
Estimular el debat col·lectiu entorn dels textos audiovisuals i la capacitat analítica de cada alumne en particular.

Continguts

Sessió 1. Musical (I). Supervivències d’un gènere (gairebé) extint
- The gold diggers (Marvyn LeRoy, 1933) – Un americà a París (An American in Paris, Vincente Minnelli, 1951) – Kill Bill: Vol. 1 (Quentin Tarantino, 2003)
  Imatges reminiscentes, formes agonitzants – Ha desaparegut el musical? Raons industrials: la crisi dels estudis suposa el declivi del gènere – Criteris sincrònics i diacrònics – Estratègies de supervivència en el discurs de la postmodernitat: hibridació, deformació i intertextualitat – El cas de Holy motors – La pantalla dins de la pel·lícula: Femme fatale, Wall-E, Logan, Dr. Strange en el multivers de la Bogeria – Problematizar el genèric – La dificultat d’una filiació – Els gèneres més enllà de Hollywood – Aproximacions bibliogràfiques i marcs metodològics.
Sessió 2. Musical (II). La fatiga dels cossos
- Small town girl (Leslie Karlos, 1953) – Mala sang (Mauvais sang, Leos Carax, 1986) – Només els amants sobreviuen (Only lovers left alive, Jim Jarmusch, 2013)
  La vocació sonora del cinema – Incidència de la música – Una nova idea de la fisicidad coreogràfica – El cos del vampir en Solo els amants sobreviuen – Ferits, cadàvers i espectres en els musicals de Leos Carax – Com reavivar un gènere mort? L’estrany cas de Baby Face – El musical nostàlgic i el cinema d’animació.
Sessió 3. Western (I). Universos simbòlics
- La diligència (The stagecoach, John Ford, 1939) – Riu Vermell (Xarxa River, Howard Hawks, 1948) – Brokeback mountain (Ang Lee, 2005)
  Del diürn al crepuscular, del crepuscular a la nocturnitat – Espectres del masculí: de l’home que va matar a Liberty Valance a Dead man – Desert i cementiri: Clint Eastwood, Gus Van Sant, Joel i Ethan Coen – Espectres del femení: de Set dones a la seducció – The woman at the keyhole: Kelly Reichardt, Jane Campion, Chloé Zhao.
Sessió 4. Western (II). Desenterrar els cossos
- Fins que va arribar la seva hora (Once upon a estafi in the West, Sergio Leone, 1968) – Reservoir dogs (Quentin Tarantino, 1992) – Westworld (Jonathan Nolan i Lisa Joy, 2016)
  L’expansió de la violència. Del spaghetti western al cinema de Quentin Tarantino – Moteros tranquils, cowboys de mitjanit: el western fora del desert –Renaixement i desarticulació del western en la ficció televisiva: de Deadwood a Westworld – Lluny d’Amèrica.
Sessió 5. Cinema d’aventures. La destrucció de l’indestructible
- El falcó i la fletxa (The Flame and the Arrow, Jacques Tourneur, 1950) – Missió: Impossible (Mission: Impossible, Brian De Palma, 1996) – Skyfall (Sam Mendes, 2012)
  Temps horitzontal i temps vertical – De la peripècia de l’heroi d’acció al cos en suspensió – Reencarnació i mort en les pel·lícules de James Bond – El cinema de superherois: l’únic gènere ‘real’ en la indústria del cinema contemporani? – Cossos indestructibles, éssers vulnerables: un trajecte des de Marvel al cinema de Shyamalan.
Sessió 6. Cinema negre. Detectius lisèrgics, detectius moribunds
- El somni etern (The big sleep, Howard Hawks, 1946) – El llarg adeu (The long goodbye, Robert Altman, 1973) – El que amaga Silver Lake (Under the Silver Lake, David Robert Mitchell, 2018)
  El cos abatut, la fatiga: Edward G. Robinson, Humphrey Bogart, Fred McMurray – Letargia i al·lucinació: Robert Altman, Paul Thomas Anderson, El gran Lebowski –
  Post mortem: David Lynch – Brian de Palma: el punt de vista de la femme fatale.
Sessió 7. Cinema de gàngsters. A la recerca d’un lloc en la contemporaneïtat
- Hampa daurada (Little Caesar, W.R. Burnett, 1931) – Érase una vegada a Amèrica (Once upon a estafi in America, Sergio Leone, 1984) – L’irlandès (The Irishman, Martin Scorsese, 2019)
  Contextos socials: el gàngster com a relat fundacional urbà – Del poder de l’hampa al melodrama masculí – El xoc del domèstic – Últimes memòries del gàngster americà – Temps i el·lipsi – Màfia i droga: nous relats criminals.
Sessió 8. Melodrama (I). Reinterpretacions
- El melodrama des de ‘Carol’, de Todd Haynes.
Sessió 9. Melodrama (II). Projeccions del subjecte
- Una dona sota la influència (A woman under the influence, John Cassavetes, 1974) – Llampec sobre aigua (Lightning over water, Wim Wenders, 1980) – I’m still here (Casey Affleck, 2010)
  Iconografia, gestualitat, pathos: paradigmes actorales en el melodrama – Paisatges de la intimitat: el diari audiovisual, l’àlbum familiar – L’autoficció en l’era de la postveritat – La posada en escena d’un mateix: genealogies del cos entre Llampec sobre l’aigua i I’m still here – Excés, exageració, límit.
Sessió 10. Comèdia. Repensar el normatiu
- Daisy Doodad’s Dial (Florence Turner, 1914) – El botons (The bellboy, Jerry Lewis, 1960) – The Muppets (James Bobin, 2011)
  El cos i la paraula – El còmic i l’abjecte: el riure, la ganyota, la caiguda. Supervivència del gag visual – Dissidència feminista a través de la comèdia – Personatges fora de la norma: les unruly women de Kathleen Rowe – posthumor, paròdies i altres mutacions: una altra deformació dels codis genèrics – Subgèneres de la comèdia televisiva i la seva interferència al cinema.
Sessió 11. Terror i fantàstic. Noves formes, altres pors
- El projecte de la bruixa de Blair (The Blair Witch Project, Daniel Myrick i Eduardo Sánchez, 1999) – La bruixa (The Witch, Robert Eggers, 2015) – Titane (Julia Ducornau, 2021)
  Metamorfosi, carn i metall – El cos de la dona – L’interior anatòmic i l’exterior buit – “Els orígens del cinema són el terror de l’ésser humà”, diu Leutrat – Nous dispositius del terror al cinema digital – El que no veiem, la qual cosa no deixa de mirar-nos: la idea de la otredad en els nous relats fantàstics – Del mite del zombi a l’home invisible.
Sessió 12. Exposicions orals

Avaluació

L’avaluació de l’assignatura consta de tres parts: una exposició oral de 20 minutos (30%), la redacció d’un treball escrit (50%) i la participació en classe (20%).

Bibliografia

Altman, Rick (1999). Los géneros cinematográficos. Barcelona: Paidós.

Benavente, Fran (2017). El héroe trágico en el western. El género y sus límites. Sevilla: Athenaica.

Bou, Núria, y Pérez, Xavier (2000). El tiempo del héroe. Épica y masculinidad en el cine de Hollywood. Barcelona: Paidós.

Bordwell, David; Staiger, Janet; Thompson, Kristin (1997). El cine clásico de Hollywood. Barcelona: Paidós.

Browne, Nick (ed.) (1997). Refiguring American Film Genres. Berkeley: University of California.

Cavell, Stanley (1999). La búsqueda de la felicidad. Barcelona: Paidós.

Clover, Carol (1992). Men, Women and Chainsaws: Gender in the Modern Horror Film. Nueva Jersey: Princeton University Press.

Costa, Jordi (ed.) (2010). Una risa nueva: posthumor, parodias y otras mutaciones de la comedia. Madrid: Nausícaä.

Cueto, Roberto, y Santamaría, Antonio (ed). (2011). American Way of Death. San Sebastián: Donostia Kultura.

Deleuze, Gilles (1989). La imagen-movimiento y La imagen-tiempo. Barcelona: Paidós.

Garín, Manuel (2014). El gag visual. Madrid: Cátedra.

Grant, Barry Keith (ed.) (1986). Film Genre Reader. University of Texas Press.

Heredero, Carlos F., y Santamarina, Antonio (1996). El cine negro. Buenos Aires: Paidós Ibérica.

Hoberman, J. (2012). Film after Film. Or, What Became of 21st Century Cinema. Londres, Nueva York: Verso.

Hoberman, J., y Rosenbaum, Jonathan (1983). Midnight Movies. Nueva York: Harpers and Row.

Kaminsky, Stuart M. (1974). American Film Genres. Approaches to a Critical Theory of Popular Film. Dayton: Pflaum.

Kaplan, E. Ann (1998). Women in Film Noir. Londres: British Film Institute.

Kovacsics, Violeta (ed.) (2012). Very funny things. Nueva Comedia Americana. San Sebastián: Donostia Kultura.

Leutrat, Jean-Louis (1999). Vida de fantasmas: lo fantástico en el cine. Madrid: Ediciones de la Mirada.

Naremore, James (2008). More than Night. Film Noir in its Contexts. Los Angeles: University of California Press.

Neale, Steve (1980). Genre. Londres: British Film Institute.
Neale, Steve y Smith, Murray (1998). Contemporary Hollywood Cinema. Londres/Nueva York: Routledge.

Pérez, Xavier (1999). El suspens cinematogràfic. Barcelona: Pòrtic Edicions.

Rowe, Kathleen (1995). The Unruly Women: Gender and the Genres of Laughter. Austin: University of Texas Press.
Sánchez, Sergi (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones de la Universidad de Oviedo.

Schatz, Thomas (1981). Hollywood Genres. Formulas, filmmaking and the studio system. McGraw Hil-Humanities.

Zizek, Slavoj (2006). Lacrimae Rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio. Madrid: Debate, 2006.

*A més de la bibliografia bàsica, en cada sessió es facilitaran referències bibliogràfiques específicament relacionades amb els temes, autors i pel·lícules que en ella s’abordin.

Popupcontent

Acceptar