Presentació

Segons els acadèmics Shane Denson i Julia Leyda, el postcinema no marcaria una cesura sinó una transformació que alternativament abjura, emula, prolonga, plora o ret homenatge al cinema. Així, el postcinema ens demana que pensem en els nous mitjans no sols en termes de novetat, sinó en termes d’una transició històrica contínua, desigual i indeterminada.

Aquesta assignatura se submergeix en aquest voluptuós, tremebundo període de transformació històrica en el qual el cinema contemporani ha de buscar el seu lloc en un ecosistema de les imatges que transcendeix les categories habituals del cànon cinematogràfic per a respondre als desafiaments plantejats per un nou paradigma. Paradigma en el qual el cinema està predestinat a dialogar i a intercanviar idees amb altres disciplines audiovisuals per a sobreviure en un moment en el qual els canals de producció, distribució i exhibició ja no són els que eren vint anys enrere. Paradigma que l’obliga a estar atent, a reaccionar, gairebé en directe, als canvis socioculturals que fan tremolar estructures de pensament i comportament que fins ara havien romàs impertèrrites.

Competències

Estimular el pensament crític de l’alumne.
Fomentar la capacitat per a relacionar les noves manifestacions del cinema contemporani amb altres disciplines de l’audiovisual.
Potenciar les habilitats discursives per a construir un discurs propi sobre la matèria que pugui ser compartida i/o debatuda amb els companys de classe.
Desembolicar-se amb soltesa en la lectura de textos teòrics i en la seva aplicació hermenèutica en el context de les imatges contemporànies.
Adquirir les habilitats necessàries per a escriure un treball acadèmic -o elaborar un videoassaig- que sigui tan rigorós com creatiu.

Continguts

Tema 1 De què parlem quan parlem de post-cinema?
- Post-cinema vs. New Mitjana. Afectes postcinemàtics, o el cinema de l’experiència segons Steven Shaviro. Cinema i neocapitalisme: dissolució, multiplicitat, acceleració. El cinema del futur és nostàlgic.
Tema 2 Cinema digital vs. cinema dels orígens.
- Els germans Lumière i Méliès es reencarnen al cinema digital: de la reproducció de la realitat a la imatge onírica. Plans autàrquics, transparències, desaparicions. Es pot parlar d’una Manera de Representació Digital (MRD)?
Tema 3 La neuroimagen.
- La teoria de l’acadèmica Patricia Pisters relaciona els conceptes de temps i memòria amb el esquizoanálisis de Deleuze i Guattari. A la llum de les seves reflexions, analitzarem els vincles entre la neurobiologia i l’anàlisi fílmica, que cristal·litzen en la posada en escena, fractal i pluritemporal, de títols tan significatius del cinema contemporani com “Interestellar” o “Estic pensant a deixar-lo”.
Tema 4 El subjecte post-esquizofrènic.
- Partint de la teoria de Fredric Jameson, estudiem les noves subjectivitats, tan pròximes a la figuració de la bogeria com a la reinterpretació d’un món més enllà de la postveritat, que poblen el cinema del segle XXI, des de David Fincher a Paul Thomas Anderson, passant per el “Joker” de Todd Phillips.
Tema 5 Viatge al fons del temps.
- Instant enfront de durada. A la recerca d’una poètica de la lentitud. El slow cinema com a contracultura antihegemònica. Estudi de cas: El Nou Cinema Romanès. El pla-seqüencia únic, noves formes del temps fílmic en la contemporaneïtat.
Tema 6 El nou cinema d’atraccions o la continuïtat intensificada: de Tom Gunning a David Bordwell.
- És l’obra de Michael Bay pur cinema d’avantguarda? El cinema de superherois com a paradigma dels debats ideològics de la societat contemporània. La imatge vertical, o la caiguda de l’heroi.
Tema 7 Visions de la fi del món.
- El 11S obre les portes de l’Avern. L’Apocalipsi interior. Relacions crítiques entre món, home i naturalesa. El ‘ecocinema’ viatja a Hollywood. El cinema vident. Què hi ha després del Armageddon? Pandèmia, protocols de contagi i de sanació visual.
Tema 8 Paraula i utopia.
- De les cèlebres veus en off del ‘film noir’ i del cinema de Scorsese, per posar només dos exemples significatius, estudiarem les maneres en què la paraula (aquesta, escrita) col·lideixen amb la imatge contemporània, tant des de l’àmbit d’un mal anomenat cinema literari (o poètic) com d’un cinema conceptual.
Tema 9 La inassequible vitalitat del cinema asiàtic.
- El bloc oriental s’ha configurat, amb les seves particularitats geopolítiques, com una de les pedreres més creatives del cinema contemporani. Les anàlisis anticapitalistes del cinema xinès, els ensomnis melancòlics del cinema tailandès, l’energia subversiva del cinema coreà, el (re)naixement del cinema filipí…
Tema 10 Espanya muda de pell.
- Situacionisme ‘low cost’. Existeix un cinema espanyol de la crisi? Clàssics de la literatura il·luminats pel cinema ‘povero’. Radicals lliures. Almodóvar vs. Almodóvar: Parli amb ella, La pell que habito.
Tema 11 Mutacions del cinema polític.
- El cinema polític, crònica o al·legoria? Pot deixar de prendre’s de debò el cinema polític? Què significa ser obrer en el segle XXI? És lícit continuar evocant a Godard -no cal fer cinema polític sinó fer cinema políticament- en l’era de la desconfiança en les imatges? Cinema polític i política de gèneres. Cinema postcolonial a Llatinoamèrica.
Tema 12 Cinema del confinament.
- Austeritat vs. excés. Mirar endins per a reproduir el fora. L’articulació de l’espai fílmic com a metàfora del tancament social. Confinament i fora de camp. Confinament i realitat virtual.
Tema 13 Cultura de la cancel·lació.
- Les etiquetes del #OscarsSoWhite, #BlackLivesMatter i el #MeToo han revolucionat la percepció que teníem sobre la desigualtat racial i la violència de gènere, en particular des de la perspectiva de la seva representació audiovisual. És hora de reavaluar la història del cinema? Sota quin prisma? Com estan afectant aquests moviments tectònics als fonaments de la indústria del cinema i a les imatges que produeix?

Avaluació

L’avaluació constarà de dues parts:

a/ La primera serà individual o en parella, i consistirà a impartir mitja hora de classe sobre un tema pactat amb el professor, i que, òbviament, tingui relació amb els continguts de l’assignatura sense solapar-se amb cap tema.

b/ La segona serà un treball individual, escrit o en format videoensayo (en aquest cas, amb una breu memòria que l’acompanyi) sobre un tema prèviament pactat amb el professor.

La nota final serà la mitjana d’aquests dos treballs. Es valorarà molt positivament la participació en classe. L’assistència és obligatòria, mínim un 80 per cent de les sessions.

Bibliografia

Amaba, Roberto (2019). Narración y materia. Supervivencia de la imagen cinematográfica. Valencia: Shangrila.

Baümgartel, Tillman (eds.) (2012). Southeast Asian Independent Cinema. Hong Kong: Hong Kong University Press.

Bordwell, David (2007). “Intensified Continuity Revisited.” Observations on Film Art”. En: http://www.davidbordwell.net/blog/2007/05/27/intensified-continuity-revisited/

Cameron, Allan (2008). Modular Narratives in Contemporary Cinema. Nueva York: Palgrave MacMillan.

Connelly, Thomas J (2019). Cinema of Confinement. Evanston: Northwestern University Press.

Checa, Christian (2018). No trespassing. De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea. Valencia: Shangrila.

Cubitt, Sean (2004). The Cinema Effect. Cambridge: The MIT Press.

De Luca, Tiago y Nuno Barradas (eds.) (2016). Slow Cinema. Edinburgo: Edimburgh University Press.

Denson, Shane, and Julia Leyda (eds.) (2016). Post-Cinema: Theorizing 21st-Century Film. Sussex: REFRAME Books. En: http://reframe.sussex.ac.uk/post-cinema

Hatala, Eric (2022). Drawing the Line: What to do with the Work of Inmoral Artists from Museums to the Movies. Nueva York: Oxford University Press.

Hoberman, J. (2012). Film after Film: Or, What Became of 21st Century Film? Londres: Verso.

Mazierska, E. y Lars Christensen (2018). Contemporary Cinema and Neoliberal Ideology. Nueva York: Routledge.

McGowan, Todd (2011). Out of Time: Desire on Atemporal Cinema. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Muñoz Fernández, Horacio (2017). Posnarrativo. El cine más allá de la narración. Valencia: Shangrila.

O’Shaughnessy, M. (2007). The new face of political cinema: Commitment in French Film since 1995. Nueva York: Berghan Books.

Pisters, Patricia (2012). The Neuro-Image: A Deleuzian Filmphilosophy of Digital Screen Culture. Stanford: Stanford UP.

Pugsley, Peter C. (2013). Tradition, Culture and Aesthetics in Contemporary Asian Cinema. Surrey: Ashgate.

Rodowick, D. N. (2007). The Virtual Life of Film. Cambridge: Harvard UP.

Rombes, Nicholas (2009). Cinema in the Digital Age. New York: Wallflower P.

San Filipo, M. (2011). “A Cinema of Recession; Micro-Budgeting, Micro-Drama and the Mumblecore Movement”, Cineaction nº85.

Sánchez, Sergi (2013). Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo: Ediciones Universitarias de Oviedo.

Shaviro, Steven (1993). The Cinematic Body. Minneapolis: University of Minnesota Press.

Shaviro, Steven (2010). Post-Cinematic Affect. Winchester, UK: Zero Books.

Strauven, Wanda (ed). (2006). The Cinema of Attractions Reloaded. Amsterdam: Amsterdam UP.

Tziomaukis, Y. y Claire Molloy (eds.) (2016). The Routledge Companion of Cinema and Politics. Nueva York: Routledge.

Tendències del cinema contemporani (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació

Competències

Continguts

Avaluació

Bibliografia