Presentació

L’assignatura d’Assaig Audiovisual està dirigida a totes aquelles persones que desitgen comprendre l’exercici crític de les imatges des d’una aproximació de caràcter pràctic. En la contemporaneïtat és cada vegada més habitual que l’exercici de la recerca i de la crítica de les imatges es realitzi des d’un treball amb imatges. Així doncs, cada vegada és més essencial, per a la tasca de l’investigador, desembolicar-se còmodament des d’una faceta visual en una disciplina cada vegada més híbrida, que és tant teòrica com tècnica i creativa.

El curs es vertebra en dues fases: una primera, orientada a la història i metodologies de l’assaig audiovisual i fílmic com a disciplines, amb un recorregut pels seus principals autors i tipologies, així com d’una àmplia exploració per les dimensions més experimentals del treball poètic del muntatge; i una segona, en format de taller, que se centrarà en la realització d’un projecte pràctic en format audiovisual. Els estudiants poden realitzar el projecte en relació al seu objecte principal de recerca dins del marc del Màster, o bé realitzar un projecte totalment original per a l’assignatura.

Finalment, els estudiants mostraran els projectes definitius en una projecció pública a la Sala Zumzeig. L’organització de tot l’esdeveniment, el programa, la comunicació, el disseny, discurs i intencions del mateix seran gestionats totalment pels alumnes en diferents grups de treball, que s’organitzaran coordinats des de l’assignatura.

En el marc de l’assignatura poden donar-se activitats de visita en entitats externes com a museus, arxius o centres culturals, fora de l’horari lectiu.

Objectius i competències

Conèixer la disciplina de l’assaig audiovisual com a eina per a un investigador.
Potenciar l’activitat creativa entorn de l’exercici crític.
Millorar les capacitats tècniques i narratives del muntatge visual i sonor.
Elaborar discursos crítics dins del treball historiogràfic del cinema i els mitjans.
Gestionar i planificar un esdeveniment de projecció pública.

Continguts teòrics

I. Cap a una definició de l’assaig i els seus vessants visuals
- Critical Art, l’assaig visual i l’assaig audiovisual com a disciplines.
  De què parlem quan parlem d’assaig? Quina seria la seva translació cap al visual i l’audiovisual? Podem resignificar les imatges i emprar-les segons el nostre propòsit. Igual que en l’exercici d’escriptura, generarem espais i intervals a través dels quals poder reescriure la història una vegada i una altra.
  Hans R. Jauss, Walter Benjamin, G.K. Chesterton, Eugéne Atget, Joseph Kosuth, Marcel Duchamp, Anselm Kiefer.
- Lectures associades:
  Assaig sobre l’assaig audiovisual. Verónica Cuello Blanco
  Introduction to the Audiovisual Essay: a child of two mothers. Adrian Martin
- Visionats:
  Olivier Assayas, Irma Vep.
  Ingmar Bergman, Secrets d’un Matrimoni.
  Catherine Grant
  Adrian Martin & Cristina Álvarez López
II. Arqueologia, Poètica i Muntatge
- Fer genealogia amb les imatges. Explorar la possibilitat de constelar i de dur a terme Atles Visuals i Audiovisuals. Com en qualsevol metodologia hi ha un treball conceptual. En el nostre cas, aquest serà el de comprendre allò que succeeix, la qual cosa implica el lloc de trobada dels gestos a través del temps. En el muntatge es produeixen les seves convergències: en els talls, les pauses, les el·lipsis i les transicions. Així, a més de les idees, podrem proposar aquestes transformacions tan pròpies del cinema, en què els gestos ja no quedaran fixats com en una instantània o en una oració. Així doncs, ens dirigim cap a un espai d’obertura de les idees i les imatges.
- Michel Foucault, Jussi Parikka, Siegfried Zielinsky, Aby Warburg, Georges Didi-Huberman, Giorgio Agamben, Jean-Luc Godard.
- Lectures associades:
  Georges Didi-Huberman, Davant el Temps
  Michel Foucault, L’Arqueologia del Saber
  Aby Warburg, Atles Mnemosyne
  Giorgio Agamben, Nimfes
  Mirades obliqües a partir de l’arxiu Warburg. Variacions i intermitencias del gest que roman i retorna. Xavier Antich. En Poètiques del gest al cinema europeu contemporani. Intermedi, 2013.
- Visionats:
  Cécile Fontaine: Holly-Woods, Crossworlds
  Dziga Vertov: L’Home de la Cambra
  Peter Tscherkassky: Dream Work
  Jean-Luc Godard: Història(s) del Cinema
III. L’Assaig Visual i Audiovisual
- Cap a una possible història de l’assaig com a gènere de la No Ficció i de l’Assaig Audiovisual com a disciplina crítica. Són tan diferents realment?
- Yervant Gianikian & Angela Ricci-Lucchi Trasparenze, Oh! Uomo, Il Cinema Profumatto
  Chris Marker La Jetée, Sans Soleil, Cartes des de Sibèria, Level 5
  Alain Resnais Hiroshima Mon Amour, Nit i Boira
  Jean-Luc Godard El grup Dziga Vertov
  Wim Wenders Tòquio-Ga
  Robert Kramer Route One Usa
  Joris Ivens, Regen
  Bert Haanstra, Panta Rhei
  Harun Farocki, Parallel, Videogramas d’una Revolució
IV. El Cinema Poètic com a forma d’Assaig
- El llenguatge, les seves formes i la seva elasticitat en el centre. De les maneres narratives líriques als mètodes de recerca alternatius. Són les formes experimentals o ho és el mètode. En aquest curs també s’exploraran les formes poètiques en tant que el muntatge que encarna l’assaig sempre es produeix des d’aquesta dimensió.
  Stan Brakhage, Michael Snow, Marie Menken, Peter Gidal, Rose Lowder, Nathaniel Dorsky, Paul Sharits, Ben Russell, P Adams Sitney.
- Lectures Associades:
  Nathaniel Dorsky: El Cinema de la Devoció
  Stan Brakhage: El Setge de les Imatges
  Eugéne Green: Poètica del Cinematògraf
- Visionats:
  Stan Brakhage, Mothlight
  Nathaniel Dorsky, Pneuma
  Rose Lowder, Bouquets
  Marie Menken, Lights
  Michael Snow, La Region Centrale
  Ben Russell, Trypps
V. Reinventar els dos eixos cartesians del Cinema: el Temps i l’Espai
- Christian Marclay, Alain Resnais, Henri-Georges Clouzot, Gustav Deutsch, Cory Arcangel
- Visionats:
  Christian Marclay, The Clock.
  Alain Resnais, Hiroshima Mon Amour, Van Gogh, Nit i Boira.
  Henri-Georges Clouzot, Le Mystére Picasso.
  Gustav Deutsch. Film Ist.
  Cory Archangel. Super Mario Clouds.
VI. Arxiu i Treball Conceptual (Found Footage)
- Reciclatge, a la trobada de les imatges. Del film collage als possibles desviaments. Donar llum a una nova vida a les imatges. En molts casos les recerques rescaten imatges que han romàs ocultes, invisibles. Com orientar aquesta aparició?
- Bill Morrison, Naomi Uman, Martin Arnold, Bruce Conner, Craig Baldwin.
- Lectures Associades:
  MacDonald, Scott. The filmaker as miner. An interview with Bill Morrison by Scott MacDonald. Revista Cineaste. Hivern 2016.
  Tony Rains. Decasia, en Sight & Sound, BFI, 2012.
  Justin Remes. Animated Holes, An interview with Naomi Uman. Millenium Film Journal n66, 2017.
  Matthew Levine. Una arqueologia poètica del cinema: els films de Bill Morrison. Found Footage Magazine nº1. Octubre 2015.
  André Habib. Thinking of the ruins: Around the Films of Bill Morrison. Offscreen, vol 8, issue 11. 2004.
- Visionats:
  Naomi Uman, Removeu
  Bill Morrison, Decasia
  Martin Arnold, Piece Touchée, Alone
  Bruce Conner, Five Times Marilyn, Crossroads
VII. Cap a un arxiu o contra-arxiu
- Desordenar o desmuntar la història. Cap a una història resistent.
  Catherine Russell, Anarxiu Sida, Valie Export, Cinema Lletrista, El Detournément, Gordon Matta-Clark.
- Lectures:
  Catherine Russell, Archiveology
  Anarchivo Sida
  Beyond the Black Box: The lettrist cinema of disjunction
  Paula Amad, Counter-arxivi. Film, the everyday and Albert Kahn’s “Arxivis de la Planète”.
  Gordon Matta Clark: en algun lloc fora de la llei. Éric Aillez. Quaderns de Música, Arts Visuals i Arts Escèniques 12.
- Visionats:
  Valie Export: Archiv
  Isidore Isou, Verí i eternitat
VIII. El Treball amb el Mitjà i els seus Processos
- Projectar en analògic
  Projectar en digital
- Lectures:
  Process Cinema, Handmade film in the Digital Age
  Jussi Parikka, Zombi Mitjana
  Kim Knowles, Experimental Film and PhotoChemical Practices
IV. Crítica i Videoassaig com a disciplines
- Un recorregut per les principals Revistes i Webs de videoensayos contemporànies.
  Catherine Grant, Adrian Martin, Tecmerin

Continguts pràctics

Desenvolupament d’un Assaig Audiovisual:
1a fase: una selecció de cinc imatges fixes que acompanyen una presentació oral de la idea.
2a fase: realitzar un assaig audiovisual/fílmic de 5-10 minuts, completament lliure. Pot estar alineat o no amb el possible tema o eix del TFM. Es lliuraran dues versions de tall i es realitzarà una presentació.
Projecció final en un Espai Públic. (Zumzeig)
Els alumnes de manera autònoma organitzen l’acte, la seva convocatòria, difusió, estructura i disseny. Presentació del tall final.

Avaluació

L’assignatura s’avaluarà de manera contínua al llarg del semestre. Es valorarà a partir de les diferents fases de lliurament del projecte d’assaig. A més, també es valorarà positivament la participació activa en classe i la implicació en l’esdeveniment de projecció que tanca el curs. L’assistència al taller és obligatòria. Una falta major sense justificar major que el 20% de les sessions comporta un suspens automàtic.

Els alumnes/as que hagin d’acudir a reavaluació, hauran de lliurar el projecte d’assaig finalitzat. També hauran de realitzar una memòria escrita d’un mínim de 5000 paraules que defineixi el procés de realització del projecte en tres capítols: recerca, execució i anàlisi del resultat.

Bibliografia

BIBLIOGRAFIA BÀSICA:

Found Footage Magazine
Historia(s) del Cine, Jean-Luc Godard. Caja Negra, 2007.
Los condenados de la Pantalla, Hito Steyerl. Caja Negra, 2014.
El cine de la devoción, Nathaniel Dorsky. Lumiére. 2013.
Archiveology, Catherine Russell. Duke Univertity Press, 2018.
Desconfiar de las imágenes, Harun Farocki. Caja Negra, 2013.
Imágenes pese a todo, Georges Didi-Huberman. Paidos, 2004.
Ante el Tiempo, Georges Didi-Huberman. Adriana Hidalgo Editora, 2014.
Lo que vemos, lo que nos mira, Georges Didi-Huberman. Manantial, 1997.
El Asedio de las Imágenes, Stan Brakhage. Ediciones Bastante, 2019.
Sans Soleil, Chris Marker. Mula Plateada, 2020.
La Arqueología del Saber, Michel Foucault. Siglo XXI, 2010.
Counter-archive. Film, the everyday and Albert Kahn’s “Archives de la Planète”. Paula Amad, Columbia University Press. 2010.
Beyond the Black Box: The lettrist cinema of disjunction. Andrew V. Uroskie, MIT Press, 2011.
Gordon Matta Clark: en algún lugar fuera de la ley. Éric Aillez. Cuadernos de Música, Artes Visuales y Artes Escénicas 12.
Miradas oblicuas a partir del archivo Warburg. Variaciones e intermitencias del gesto que permanece y retorna. Xavier Antich. En Poéticas del gesto en el cine europeo contemporáneo. Intermedio, 2013.

Recursos Online:

https://vimeo.com/groups/audiovisualcy
http://cinentransit.com/category/videos/
http://mediacommons.org/intransition/

https://www2.bfi.org.uk/news-opinion/sight-sound-magazine/polls-surveys/best-video-essays-2019
https://www.bfi.org.uk/sight-and-sound/best-video-essays-2020
https://vimeopro.com/filmstudiesff/screen-studies-video