Formació / Màster Universitari / Plans docents

Comunicació i estudis culturals (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Competències i Objectius Metodologia Continguts Bibliografia Torna a la pàgina del Màster

Dades bàsiques

Assignatura: Comunicació i estudis culturals

Curs: Segon

Semestre: 1

Modalitat: Obligatòria

Professors: Eudald Espluga, Jordi Costa

Presentació

Secció 1 a càrrec d’Eloy Fernández Porta

Aquesta secció del curs ha estat concebuda com una introducció dinàmica i interactiva als eixos principals de la crítica cultural del segle XXI. El repertori conceptual inclou criteris diversos que procedeixen de l’estètica i dels estudis de gènere, presentats amb un enfocament sociologista i biopolítica. Abordarem l’espai de la crítica contemporània com un espai d’importació, reconfiguració i muntatge de pràctiques actives i participatives que succeeixen en territoris veïns de la cultura. Són preocupacions que examinarem al llarg de les 30 hores d’aquesta secció.

Secció 2 a càrrec de Jordi Costa

El segon tram de l’assignatura se centra en el cas d’estudi de la Contracultura com a entrellaçament de dissidències culturals que van esbossar la possibilitat d’una utopia transformadora, vital, desordenada i no programàtica, que va acabar sent neutralitzada a través de diverses estratègies. Tentacular i multiforme, la Contracultura planteja estimulants desafiaments en l’àmbit dels estudis culturals per la seva condició inagafable i efímera, que, no obstant això, va deixar un rastre en diferents àmbits que convida a preguntar-se per la seva pervivència subterrània i les seves potencialitats de reactivació.

Competències i Objectius

Secció 1

Competències generals

Familiaritzar-se amb el vocabulari de referència de la teoria crítica.
Desenvolupar l’hàbit d’analitzar els fenòmens estètics amb perspectiva de gènere.
Reconèixer el fonament crític de les pràctiques de creació de cultura en el món global.
Desenvolupar una mirada transversal, interseccional i interdisciplinària.
Plantejar un projecte d’escriptura, antologia o comissariat crític.

Competències específiques

Construir criteris de judici i avaluació estètics actuals.
Abordar l’escriptura crítica de manera creativa, afectiva i innovadora.
Ser capaç d’identificar, codificar i aprendre a construir corrents culturals.
Incorporar capacitats pròpies del prescriptor, el coolhunter i l’hipercrític.
Dur a terme un treball en grup entorn d’un dels temes elaborats al llarg del curs.

Secció 2

La Contracultura sembla rebutjar per definició tota aproximació unívoca, ordenada i programàtica. El contingut de l’assignatura proposa una de les moltes rutes possibles i, per tant, intenta estimular en l’alumne la possibilitat d’esbossar altres xarxes i recorreguts. L’objectiu és formar subjectes crítics capaços de proposar nous nodes, rastrejar altres orígens i trobar noves latències del contracultural entre les cultures i subcultures de l’estricte present.

Metodologia

Secció 1

Les característiques distintives d’aquesta secció del curs requereixen un èmfasi especial en el desenvolupament dels termes de vocabulari, així com en les activitats de debat i diàleg sobre aquest tema. Aquestes activitats es divideixen en: a) Els col·loquis, que seran organitzats per mitjà d’una presentació inicial a càrrec d’un grup d’estudiants, i una ronda de qüestions predefinida pel docent. b) La presentació oral del treball en grup que es farà de manera individual, de manera que pugui avaluar específicament l’aportació de cadascun dels membres.

Pel que respecta al treball col·lectiu, serà coordinat pel docent, des de la proposta inicial fins al resultat final, incloses les propostes de desenvolupament, bibliografia recomanada i casos d’estudi.

Secció 2

Classes magistrals complementades amb projecció de material audiovisual, anàlisi de textos i diàlegs amb possibles convidats. En cada sessió s’estimularan el debat i l’intercanvi d’idees, fomentant les possibles connexions entre el temari i altres realitats i fenòmens culturals no contemplats en aquest.

Continguts

Secció 1

TEMA 1 INTRODUCCIÓ: UNA INVITACIÓ MUSICAL A la CRÍTICA CULTURAL
- Presentació del curs. Crítica cultural i prosa creativa. No és només música. Szendi: els ‘cucs de l’oïda’ i les cançons exhaustes. Hornby: la autobiografia com a estètica de la recepció.
  Audició/visionat: Donen Graham, Rock My Religon. Llista de reproducció de YouTube.
TEMA 2 EL TEMPS© TECNOLÒGICAMENT PRODUÏT
- Temps natural i temps tècnic. Cronos i aión. Dinàmica de la moda. Simmel i la temporalitat. La dinàmica de tendències considerada com a ritme estacional.
  Lectures: Leopardi, Speranza, RealTime.
TEMA 3 NOMOGRAFIA
- Dialèctica de la norma i la transgressió. Genealogia de la ruptura. Eròtica de la censura. La regla de desregulació.
  Lectures: Butler / De la Norma considerada com una de les Belles arts.
TEMA 4 EMOCRÍTICA
- Sentiments morals, immorals i ambivalents. La noció de ‘capitalisme emocional’ i els seus cinc termes associats. Visions antiromàntiques de la vida sentimental.
  Lectures: Perniola, Illouz, Emocioni’s així.
TEMA 5 SURFEJANT LA 4ºONADA
- La crítica amb ulleres violeta. Modalitats de les perspectives de gènere. Feminisme de la igualtat i feminisme de la diferència. Sàtira i producció de gènere.
  Lectures: Russ, Moreno, De Diego,
TEMA 6 COL·LEGA, ON ESTÀ EL MEU FAL·LUS?
- Escriure des de la mutació de les masculinitats. Desconstruccions i reconstruccions de la virilitat. Androginia, postgènere i cuír.
  Lectures: Aliaga, Cortès. Audició: Llista de reproducció Spotify Medianenas & Milhombres.
TEMA 7 LA CRÍTICA CULTURAL I LES CIÈNCIES DE LA PSIQUE
- Els mals de l’època. Malestar, ansietat i pulsió en la cultura contemporània. “L’inconscient és aquí fos”.
  Lectures: Zizek, Butler.
TEMA 8 DESMEMÒRIES DEL MUSEU
- Sessió en centre expositiu, amb participació d’un curador. L’exposició com a dispositiu crític. El discurs comisarial i el catàleg com a assaig.
  Lectures: Martínez Collado, Ramírez.
TEMA 9 QUÈ HI HA DE NOU, VELL?
- Teories de la novetat. La novetat en art i en tecnologia. Les avantguardes. La postmodernitat. El afterpop. L’era post-internet.
  Lectures: Boccioni, Lyotard, Groys.
TEMA 10 LA CRÍTICA EN VINYETES
- L’assaig gràfic. Atles del pensament. De Aby Warburg als assagistes del còmic.
  Lectures: Pajak. Bechdel.

Secció 2

TEMA 1. NAIXEMENT, DEFINICIÓ I LÍMITS D’UNA CONTRACULTURA
- La cultura dels pares. El gran NO generacional. Les mecàniques de la desafiliación. El context dels 60 als Estats Units. Estratègies de combat contra la tecnocràcia (psicodelia, cultura hippie, psicologia de l’alienació, experiències comunitàries, misticisme oriental). De Berkeley a Madison Avenue. Del yippie al yuppie.
  Textos: Roszak, Diski, Hoffman, Frank, Roth, Racionero, Cor i Sempere.
TEMA 2. CONTRACULTURA A ESPANYA: LA GÈNESI SEVILLANA
- El paper de les bases militars de Morón i Rota. El mestissatge de psicodelia i flamenc. De Diego del Gastor a Smash. Una revolució radiada. El motor García-Pelayo. L’Església Palmariana com a Contracultura fosca. La Contracultura com a heretgia.
  Textos: Matute, García-Pelayo, Nazario, Benítez Reyes.
TEMA 3. CONTINUÏTATS I RUPTURES DEL CÓMIX UNDERGROUND AMERICÀ
- Prement els límits de la llibertat de premsa. Pervertint les tradicions (sexualización i drogoaddicció dels funny animals). El cas Crumb. Una psicodelia aviñetada. Moscoso i la supervivència de l’artesà. Descendències, afinitats i negociacions amb el mainstream.
  Referències: Aportacions de Ops i Chumy Chúmez en les antologies de Cómix Undreground USA d’editorial Fonaments i en les pàgines de Triomf.
TEMA 4. CONTRACULTURA A ESPANYA: DEL RROLLO EMMASCARAT A ENVERINAR ELS QUIOSCOS
- El mapa Sevilla-València-Barcelona-Madrid. Naixement del Rrollo Emmascarat. La ràpida assimilació dels Còmics del Rrollo. Un imaginari de barriada, quinqui i lumpen. La invasió dels ultracuerpos del traç. La dialèctica línia chunga/línia clara. L’Escurçó o la professionalització de la dissidència.
  Textos: Gallardo i Mediavilla, Mariscal, Max, Ceesepe.
TEMA 5. CONTRACULTURA A ESPANYA: ANVERS I REVERS DEL HIPPIE
- Malditismo i supervivència. De l’Eivissa pre-hippie a la Formentera buidada. El hippie com a arquetip paròdic. El cas Vallejo-Nágera. El mite de “Habiti” de Barbet Schroeder. La desintegració d’una utopia dionisíaca.
  Textos: Ribas, Malvido, Cerdà Subirachs, Rodríguez Branchart, Usón.
TEMA 6. CONTRACULTURA A ESPANYA: L’HORA DEL DESENCANTAMENT
- Contracultura i democràcia. L’escissió de la Transició. L’hora del Gust Socialdemòcrata. El miratge daurat dels 80. Desarticulació formal del dionisíaco. El triomf de la tecnocràcia per altres mitjans. El viatge de descens.
  Textos: Labrador, Vilarós, Parés, López Carrasco, Moix.
TEMA 7. EL CAMP COM A CAS D’ESTUDI
- Artifici, afectació, barroquisme i altres eines dissidents. La serietat que fracassa. Un llenguatge encriptat. Una qüestió de mirada. Mímesis i desarticulació dels llenguatges hegemònics. Del camp al Scream Queer: dinàmiques, contradiccions i friccions per a noves poètiques del cos monstruós.
  Textos: Sontag, Berzosa, Nazario, Waters, Evans, Newton, Guedán, Hortes.
TEMA 8. EL TRASH COM A ACTIVISME DEL GUST
- Un dandisme de l’irredimible. La transcendència de l’error en arravatament. De l’espectador passiu a l’espectador troll. Desbordaments de la lletjor i intensitats de la incorrecció. Nous rituals de consum cultural. La perversa aliança amb els grans mitjans de comunicació de masses.
  Textos: Waters, Cartmell, Quesada.
TEMA 9. FLIRTEJOS POST-CONTRACULTURALS EN ELS CAMPS DEL MAINSTREAM
- La nova animació televisiva com una Contracultura per a nens. Les fortaleses d’una mala educació: de la revista MAD a “Hora d’Aventures”. Flaix-backs lisèrgics en un màgic món de colors. De la telecomedia com a motor d’homogeneïtzació al posthumor com a eina d’estranyament.
  Referències: diverses aportacions en els llibres col·lectius Un riure nou, Sitcom i Mantenir allunyat de l’abast dels nens.
TEMA 10. MUTACIONS I PERVIVÈNCIES CONTRACULTURALES EN TEMPS DE XARXES I COL·LAPSE
- Contracultura i Hauntología: l’encanteri d’una utopia per complir. Maneres de transmissió d’una memòria dispersa. La memòria contracultural com una polifonia de veus en construcció. Memes, Youtubers i Tiktokers. Consagracions accelerades, fenòmens efímers i nínxols de mercat. Del fanzine al podcast. Quant es farà esperar la museización del trap?
  Referències: Esty Quesada, Pelat Brutto, La Felguera, Els Javis.

Bibliografia

Secció 1

ALIAGA, Juan Vicente (2008) Orden fálico, Madrid: Akal.

BOCCIONI, Umberto (2004) Estética y arte futuristas, Barcelona: Acantilado.

BOURRIAUD, Nicolas (2006) Estética relacional (trad. Cecilia Beceyro & Sergio Delgado), Buenos Aires: Adriana Hidalgo.

BUTLER, Judith (2001) Mecanismos psíquicos del poder, Madrid: Cátedra.

CORTÉS, José Miguel G., Ed. (2001) Héroes caídos: Masculinidad y representación, Castelló: Espai d’Art Contemporani de Castelló.

DE DIEGO, Estrella (2001) No soy yo: Autobiografía, performance y los nuevos espectadores, Madrid: Siruela.

ECHEVARREN, Roberto (2007) Fuera de género: Criaturas de la invención erótica, Buenos Aires: Losada.

FERNÁNDEZ PORTA, Eloy (2008) Homo Sampler, Barcelona: Anagrama.

– (2010) €RO$, Barcelona: Anagrama.

– (2021) Las aventuras de Genitalia y Normativa, Barcelona: Anagrama.

FOSTER, Hal (2001) El retorno de lo real: La vanguardia a finales de siglo (trad. Alfredo Brotons Muñoz), Madrid: Akal.

GROYS, Boris (2005) Sobre lo nuevo, Valencia: Pre-Textos.

ILLOUZ, Eva (2007) Intimidades congeladas, Madrid: Katz.

MARTÍNEZ COLLADO, Ana (2008) Tendenci@s: perspectivas feministas en el arte actual, Murcia: CENDEAC.

HERNÁNDEZ-NAVARRO, Miguel Ángel, Ed. (2017) Contratiempos, Murcia: CENDEAC.

LEOPARDI, Giacomo (2013) Diálogo de la moda y la muerte, Madrid: Taurus.

LYOTARD, Jean-François (1998) Lo inhumano: Charlas sobre el tiempo, Manantial: Buenos Aires.

MORENO, María (1998) El fin del sexo y otras mentiras, Buenos Aires: Sudamericana.

OLIVARES, Rosa (2012) Palabra de artista: 30 entrevistas con artistas españoles (2 Vols.), Madrid: Exit Libris

PERAN, Martí, Ed. (2015) After Lansdcape: Ciutats copiades, Barcelona: Fabra i Coats Centre d’Art Contemporani.

RAMÍREZ, Juan Antonio y Jesús CARRILLO CASTILLO, Eds. (2004) Tendencias del arte, arte de tendencias a principios del siglo XXI, Madrid: Cátedra.

RUSS, Joanna (2020) Cómo acabar con la escritura de las mujeres, Madrid: Dos bigotes.

SIMMEL, Georg (2018) Filosofía de la moda, Madrid: Casimiro.

SALÓ, Montserrat (2011) Mi museo (ed. Mireia C. Saladrigues), Barcelona: Fundació Miró.

PAJAK, FRÉDÉRIC (2021) La muerte de Walter Benjamin y la jaula de Ezra Pound (Manifiesto Incierto, 3), Madrid: Errata Naturae.

PERNIOLA, Mario (2008) Del sentir, Madrid: Pre-Textos.

SPERANZA, Graciela (2018) Cronografías, Barcelona: Anagrama.

ZELIZER, Viviana (2005) The Purchase of Intimacy, Princeton: Princeton University Press.