Intranet
escaen
es / ca / en /
Jornada de Portes Obertes: 27 d'abril
Formació / Màster Universitari / Plans docents

Introducció als estudis fílmics I i II (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Objectius Continguts Avaluació Bibliografia bàsica Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Introducció als estudis fílmics I i II
Curs: Primer
Semestre: 1 i 2
Modalitat: Obligatòria
Professors: Carlos Losilla, Manu Yáñez

Presentació

Plantejada com un recorregut global per l’àmbit dels Estudis Fílmics, aquesta assignatura pren com a fil conductor una sèrie d’interrogants que aspiren a perfilar diferents maneres d’aproximació a les imatges cinematogràfiques, al mateix temps que busquen posar en relació el llegat fílmic i el cinema contemporani. Podem continuar parlant de realisme en l’era digital? Què va ser de la semiòtica? Com ha evolucionat la teoria feminista des de la dècada de 1970 fins al nostre temps? És possible una anàlisi fílmica sense la teoria? Quins paradigmes crítics continuen vigents en un període en el qual la pròpia noció de “cinema” sembla més desfigurada que mai? La cerca de respostes a aquestes preguntes, des de l’entramat dels Estudis Fílmics, obrirà un conjunt de lectures temptatives, lluminoses, esquives i també paradoxals de la imatge fílmica.

Objectius

Des d’una perspectiva transversal, aquesta assignatura té com a objectiu que els alumnes es familiaritzin amb disciplines de l’anàlisi com la teoria fílmica, la crítica de cinema, la historiografia, els gender studies o els Star Studies. Amb un programa organitzat entorn de temàtiques i interrogants, l’assignatura aspira a incentivar tot tipus d’acostaments a la imatge fílmica, des dels més ortodoxos i específics fins als més oberts i interdisciplinaris.

Continguts

  • TEMA 1. Realitat i representació: de André Bazin a Adrian Martin.
    • Podem continuar parlant de realisme en l’era digital?
      El teatre i la pintura, de Jean Renoir a Peter Greenaway passant per Jacques Rivette.
      La irrupció de Movie Mutations i la “energia” del cinema com a base d’un nou realisme.
  • TEMA 2. Petjada i signe: de Siegfried Kracauer a Christian Metz.
    • Què va ser de la semiòtica i en què s’ha convertit?
      El “flux de la vida”, passat i present.
      Possible vigència de la “Gran Sintagmàtica”.
  • TEMA 3. Posada en escena i dispositiu: de Michel Mourlet a Jean-Louis Baudry.
    • Com es va passar del macmahonismo al marxisme i viceversa?
      Teoria de l’autor, aporia de l’autor en l’escena francesa post-baziniana.
      Jean-Claude Biette i Louis Scorecki: el final de la cinefília clàssica.
  • TEMA 4. Forma i fons: de Laura Mulvey a Molly Haskell.
    • Què va ocórrer entre la teoria feminista dels 70 i les ultimísimas ones?
      La qüestió de l’estil: problemes teòrics de la noció de “gènere”.
      Cas d’estudi: el “rapte de l’actriu” segons Alain Bergala com a límit obert per a la recomposició dels rols de gènere al cinema contemporani.
  • TEMA 5. Teoria i història del cinema: de Robin Wood a Serge Daney.
    • És possible l’anàlisi fílmica sense la teoria?
      El mite de la mort del cinema a la fi del segle XX: realitat o ficció?
      De la teoria al teòric segons Roger Odin.
  • TEMA 6. Crítica i assaig: de Manny Farber a José Luis Guarner.
    • És possible conèixer el cinema contemporani sense haver reflexionat sobre el seu passat?
      Introducció: el crític com a artista i la crítica creativa segons Oscar Wilde.
      Repensant el “Art tèrmit” i el “Art elefant blanc” de Manny Farber: Què va ser del cinema-tèrmit? És possible trobar-ho al “cinema industrial contemporani” o cal buscar-lo en el territori de la marginalitat? On estan els límits de l’art-elefant-blanc en un cinema contemporani abocat a la grandiloqüència, el maximalisme i el trascendentalisme?
      Raymond Durgnat i el compromís amb l’evidència (realista) del film.
  • TEMA 7. Paradoxes del virtual
    • De la Mimesis de Erich Auerbach a la omnitemporalidad del cinema contemporani.
      De Kracauer a l’enderrocament dels límits representacionals en l’era digital.
      Els límits del gest actoral en la representació de la realitat.
      Cas d’estudi: The Congress, de Ari Folman, i la digitalització de cossos actorales al Hollywood contemporani.
      Cas d’estudi: què significa el cinema de Terrence Malick per a l’actuació i que significa l’actuació per al cinema de Terrence Malick?

Avaluació

La nota final de l’assignatura serà la resultada mitjana de l’avaluació dels següents paràmetres:

40% Assaig escrit nº1 (a lliurar al final del primer semestre) en el qual es posin en relació els continguts de l’assignatura amb algun aspecte del cinema contemporani, la història del cinema o el propi àmbit dels Estudis Fílmics.
40% Assaig escrit nº2 (a lliurar al final del segon semestre), que pot ser una ampliació de l’Assaig nº1 o el resultat d’un nou procés de recerca.
10% Avaluació continuada del Semestre 1: Presentació d’un esbós de la recerca que es realitzarà durant el primer semestre.
10% Avaluació continuada del Semestre 2: Presentació d’un esbós de la recerca que es realitzarà durant el segon semestre.
Assistència obligatòria. A l’estudiant que no assisteixi almenys al 80% de les classes (12 sessions) se li avaluarà sobre 8’5 en comptes de sobre 10. Les faltes han de ser justificades.

Bibliografia bàsica

Andrew, Dudley J; Las principales teorías cinematográficas. Gustavo Gili, 1978.

Auerbach, Erich; Mimesis. México: Fondo de Cultura Económica, 1996.

Aumont, Jacques; Michel, Marie; Análisis del film. Ediciones Cátedra, 1990.

Aumont, Jacques; Estética del lenguaje: Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje. Ediciones Cátedra, 1985.

Bachelard, Gaston; La poética del espacio. Buenos Aires: Fondo de Cultura Económica de Argentina, 2000.

Bazin, André; ¿Qué es el cine?. Ediciones Rialp, 2004.

Bordwell, David; El arte cinematográfico. Ediciones Paidós, 1995.

Bordwell, David; La narración en el cine de ficción. Ediciones Paidós, 1996.

Brenez, Nicole; Abel Ferrara, Chicago, University of Illinois Press, 2007.

Burch, Noël; Praxis del cine. Editorial Fundamentos, 2003.

Casetti, Francesco; Teorías del cine. Madrid, Cátedra, 2010.

Cavell, Stanley; La búsqueda de la felicidad. Barcelona, Paidós, 1999.

Daney, Serge; Perseverancia. Buenos Aires, El Amante, 1998.

De Baecque, Antoine; Teoría y crítica del cine: avatares de una cinefilia. Barcelona, Paidós, 2005.

De Baecque, Antoine; La política de los autores: Manifiestos de una generación de cinéfilos. Ediciones Paidós Ibérica, 2003.

Deleuze, Gilles; La imagen-movimiento. Ediciones Paidós, 1983.

Deleuze, Gilles; La imagen-tiempo. Ediciones Paidós, 1987.

Durgnat, Raymond; A Long Hard Look at ‘Psycho’. Londres: British Film Institute, 2010.

Farber, Manny; Farber on Film: The Complete Writings of Manny Farber. Nueva York: Library of America. 2009.

Genette, Gérard; Figuras III. Barcelona: Lumen, 1989.

Haskell, Molly. From Reverence to Rape: The Treatment of Women in the Movies. Chicago: The University of Chicago Press, 2016.

Kracauer, Siegfried; Teoría del cine: La redención de la realidad física. Barcelona: Paidós, 1989.

Lipovetsky, Gilles; Serroy, Jean; La pantalla global, Barcelona, Anagrama, 2009.

Losilla, Carlos; Flujos de la melancolía, Valencia, Ediciones de la Filmoteca, 2011.

Lourcelles, Jacques; Dictionnaire du cinéma. Les Films. París: Robert Laffont, 1992.

Martin, Adrian; Mise en Scène and Film Style. Macmillan, 2014.

Martin, Adrian; Rosenbaum, Jonathan (Ed.); Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae, 2011.

Metz, Christian; Ensayos sobre la significación en el cine, Barcelona, Paidós, 2002.

Metz, Christian; Lenguaje y cine, Barcelona, Editorial Planeta, 1973.

Mourlet, Michel; Sur un art ignoré. La mise en scène comme langage. París: Ramsay, 2008.

Mulvey, Laura; Placer visual y cine narrativo, Barcelona, Episteme, 1994.

Naremore, James; Acting in the cinema. Berkeley: Univ.of California Press, 1990.

Rancière, Jacques; El malestar en la estética. Madrid: Clave Intelectual, 2012.

Rosenbaum, Jonathan; Essential Cinema – On the Necessity of Film Canons. The John Hopkins University Press, 2008.

Rosenbaum, Jonathan, y Martin, Adrian; Movie Mutations. The Changing Face of World Cinephilia. Londres, British Film Institute, 2003.

Sánchez, Sergi; Hacia una imagen no-tiempo: Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones de la Universidad de Oviedo, 2013.

Sarris, Andrew; The American Cinema, Directors and Directions, 1929-1968. Da Capo Press, 1996.

Schrader, Paul; El estilo trascendental: Ozzu, Bresson, Dreyer. Madrid: Ediciones JC Clementine, 2019.

Shingler, Martin; Star Studies. A critical Guide. London: Palgrave Macmillan BFI, 2012.

Stam, Robert; Teorías del Cine: una introducción. Barcelona, Paidós, 2001.

Wilde, Oscar; El crítico como artista. Libros C. de Langre (Edición bilingüe), 2001.

Wood, Robin; Howard Hawks. Ediciones JC, 2005.

Yáñez Murillo, Manu; La mirada americana: 50 años de Film Comment. T&B – Festival Internacional de Cine de Las Palmas de Gran Canaria, 2012.

Zunzunegui, Santos; La mirada cercana – microanálisis fílmico. Ed. Paidós Papeles de Comunicación 15, 1996 (nueva edición ampliada en Shangrila).

Popupcontent

Acceptar