Formació / Màster Universitari / Plans docents

Estudis sobre la TV contemporània (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Competències Continguts Avaluació Bibliografia Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Estudis sobre la TV contemporània
Curs: Segon
Semestre: 2
Modalitat: Obligatòria
Professor: Enric Alberó

Presentació

Per a entendre l’estat actual de la ficció serial televisiva és necessari atendre, en primer lloc, a la indesligable evolució de la tecnologia que la suporta, dels models de consum i de les diferents formes narratives i estètiques que conviuen l’interior d’un format cada vegada més divers i difícil de delimitar. Pretenem, d’una banda, traçar un recorregut a través de les teleseries que han canviat el mitjà per a així cartografiar el present, al mateix temps que es busca posar en relació el ‘televisual’ amb les últimes tendències el cinema contemporani, sense oblidar-nos de la influència d’altres mitjans expressius/narratius com la ficció sonora o les xarxes socials.

Competències

Secundant-se en l’anàlisi narrativa i formal, l’assignatura persegueix que els alumnes siguin capaços d’identificar els principals trets de la teleserialidad per a, a partir de de el visionat de diferents casos d’estudi, confirmar o refutar la permanència de determinades pautes i tradicions. Es busca, en qualsevol cas, un acostament desprejuiciado a la ficció serial televisiva que serveixi a l’alumnat per a desenvolupar les competències analítiques necessàries que li facultin per a posar en relació les (molt diverses) formes de la teleficción contemporània amb altres disciplines audiovisuals. Es tracta, doncs, d’una assignatura en la qual la transversalitat i l’anàlisi comparativa seran fonamentals per a aconseguir un objectiu ulterior: la producció de textos crítics (sense importar el seu format) en els quals prevaldrà la intertextualitat i l’agudesa per a establir interrelacions pertinents amb altres formes de creació.

Continguts

  • TEMA 0. Què esteu veient?
    • Els alumnes proposen. La festa de la democràcia: triem dues sèries. El professor disposa.
  • TEMA 1. Breu història de la serialitat
    • L’herència serial en la ficció televisiva: trets distintius. La novel·la per lliuraments. Excurs aclaridor: el fulletó. La novel·lística versemblant del XIX. Altres formes del serial: el cinema serial, el comic i la radionovel·la. Breu anotació sobre el podcast.
  • TEMA 2. El context audiovisual
    • Tecnologia, consum i narració: evolució conjunta. La guerra entre el cinema i la televisió en els 40 i els 50 als Estats Units: de la negació a l’antimonopoli. L’índex Nielsen, el vídeo domèstic i la televisió per cable. L’arribada del streaming i l’esclat de les streaming wars. El cas espanyol: de Globomedia a Netflix.
  • TEMA 3. Formats i estructura(s)
    • El telefilm. La ficció serial televisiva: minisèrie, sèrie limitada, sèrie antològica i sèrie: exemples i diferències. Estructura(s): models que cohabiten. A) publicitat, recurrència i absència de diacronia B) durades, efectes digitals, gènere i risc: les petites pantalles i la ciència-ficció.
  • TEMA 4. L’autoria en televisió: una teoria del desplaçament
    • El mitjà del productor. L’imperi del guionista. Què venen els directors! Proposta per a un model combinat: el showrunner, l’autoria col·laborativa i el demiürg.
  • TEMA 5. Interseccions I. Cinema i sèries
    • La televisió i els grans directors: influències i llegat. La generació de la televisió. El camí de tornada: del cinema a les plataformes.
  • TEMA 6. Interseccions II. Sèries i cinema
    • Els ecosistemes narratius: mecanismes serials en els universos Marvel i DC. Comics, mediascape i recombinació. Carretera asfaltada en dues adreces: les adaptacions.
  • TEMA 7. Interseccions III. Sèries i mitjans socials
    • L’arribada del big data: influència de l’anàlisi de dades en la creació de continguts. La televisió experiencial o l’espectador com a guionista. Contaminacions estètiques: de com YouTube, Instagram o TikTok es van infiltrar en les sèries.
      INTERLUDI. Tornada al Tema 0. Correcció conjunta. Recalcular ruta.
  • TEMA 8. Anàlisi narrativa I
    • Vigència de l’antiguitat i perpetuació dels ‘gèneres d’acció’. Les sitcom i el confort. Complicant el drama: oda a la multitrama, les soap opera dels 70-80. El procedimental: la reinvenció de la roda (de reconeixement).
  • TEMA 9. Anàlisi narrativa II
    • Flexi-narrative i Complex TV: a propòsit de Robin Nelson i Jason Mittel. Combinatòria de trames, autoconsciència i autoreferencialitat. Disseny de personatges, lògica interna i coherència estructural.
  • TEMA 10. Anàlisi estètica I. Derivacions del cinema clàssic
    • Generalitats a propòsit del concepte de posada en escena en les sèries de televisió: el guió il·lustrat enfront del poder de la imatge. La màgia inesgotable del geni del sistema: A) llum i drama; B) distància; C) altura; D) cossos i enquadrament; E) al·lusions manieristes.
  • TEMA 11. Anàlisi estètica II. Disrupcions i col·lisions
    • Les sèries que van canviar la televisió. Tendències del cinema contemporani en la ficció serial televisiva. Documental vs reportatge: el tema i la forma. L’explosió del true crime. Documental i/o assaig?

Avaluació

-15% participació en les sessions: col·laborar en les anàlisis, presentar propostes de debat i de visionats.

-20% presentació d’un text crític (A) sobre una temporada completa de la sèrie 1 prèviament acordada amb els alumnes (Tema 0). Lliurament a l’equador del curs.

-30% presentació d’un text crític (B) sobre una temporada completa de la sèrie 2 prèviament acordada amb els alumnes (Tema 0). Lliurament a l’última sessió del curs.

-35% presentació d’un text crític. L’últim dia de classe el professor seleccionarà un episodi pilot estrenat aquest mes (que els alumnes veuran pel seu compte) i posterior elaboració d’un text escrit analític de 4000 caràcters (espais inclosos) a lliurar en un termini de dos dies hàbils.

-NOTA 1: Els textos A i B poden adoptar la forma d’un assaig escrit, audiovisual o sonor.

-NOTA 2: Al llarg del curs, el docent introduirà cadascuna de les eines analítiques necessàries per a la realització del treball pràctic a partir de diferents casos d’estudi.

-NOTA 3: tot aquell que no assisteixi al 80% de les classes no rebrà cap puntuació en l’apartat de participació (15%).

-NOTA 4: A més dels visionats que es realitzaran a l’aula, hi haurà altres obligatoris que els alumnes hauran de veure pel seu compte i un llistat addicional relacionat amb els continguts del curs.

Bibliografia

Balló, Jordi y Pérez, Xavier (2005). Yo ya he estado aquí: ficciones de la repetición. Barcelona. Ed. Anagrama.

Cascajosa, Concepción (2016). La cultura de las series. Barcelona. Ed. Laertes.

Garín, Manuel (2017). Heridas infinitas: estructura narrativa y dinámicas seriales en la ficción televisiva. L’Atalante. Julio-Diciembre 2017.

Huerta, Miguel Ángel (ed.) (2020). Revolución seriada: el gran cambio de la ficción televisiva en España. Ed. Tirant Humanidades.

Huerta, Miguel Ángel y Sangro, Pedro (ed.) (2018). La estética televisiva en las series contemporáneas. Valencia. Ed. Tirant Humanidades.

Mittel, Jason (2015). Complex TV: The Poetics of Contemporary Television Storytelling. NYU Press.

Neira, Elena (2015). La otra pantalla. Barcelona. Ed. UOC

Neira, Elena (2020). Streaming Wars. La nueva televisión. Barcelona. Libros Cúpula.

Nelson, Robin (1997). TV Drama In Transition. Forms, Values and Cultural Change. Palgrave Macmillan.

Palacio, Manuel (2001). Historia de la televisión en España. Gedisa.

Sánchez-Biosca, Vicente (1995). Una cultura de la fragmentación. Pastiche, relato y cuerpo en el cine y en la televisión. Valencia. Ed. Filmoteca de la Generalitat Valenciana.

Zunzunegui, Santos (2016). La mirada cercana. Shangrila.

Popupcontent

Acceptar