Idear, desenvolupar i escriure guions d’obres audiovisuals de diferents característiques, formats i gèneres.
1.La base de la dramatúrgia: l’atenció humana i el conflicte.
2. L’argument causal: protagonista – objectiu – obstacles.
3. Gestió de la informació: ironia dramàtica / misteri / sorpresa.
4. El sembrat d’informació: principals funcions.
5. Altres arguments:
Activitats formatives:
Metodologies docents:
Exercicis d’escriptura
ARISTÒTIL (1998). Retòrica. Poètica. Barcelona: Edicions 62.
BENTLEY, E. La vida del drama. Barcelona: Paidós, 1981
CHION, MICHEL (1989). Cómo se escribe un guion. Madrid: Cátedra. (Ecrire un scénario. Cahiers du Cinéma, Paris, 1985).
FIELD, SYD (1995). El manual del guionista. Madrid: Plot Ediciones. (The Screenwriter’s Workbook. Bantam Dell, Nova York, 1984).
LAVANDIER, I (2001). La dramaturgia. Barcelona: Alba Editorial. (La dramaturgie. Le clown et l’enfant, Paris, 1994).
MCKEE, ROBERT (2002). El guion. Sustancia, estructura, estilo y principios de la escritura de guiones. Barcelona: Alba Editorial. (Story: Substance, Structure, Style and Principles of Screenwriting. Regan Books, Nova York, 1997).
PARENT ALTIER, DOMINIQUE (2005). Sobre el guión. Buenos Aires: La marca editora. (Approche du scénario, Nathan, Paris, 1997).
SÁNCHEZ ESCALONILLA, ANTONIO (2001). Estrategias de guion cinematográfico. Barcelona: Ariel.
SEGER, LINDA (2007). Cómo convertir un buen guion en un guion excelente. Madrid: Rialp. (Making a Good Script Great. Dodd, Mead & Company inc, Nova York, 1987).
VOGLER, CHRISTOPHER (1992). The Writer’s Journey. Studio City: Michael Wiese Productions.
VORHAUS, JOHN (2005). Cómo orquestar una comedia. Barcelona: Alba editorial. (The Comic Toolbox. Silman-James Press, Los Angeles, 1994).