Directors del Màster

Maria Adell Carmona és doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi “Una estrella moderna: Jean Seberg, de Preminger a Garrel”. Professora de diverses assignatures d’Història del Cinema i Història del Cinema Espanyol a l’ESCAC i a la Universitat de Barcelona. Com a investigadora, ha participat en congressos internacionals amb intervencions sobre estrelles femenines del cinema del franquisme com Sara Montiel i Marisol, i sobre actrius i cineastes espanyoles contemporànies com a Bàrbara Lennie i Mar Coll. Ha col·laborat amb articles en llibres dedicats a les actrius de la Nova Comèdia Americana, a Adam Sandler i a Rainer Werner Fassbinder, entre altres.

Sergi Sánchez és doctor en Teoria del Cinema per la Universitat Pompeu Fabra (2011). Codirector del departament d’Estudis Fílmics juntament amb María Adell a l’ESCAC, on imparteix les assignatures de Cinema Modern i Tendències del Cinema Contemporani. Professor del Grau de Comunicació Audiovisual i del Màster de Cinema i Audiovisual Contemporani de la UPF. Crític cinematogràfic de “Fotogramas” i “La Razón”. Ha col·laborat, entre altres publicacions, a l’ “Avui”, “El Cultural d’El Mundo”, “Caiman Cuadernos de Cine”, “Time Out Barcelona” i “El Periódico de Catalunya”, on continua exercint la crítica literària. Va ser guionista i coordinador del programa “Días de cine” (TVE) i de diversos documentals per a Canal Plus, així com Director de Programació del canal TCM (Turner Classic Movies). Autor de ““Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo”, “David Lean. La geografía de la emoción”, “Akira Kurosawa. El ruido y la furia”, “Tom DiCillo. El mago de Oz”, “Michael Winterbottom. El orden del caos”, “Las variaciones Hartley”, “Las 100 películas clave de la ciencia-ficción”. Ha col·laborat en llibres col·lectius, entre altres, sobre cinema fantàstic australià, cinema musical, Jacques Demy, Alain Resnais, Dario Argento, Rainer Werner Fassbinder, el cinema independent americà, Richard Brooks, Georges Franju i Nagisa Oshima, a més de co-editar, al costat de Pablo G. Polite, “El so de la velocitat” i co-escriure, al costat de Jordi Costa, “Terry Gilliam. El somiador rebel”.

Enric Albero (Cocentaina, 1980) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, va cursar el Màster de guió de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i va formar part de la primera promoció del Màster de crítica cinematogràfica de l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) en la qual imparteix classes. Com a periodista ha treballat en mitjans d’àmbit local i autonòmic (Las Provincias o el programa de ràdio ‘Pròxima parada’ d’À Punt). Actualment, és membre del Consell de Redacció de Caimán Cuadernos de Cine i escriu sobre ficció televisiva a El Cultural, a través del blog ‘En plan serie’, a més de col·laborar amb altres mitjans entre els quals figuren Cinemanía o Serielizados, web especialitzada en sèries de televisió. És, al seu torn, gestor de continguts del Berlanga Film Museum, el museu virtual dedicat a la figura del cineasta valencià Luis García Berlanga. També ha exercit com a programador de la 9a edició del IBAFF-Festival Internacional de Cinema Murcia i com a assistent de programació de la 34a Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

Yago Alcover és graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2007) en l’especialitat de Documental. És membre del departament de pedagogia i coordinador dels estudis de Grau de l’ESCAC. Havent cursat un Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la UPF (2020), actualment prepara el Doctorat en Comunicació per la UPF en la modalitat de projecte. La seva investigació tracta sobre els laboratoris cooperatius de cinema experimental de la Xarxa Filmlabs i la vigència de les pràctiques de cinema en fotoquímic a la era digital. Des del 2019, és membre de la junta directiva del col·lectiu de cinema de creació Crater-Lab. Combina la docència amb la realització audiovisual i la música. Ha col·laborat a les revistes Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux.

Álex Arteaga és un investigador artístic que integra pràctiques estètiques i fenomenològiques per a la investigació d’entorns, processos de corporeització i de cognició estètica. Va estudiar teoria de la música, piano, música electrònica, composició i arquitectura a Barcelona i Berlín i va realitzar un doctorat en filosofia a la Universitat Humboldt de Berlín. Ha estat professor convidat en diferents universitats i centres de docència com la Universitat de les Arts de Hèlsinki o la Universitat de les Arts de Berlín. També ha desenvolupat projectes de recerca de llarga durada com Architecture of Embodiment (www.architecture-embodiment.org) o Agències contingents (www.contingentagencies.net)

Mario Barranco Navea és graduat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Sevilla i Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF. Actualment, gaudeix d’una beca ministerial mentre imparteix classes a la UPF sobre ludoassaig i nous mitjans, alhora que ultima la seva tesi doctoral sobre videojoc experimental. També participa en diversos projectes del Ministeri, on investiga el gir ontològic i l’estètica especulativa (grup ETSICO 2018-2021). Ha contribuït amb els seus textos a diverses antologies, com Los héroes están muertos. Heroísmo i villanía en la televisión del nuevo milenio (Dolmen, 2014) o M. Night Shyamalan. El cineasta de cristal (Almuzara, 2019). També ha coordinat i editat revistes acadèmiques internacionals de videojocs i cinema com Lifeplay o Comparative Cinema.

Andreu Belsunces és sociòleg del disseny i la tecnologia. Investiga la intersecció entre cultures digitals, tecnopolítica, pràctiques col·laboratives, l’epistemologia i les agències semimaterials de la ficció. Comparteix espais d’aprenentatge a la UOC, Escola Massana, Elisava i IED on teixeix relacions entre els media studies, el pensament crític, les ciències socials, la teoria especulativa i la investigació en art i disseny. És cofundador de Becoming, un estudi d’investigació-acció experimental sobre escenaris emergents. El seu treball ha estat presentat al MACBA, CCCB, The Influencers, Hangar, Sónar + D (Barcelona), Medialab Prado (Madrid), STRP (Eindhoven), The Wrong Biennale (Internacional) i The New School (Nova York), entre d’altres.

Jordi Costa és, des del 2019, cap del departament d’exposicions al CCCB. Autor dels llibres Mondo Bulldog (1999), Vida Mostrenca (2002), Todd Solondz: En los suburbios de la felicidad (2005) i Cómo acabar con la contracultura (2018), entre d’altres. Ha comissariat les exposicions «Cultura Basura: una espeleología del gusto», «J. G. Ballard. Autopsia del nuevo milenio» (ambdues al CCCB), «Ficciones en serie» i «Ficciones en serie. Segunda temporada» (SOS 4.8) i «Plagiarismo» (La Casa Encendida), aquesta última conjuntament amb Álex Mendíbil. També ha comissariat l’adaptació de l’exposició «Stanley Kubrick» al CCCB. Professor del Grau de Cinema de la UCJC, ha impartit docència a la UPF, la Cátedra de Cine de Valladolid i l’Escola d’Escriptors. Com a cineasta, ha dirigit les pel·lícules Piccolo Grande Amore y La lava en los labios (ambdues de 2013) i ha participat com a actor a Bergman’s Island, de Mia Hansen-Løve.

Christian Checa Bañuz és graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC (2006), llicenciat en Filosofia per la UB (2009), Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF (2009) i Doctor en Comunicació Social per la UPF (2016). Des del 2013 és professor d’Anàlisi Fílmica i Cinems i Pensament en el primer curs del Grau Oficial de l’ESCAC i, des del 2019, Coordinador de Màsters Propis i del Curs Preuniversitari Foundation. És també autor del llibre No trespassing. De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea, publicat l’any 2018.

Andrés Duque és un cineasta espanyol nascut a Venezuela. El seu treball se situa a la perifèria de la no-ficció espanyola amb un fort caràcter assagístic. Les seves obres han obtingut nombrosos premis i reconeixements a festivals de cinema de tot el món (Punto de Vista, Cinéma du Réel, Dokufest, D’A, Unicorn Awards, Premios Goya) i han estat exposades en centres culturals com al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d’Art Modern de Viena (MUMOK), el Museu d’Art Contemporani de Moscou (GARAGE) i el Museu de l’Hermitage, a San Petesburg, entre d’altres. Filmografia seleccionada: Iván Z (2004), No es la imagen es el objeto (2009), Color perro que huye (2011), Ensayo final para utopía (2012), Oleg y las raras artes (2016). Carelia: Internacional con monumento (2019) i Dioses empantanados (Crónicas de Carelia), en preproducció.

Jaume Duran és Doctor en Cinema i Audiovisuals per la Universitat de Barcelona, Llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l’Art. És professor de la Universitat de Barcelona, així com de l’ESCAC, l’ENTI, La Salle-URL i el CITM-UPC. Ha impartit cursos i ha participat en seminaris i conferències d’àmbit internacional. També ha editat i publicat diverses obres (El cine de animación norteamericano, Guía para ver y analizar Toy Story, La muerte en el cine, etc.).

Carlos Losilla és escriptor i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’ESCAC. Membre del consell de redacció de les revistes Caimán Cuadernos de Cine i La Furia Umana, entre els seus llibres destaquen El cine de terror, La invención de Hollywood, En busca de Ulrich Seidl, El sitio de Viena, La invención de la modernidad, Flujos de la melancolía, Zona de sombra, Raoul Walsh y Deambulaciones. Diario de cine, 2019-2020, aquest últim de recent aparició. Forma part de l’equip de programació del Festival de Cinema D’Autor de Barcelona (D’A).

Ana Aitana Fernández Moreno és doctora en Comunicació per la UPF. Actualment és professora associada a l’ESCAC, Tecnocampus, Universitat Pompeu Fabra, UAB i UIC, on imparteix matèries de cinema i comunicació. Les seves línies d’estudi són la memòria, el cinema del jo y los arxius familiars al cinema de ni-ficció. És membre del col·lectiu CINEMA de la UPF, on participa en el projecte d’investigació “Motius Visuals en l’esfera pública. Producció i Circulació d’imatges del poder a Espanya, 2011-2017”, que compta amb finançament nacional. Ha participat en el llibre col·lectiu Motivos visuales del cine (Galaxia Gutenberg, 2016), i ha publicat en diverses revistes acadèmiques internacionals. És productora y guionista del documental Pasaia Bitartean (Irati Gorostidi, 2016) i coeditora de la web sobre cinema, Transit.

Eloy Fernández Porta va ser becari doctoral al Boston College i Fellow Lecturer a la Duke University, ha impartit seminaris a l’Architectural Association i a la UNAM i és Doctor en Humanitats per la UPF, havent obtingut el Premi Extraordinari. Ha publicat onze llibres, entre ells, a Anagrama, els assajos Afterpop, Homo Sampler, €RO$ (Premi Anagrama), Emociónese así (Premi Ciutat de Barcelona), En la confidencia, L’art de fer-ne un gra massa i Las aventuras de Genitalia y Normativa. També és autor dels estudis El reflex d’en Jonàs Verí, editat com a postfaci a Autoretrat en un mirall convex de John Ashbery, i Técnicas abortivas para una biblioteca, publicat com a pròleg a Aborto en la escuela, de Kathy Acker. La seva obra ha estat traduïda al francès per Inculte, al portuguès per Serrote i a l’anglès per Polity Press.

Núria Gómez Gabriel és doctora en l’àmbit de Filosofia Política de la Comunicació i les Cultures Visuals Contemporànies. La seva pràctica professional travessa les pedagogies crítiques, l’escriptura i la curadoria. En línies generals, la seva investigació se centra en observar com es configuren els imaginaris del poder i la relació que aquests guarden amb els modes en els que la tecnologia materialitza la memòria. Treballa com docent en diverses universitats de Barcelona i és coautora del llibre Love me, Tinder (Temas de hoy, 2019). També publica en diverses plataformes culturals (CCCBLAB Investigació i Innovació en Cultura, A*Desk Critical Thinking, Teatron) i en revistes acadèmiques (Contextos, Teknokultura. Revista de Cultura Digital i Moviments Socials). Durant els darrers anys ha col·laborat com a comissària independent i investigadora cultural en diverses institucions i festivals.

Violeta Kovacsics és crítica de cinema, professora i programadora. És responsable del Departament de Publicacions del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i membre del seu comitè de programació, a més a més d’exercir d’assessora de programació al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg (Països Baixos). És doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la UPF,  ensenya història del cinema a l’ESCAC i cultura de la imatge a la UOC. Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i publica els seus articles a Caimán Cuadernos de Cine i el Diari de Tarragona. També col·labora al programa de ràdio Els experts, d’Icat.cat, entre altres mitjans. Ha participat en nombrosos llibres col·lectius sobre cinema i ha editat l’antologia Very Funny Things: Nueva comedia americana (2012).

Marta Piñol Lloret és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, professora en aquesta mateixa universitat, a l’ESCAC, la UIC i la UOC. Imparteix classes d’Història del Cinema, d’Història i Teoria de la Fotografia, de Cinema Documental, de Cinema i Cultura Visual o de Cinema i Arts Visuals. Va cursar la llicenciatura d’Història de l’Art, el Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art i el doctorat a la Universitat de Barcelona, obtenint en els tres casos el premi extraordinari, així com la seva tesi va rebre el premi Claustre de Doctors de la UB. Ha participat en congressos, ha publicat articles i diversos llibres, entre els quals destaquen Imaginar mundos. Tiempo y memoria en la ciencia ficción (Sans Soleil Ediciones, 2019), Relaciones ocultas (Sans Soleil Ediciones, 2018), Monstruos y Monstruosidades (Sans Soleil Ediciones, 2015); traducció i edició comentada del llibre El Greco, de S. Eisenstein (Sans Soleil Ediciones, 2019); o coedició al costat del Dr. José Enrique Monterde de Crónica de un desencuentro [IVAC, 2015]). És autora dels llibresCon las maletas a otra parte. La emigración española hacia Europa en el cine (Sans Soleil Ediciones, 2020) y Europa como refugio. Reflejos fílmicos de los exilios españoles (1939-2016) (Edicions de la UB, 2020).

Jara Rocha investiga i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia des d’una sensibilitat antifa i trans*feminista. Com a agent cultural in(ter)dependient, tendeix a atendre les urgències semiòtico-materials del món. Participa de processos col·lectius com Volumetric Regimes/Possible Bodies (amb Femke Snelting), The Underground Division (amb Femke Snelting i Helen Pritchard), The Relearning Series (amb Martino Morandi), Vibes & Leaks/Teaching to Transgress (amb Kym Ward i Xavier Gorgol) . És part de projectes com el Seminari Euraca, DONE/Fotocolectania, el Vector de Conceptualització Sociotècnica o l’Obfuscation Workshop. Sovint observa quins mons porten les infraestructures i fa logística de masses textuals a base de treballs d’escriptura  para-acadèmica, edició experimental, comissariat, lectoescriptures performatives o instal·lació.

Marta Rodríguez és productora freelance i professora experta en narratives immersives. Ha estat al capdavant de diverses pel·lícules, entre elles The Girl from the Song (primera pel·lícula de ficció rodada al Burning Man, disponible a Netflix). Des del 2008 ha combinat la seva carrera al sector cinematogràfic amb les classes a l’ESCAC. El 2018 co-crea N.E.S.A. Labs, que s’especialitza en explicar històries en diferents formats i explora el potencial narratiu de les experiències immersives i la tecnologia XR.

Arnau Roig Mora és Doctor en Comunicacions i Mitjans per la Universitat d’Illinois. També té un Màster en Construcció d’Identitats Culturals, i en Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania (tots dos per la UB). La seva investigació se centra en la representació LGTBI+ en els mitjans i la cultura popular, atenent als discursos ideològics que es deriven d’ells. A part de a l’ESCAC, actualment treballa com a associat a la UAB i la UPF, on ha posat en marxa el primer curs en estudis LGTBI+. A més, treballa amb adolescents LGTBI+ en el projecte OASIS i participa activament en polítiques de perspectiva de gènere a la Unitat d’Igualtat de la UPF.

Manu Yáñez és periodista, crític cinematogràfic, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, director de la web Otros Cines Europa i Contributing Editor a la revista Film Comment (Nova York). Col·labora periòdicament a la revista Fotogramas i el Diari ARA, i és l’editor de l’antologia crítica “La mirada americana: 50 años de Film Comment”. És professor al Grau i el Màster de Direcció de l’ESCAC i ha impartit xerrades a la Goethe University Frankfurt i a la Universitat Pompeu Fabra.