Formació / Màster Universitari / Plans docents

Tendències del documental contemporani (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Metodologia Continguts Avaluació Bibliografia Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Tendències del documental contemporani
Curs: Segon
Semestre: 2
Modalitat: Obligatòria
Professora: Ana Aitana Fernández Moreno

Presentació

Existeix una nova manera d’acostar-se al real? Com ha transformat el documental el digital i el transmèdia? Quins temes o moviments han sorgit en la dècada de 2000? Aquest curs explora les formes en què el documental ha evolucionat en aquest segle, i quines tradicions o recursos documentals han persistit o mutat. Els estudiants podran acostar-se a les tendències que han marcat el cinema documental en les últimes dècades. Temes com el cineasta de la subjectivitat, la consciència de gènere, la rellevància de la memòria personal en el discurs històric, l’impacte de les transformacions socioeconòmiques en el paisatge o el desenvolupament de la interactivitat i el transmèdia han estat abordats per cineastes de diferents continents.

Metodologia

La metodologia es basarà en classes magistrals -secundades per fragments de pel·lícules i textos- i en la discussió en classe a partir del visionat d’un documental o la lectura d’un text sobre el tema de la sessió.

Continguts

  • TEMA 1. Introducció. Noves maneres d’acostar-se a la realitat
    • Maneres de veure: Els glaneurs et la glaneuse (Agnès Varda, 2000). Ètica del veure: Harun Farocki. L’estètica del postdocumental: l’arxiu i les fronteres de la ficció.
  • TEMA 2. El cos del cineasta
    • Enfrontar-se a la malaltia. El llarg dia sant (De grote vakantie, Johan Van der Keuken, 2000), I ara? Recorda’t de mi (E Agora? Lembra-em, Joaquim Pinto, 2013). Cos polític: Les probabilitats de recuperació (El seu Friedrich, 2014).
  • TEMA 3. Minories i polítiques identitàries
    • Pràctiques documentals queer i transgènere. Paris is burning (Jennie Livinston, 1990), Kiki (Sara Jordenö, 2016), I hate New york (Gustavo Sánchez, 2018). La biopolítica del gènere: Senyoreta extraviada (Lourdes Portillo, 2001), She’s a boy I knew (Gwen Haworth, 2007), Bixa Travesty (Claudia Priscilla, Kiko Goifman, 2018).
  • TEMA 4. Cinema “jo”, subjectivitat i experiència vital
    • Tarachime (Naomi Kawase, 2006), Chiri (Naomi Kawase, 2012). En el nom de la mare: La deuxième nuit (Eric Pauwels, 2016), Tarnation (Jonathan Caouette, 2003). La subjectivitat d’Agnès Varda (Les platges d’Agnès, 2008). Relectura dels arxius familiars: Un’ora sola tu vorrei (Alina Marazzi, 2002). Enfrontar-se al passat: Irène (Alain Cavalier, 2009), Histoire de dt. vie racontée parell mes photographies (Boris Lehman, 2002).
  • TEMA 5. postmemòria
    • Trauma i memòria personal: Chantal Akerman (Là-bas, 2006, No home movie, 2015), Els Rossos (Albertina Carri, 2003), Rithy Panh: The missing image (2012), Exiliï (2016). En el nom del pare: La imatge que et vas perdre (Donald Foreman, 2018). El testimoniatge filmat: Je m’appelle / je demandi la lune (Manuela Morgaine, 2017), Ciro i Jo (Miguel Salazar, 2018).
  • TEMA 6. Metratge trobat i arxius oficials
    • Subvertir la història oficial: Susana de Sousa, Serguei Loznitsa. El passat reconstruït: La boira de la guerra (Errol Morris, 2003), L’any del descobriment (Luis López Carrasco, 2020). Mockumentary: El meu bretzel mexicà (Nuria Giménez Lorang, 2019). Resistint a l’oblit: Yervant Gianikian i Angela Ricci Lucchi.
  • TEMA 7. La visió d’un perpetrador
    • La representació de l’horror, la recreació: L’acte de matar (Joshua Oppenheimer, 2010). Vals amb Bashir (Ari Folman, 2008). Mirant als ulls del diable: Terra de ningú (Terrade ninguem, Salomé Lamas, 2013).
  • TEMA 8. La distància entre el cineasta i la realitat
    • Problemes ètics: Viktor Kossakovski (Els Belov, 1992; Svyato, 2005). La ironia del cineasta per a afrontar la història present amb ironia: La màfia senar è più quella vaig donar una volta (Franco Maresco, 2019). Docuficción: La plaga (Neus Ballús, 2013), Mudar la pell (Ana Schulz, Cristóbal Fernández, 2018).
  • TEMA 9. Representant la història
    • Dins de la institució: National Gallery (Frederick Wiseman, The war tapis (Deborah Scranton, 2006). Desafiant al poder: Deborah Stratman (O’er the Land, 2008; The Illinois parables, 2016). Nou documental d’observació: dels “docusoaps” a la telerealitat.
  • TEMA 10. Representar la història
    • La reconstrucció fílmica i les recreacions com a formes de representació històrica: La Comuna (París, 1871) (Peter Watkins, 2000), Les nostres derrotes (Jean-Gabriel Périot, 2019). Petjades del colonialisme: Que cadascun es vagi on pugui (2009) de Ben Russell, Arbres (Els fills, 2013), Àfrica 815 (Pilar Monsell, 2014), The Host (Miranda Pennell, 2015).
  • TEMA 11. Documental etnogràfic
    • L’estil observacional de Wang Bing (West of the tracks, 2002) i la perspectiva de gènere de la realitat de Trinh T. Minh-ha. Compromís amb la història: El malson de Darwin (Hubert Sauper, 2004). Espais en transformació: En construcció (José Luis Guerin, 2001), El cel gira (Mercedes Álvarez, 2004), Edifici Espanya (Víctor Moreno, 2012), Urpean Lurra (Maddi Barber, 2019).
  • TEMA 12. El documental performatiu
    • Un viatge personal: Joaquim Jordà (Bufons com Becky, 2003), (Més enllà del Mirall, 2006). El docu-memòria des de Stories we tell (2013) de Sarah Polley, fins a Pepe l’andalús (Alejandro Barquero, Concha Barquero, 2015).
  • TEMA 13. Documental transmèdia i interactiu
    • Experiència i enfocaments participatius: Immemory (Chris Marker), Universe Within: Digital Lives in the Global Highrise (Katerina Cizek, 2015), Les Sinsombrero (Tània Balló, Serrana Torres, 2015).

Avaluació

L’avaluació consistirà en la participació en classe (10%) i un assaig final (90%) basat en un tema, cineasta o tendència vist en classe.

Bibliografia

Baker, Maxine (2006). Documentary in the Digital Age. Oxford: Elsevier.

Bruzzi, Stella (2006). New Documentary. New York: Routledge.

Chapman, Jane (2009). Issues on Contemporary Documentary. Cambridge: Polity.

Farocki, Harun (2015). Desconfiar de las imágenes. Buenos Aires: Caja Negra.

Nichols, Bill (1997). La representación de la realidad. Barcelona: Paidós.

Rabinowitz, Paula (1994). They Must Be Represented: The Politics of Documentary. London and New York: Verso.

Renov, Michael (1993). Theorizing Documentary. New York: Routledge.

Renov, Michael (2004). The subject of Documentary. Minneapolis and London: University of Minnesota Press.

Tranche, Rafael R. (Ed.) 2006). De la foto al fotograma. Fotografía y cine documental: dos miradas sobre la realidad. Madrid: Ocho y medio, Ayuntamiento de Madrid.

Vinyes, Marina (2015). Usos i abusos de la imatge en l’univers audiovisual de la Shoah. Girona: Documenta universitaria.

Popupcontent

Acceptar