Formació / Màster Universitari / Plans docents

Imaginaris del videojoc (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Competències Continguts Avaluació Bibliografia Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Imaginaris del videojoc
Curs: Segon
Semestre: 1
Modalitat: Obligatòria
Profesors: Mario Barranco Navea

Presentació

El videojoc és molt més que un mitjà. La seva lògica ens ajuda a comprendre matisos clau de la nostra contemporaneïtat. Avui dia ens trobem immersos en un joc expandit constant, basat en interfícies, avatars i rànquings. El món es troba més ludificat que mai. Per això, estudiar els vincles profunds que el videojoc manté amb el cinema (i viceversa) no sols ens donarà les claus d’una retroalimentació històrica, sinó que ens ajudarà a elucidar un diagnòstic contemporani de les estètiques intermedials de l’actualitat.

No abordarem un treball arqueològic i nostàlgic sobre el passat del mitjà, sinó una indagació de les seves característiques i singularitats a través de títols underground, amb especial atenció a les produccions independents i experimentals d’autors com Brendon Chung, David O’Reilly, Jonathan Blow, Terry Cavanagh, Arnt Jensen… Sense oblidar-nos dels emblemes de la indústria (Miyamoto, Kojima, Molyneux) l’assignatura se submergirà en el vessant més radical i innovadora del videojoc recent per a plantejar, a partir d’aquí, un diàleg pràctic amb les formes cinematogràfiques.

Durant les classes es proposaran dinàmiques de joc, discussió sobre textos i debats. A més, es realitzaran partides que tornin “jugables” els conceptes tractats. No sols pensarem amb els jocs, sinó que farem del propi “jugar” una manera de pensament.

Competències

S’espera que l’estudiant aprengui a identificar els conceptes elementals dels ‘game studies’ i que sigui capaç d’extrapolar-los a altres àmbits com el cinema o la performance, de manera que pugui aprofitar la seva aplicació en tasques de disseny per a producció transmediales i interactives, en la construcció de la posada en escena i en el desenvolupament d’esquemes dramatúrgicos complexos. D’altra banda, el recorregut traçat per l’assignatura facilitarà un criteri d’anàlisi i una aproximació estètica a la imatge videolúdica, garantint que l’estudiant estableixi ponts amb altres imatges audiovisuals. En aquest sentit, s’apostarà per l’aplicació del microanàlisi, la narratografía i la semàntica a la imatge videolúdica, amb idea que l’estudiant aprengui a disseccionar l’estètica i poètica del videojoc.

Continguts

  • TEMA 1: Ontologia del videojoc: “La mecànica és el missatge”
    • Conceptes fonamentals del mitjà videolúdico. L’àudio/visual i el vídeo/lúdic. Distinció entre regla i mecànica. Ecologia vs economia de l’entorn virtual. Regles constitutives, regles operacionals i regles facultatives. L’imaginari, el simbòlic i el real en la interfície videolúdica. Desconstrucció dels imaginaris videolúdicos. Orígens del videojoc: De l’abstracció figurativa al nou retro, de la hiper-simulació a la mecànica emergent. Estructures i mutacions dels gèneres: Del shooter al walking simulator, del puzle infinit a la sado-lúdica del Masocore.
  • TEMA 2: El videojoc en la història cultural del segle XX
    • Estructuralisme, postestructuralisme i emergència de la cibernètica. Representació vs simulació. El gènere pitagòric de George Steiner. Teoria de jocs (John Nash, John Von Neumann). Cronos i Aión, el apolíneo i el dionisíaco. Anti-tragèdies del videojoc: el mite de Sísif.
      Introducció a les discussions clau dels Game Studies: ludología vs narratologia, kinestética i proceduralismo.
  • TEMA 3: Antropologia del videojoc: “Al principi, va ser el joc”
    • Etno-ludologia i antropologia del (vídeo) joc. Huizinga i Caillois. La base mítica del videojoc: la mecànica com a ritual, la partida com performance del mite. Els videojocs místics de Tale of Tales i thatgamecompany. De la dramatúrgia aristotèlica al determinisme irònic (Stanley parable, Loved).
  • TEMA 4: El videojoc en els Game Studies. Narratologia videolúdica
    • Jesper Juul: emergència i progressió. Jugador: teoria del flow i l’abducció. El cibertexto: Espen Aarseth. Narratologia: Janet Murray, Markku Eskelinen. Temps, manera i veu en els videojocs.
  • TEMA 5: El videojoc en els Game Studies. Proceduralisme
    • L’estètica operacional i l’enfocament de Ian Bogost. Unit operations. Retòrica de la persuasió. Educational games, persuasive games, newsgames. El model configuratiu dels gèneres.
  • TEMA 6: El videojoc en els Game Studies: Mons de ficció
    • Regla i metàfora. La metàfora nomotètica. Mons possibles (Planells). Intensión i saturació. El perspectivisme en el videojoc: transespacios i compossibilitat. El perspectivisme i els gèneres.
  • TEMA 7: El videojoc en els Game Studies: Estètica deleuziana i realisme especulatiu
    • Ludodiagrama i metajoc. Speculative games. Narratografía. Estètica transmedial. L’aura de Walter Benjamin i la simulació de la singularitat. Permadeath, one-life games, only one player: el videojoc existencialista. Abstraccions del videojoc conceptual. La imatge puzle i la posada en escena videolúdica.
  • TEMA 7: Cinema i Videojocs (I): “Ritornelos i palíndroms”
    • Més enllà de les adaptacions: Del manierisme digital a les estructures modulars i fragmentàries. Mind game films, puzle films, data-base narratives. La regla, la repetició i la prolepsis com la base del cinema videolúdico. Sinergia del videojoc amb el cinema de loops i paradoxes temporals. El viatge en el temps com Deus in Machina. L’horror ludificat. De Resident Evil a It follows. Cyber-lore i creepypasta: construcció performativa de mites col·lectius.
  • TEMA 8: Art del videojoc: “Les dinàmiques són el missatge”
    • Hibridacions del videojoc amb l’art contemporani: de la performance al teatre jugable, del situacionismo a l’art relacional, del land art a la neo-deriva de Pokemon Go. Serious games i curious games. Els simuladors polítics i els títols de Molleindustria. Noves estètiques del prosumer. El gameplay com a gènere. Els hackplayers i les tècniques del jugador. El jugador emancipat. El machinima i el modding. Del Slapstick al Slapglitch.
  • TEMA 9: Ludoensayismo: el videojoc com a assaig audiovisual
    • Del cinema estructural al cinema algorítmic. El videoensayo paramètric i el deformativismo. Second life i Chris Marker. El machinima documental. Desktop films i el muntatge transmèdia. The Beginners Guide com ludoensayo paradigmàtic.
  • TEMA 10: Cinema i Videojocs (II): “De la dramatúrgia a la sistematurgia”
    • Pel·lícules-tauler. Sinergies del videojoc amb el cinema autoral. De Raul Ruiz a Jacques Rivette, de Shane Carruth a Hitoshi Matsumoto. Replicacions: personatge molecular, ramat goo, estafi collapse i replay-fusing. La pel·lícula interactiva (de Dragon’s Lair a Quantic Dream). L’experimentació cinematogràfica en els títols de Blendo games (Thirty Flights of Loving, Gravity Bone). Jocs de continuïtat i enquadrament, anamorfisme i punt de vista jugable: De Portal a les creacions de Logan Fieth. L’horitzó VR.

Avaluació

Per a l’avaluació es tindrà molt en compte la participació activa i la implicació de l’alumnat en les sessions de l’assignatura (fins a 20% de la nota final). D’altra banda, el gruix de l’avaluació consistirà en el lliurament d’un treball final que podrà ser un text escrit, una peça audiovisual o fins i tot un prototip o projecte videolúdico (80% de la nota final). Al llarg de les sessions veurem alguns enfocaments pràctics (aplicacions per al prototipado i disseny de mecàniques, exemples de dossiers de videojoc, game-makers que permeten la creació de flat games, etc). Aquestes petites incursions en la dimensió pràctica del disseny de videojocs oferiran opcions per als qui vulguin fer un treball pràctic, sense perjudici dels qui vulguin escriure un assaig escrit tradicional.

En qualsevol cas, en el treball final ha de reflectir-se una reflexió sobre el llenguatge videolúdico i preferiblement de la relació intermedial que el videojoc manté amb altres llenguatges (cinema, teatre, animació, performance, arquitectura, etc). Per a això, hauran de tenir-se en compte aspectes vists en classe de la relació cinema-videojocs, regla-mecànica, interfície-metàfora, representació-simulació, etc.

Els formats possibles són:

  • Anàlisi o reflexió escrita (Entre 8 i 10 pàgines màxim)
  • Videoensayo o videocreació (Entre 5 i 10 minuts mínim)
  • Disseny o prototyping d’una mecànica (Entre 8 i 10 pàgines de projecte màxim)
  • Videojoc o ludoensayo (Entre 3 i 5 nivells o escenes)

Bibliografia

AARSETH, Espen J. (1997). Cybertext. Perspectives on Ergodic Literature. Baltimore: Johns Hopkins University Press.
ADAMS, Ernest; DORMANS, Joris (2012). Game Mechanics: Advanced Game Design. Berkeley: NRG.
BAUDRILLARD, Jean (2012). Cultura y simulacro. Barcelona: Kairós
BOGOST, Ian (2012). Alien Phenomenology or What it’s Like to be a Thing. Minneapolis and London: University of Minnesota Press.
CAILLOIS, Roger (1967). Los juegos y los hombres Fondo Cultura Económica, México.
DELEUZE, Gilles (2002). Diferencia y repetición. Buenos Aires: Amorrortu.
ELSAESSER, Thomas. (2018). “Contingency, causality, complexity: distributed agency in the mind-game film” New Review of Film and Television Studies, 16(1), pp. 1-39.
HUIZINGA, Johan (2012). Homo ludens. Madrid: Alianza.
JUUL, Jesper (2013). The Art of Failure. An Essay on the Pain of Playing Video Games. Cambridge: The MIT Press
MUMFORD, Lewis (2010). El mito de la máquina. Técnica y evolución humana. Logroño: Pepitas de Calabaza.
SICART, Miguel (2013). Beyond Choices. The Design of Ethical Gameplay. Cambridge: The MIT Press.
STEINER, George (1967). Lenguaje y silencio: Ensayos sobre la literatura, el lenguaje u lo inhumano. Connecticut: Yale University Press.

 

Bibliografía complementaria

AARSETH, E. (1999). “Aporía and Epiphany in Doom and The Speaking Clock. The Temporality of Ergodic Art”, Ryan, Marie-Laure (ed.), Cyberspace Textuality. Computer Technology and Literary Theory. Indianapolis: Indiana University Press.
BAER, Ralph H. (2005). Videogames in the Beginning. Springfield, Nueva Jersey: Rolenta Press.
BINMORE, Ken (2011). La teoría de juegos. Una breve introducción. Madrid: Alianza.
BOGOST, Ian (2006). Unit Operations: An Approach to Videogame Criticism. Cambridge: The MIT Press. (2007) Persuasive Games: The Expressive Power of Videogames. Cambridge: The MIT Press.
CAILLOIS, Roger (2006). El hombre y lo sagrado. México: FCE.
ELSAESSER, Thomas (2013). “Mind Game Films. El trauma en la trama”, L’Atalante. Revista de estudios cinematográficos, Vol. 15.
FRASCA, Gonzalo (1999). “Ludology Meets Narratology: Similitude and Differences between (Video)games and Narrative”, Parnasso, 3
GARIN, Manuel (2012). El gag visual y la imagen en movimiento. Del cine mudo a la pantalla jugable. Tesis doctoral. Barcelona: Universitat P. Fabra.
JENKINS, Henry; FORD, Sam; GREEN, Joshua (2013). Spreadable Media. Creating Value and Meaning in a Networked Culture. New York: New York University Press
JENKINS, Henry (2009). Fans, blogueros y videojuegos: la cultura de la colaboración. Barcelona: Paidós
KARHULAHTI, Veli-Matti (2013). “A Kinesthetic Theory of Videogames: Time-Critical Challenge and Aporetic Rhematic”, Game Studies, nº 13, Vol. 1.
PLANELLS, Antonio J. (2013). Los videojuegos como mundos ludoficcionales. Una aproximación semántico-pragmática a su estructura y significación. Tesis doctoral. Madrid: Universidad Carlos III.
ZAGAL, José P.; ALTIZER, Roger (2014): “Examining ‘RPG Elements’: Systems of Character Progression”, en Foundations of Digital Games Conference. Fort Lauderdale, Florida.
VV. AA. (2003) The Video Game Theory Reader (ed. M. J. P. Wolf y B. Perron). New York: Routledge,

Sobre les cookies
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a poder oferir-te correctament totes les funcions del nostre lloc web, amb finalitats analítiques i per a mostrar-te publicitat personalitzada d'acord amb un perfil elaborat a partir dels teus hàbits de navegació. Pots acceptar totes les cookies prement “Accepta les cookies”, obtenir més informació en la nostra Política de cookies o configurar-les o rebutjar el seu ús clicant en “Configuració"..
Acepta les cookies Configuració
Informació bàsica de cookies
Aquest lloc web utilitza cookies i/o tecnologies similars que emmagatzemen i recuperen informació quan navegues. En general, aquestes tecnologies poden servir per a finalitats molt diverses, com, per exemple, reconèixer-te com a usuari, obtenir informació sobre els teus hàbits de navegació o personalitzar la forma en la qual es mostra el contingut. Els usos concrets que fem d'aquestes tecnologies es descriuen a continuació. Per defecte, totes les cookies estan desactivades, a excepció de les tècniques, que són necessàries perquè el web funcioni. Si desitges ampliar la informació, pots consultar la nostra Política de cookies.
Acepta les cookies Gestiona les preferències
Cookies tècniques i/o necessàries Actives sempre
Les cookies tècniques són aquelles que faciliten la navegació de l'usuari i la utilització de les diferents opcions que ofereix la web, com identificar la sessió, permetre l'accés a determinades àrees, facilitar comandes, compres, emplenament de formularis, inscripcions, seguretat, facilitar funcionalitats (vídeos, xarxes socials…).
Cookies d’anàlisis
Les cookies d'anàlisis són les utilitzades per a dur a terme l'anàlisi anònima del comportament dels usuaris de la web i que permeten mesurar l'activitat de l'usuari i elaborar perfils de navegació amb la fi objectiva de millorar els llocs web.
Cookies publicitàries
Les cookies publicitàries permeten la gestió dels espais publicitaris de la web. A més, aquestes cookies poden ser de publicitat personalitzada i permetre així la gestió dels espais publicitaris de la web sobre la base del comportament i hàbits de navegació d'usuari, d'on s'obté el seu perfil i permeten personalitzar la publicitat que es mostra.
Confirma les preferencies
Popupcontent

Acceptar