Màster Universitari
en Estudis de Cinema
i Cultures Visuals

Investiga sobre la cultura audiovisual contemporània i la història i evolució de les imatges en moviment.

Presentació

El Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals per la Universitat de Barcelona és un Màster Oficial que té com a objectiu fonamental la investigació i la reflexió al voltant de la cultura audiovisual contemporània i de la història i evolució de les imatges en moviment.

L’àmbit d’acció del Màster és tant el cinema -en les seves més diverses accepcions (ficció, documental, experimental, cinema d’autor, cinema popular…), des de diferents perspectives (històrica, estètica i industrial però també des de l’àrea dels estudis culturals, els estudis de gènere o els estudis sobre la recepció), i atenent les innovacions en l’esmentat àmbit (realitat virtual, realitat augmentada, cinema 360, cinema XR, etc.)-com el canviant univers “multipantalla” en què es troba immersa la societat contemporània: sèries de televisió, videojocs, continguts interactius o creats específicament per a internet, cinema expandit, videoart, etc.

El seu enfocament transversal, el seu especial èmfasi en la intersecció entre l’audiovisual i els estudis culturals, és una de les principals novetats que aporta a l’oferta d’estudis de formació a Catalunya.

Dades bàsiques
Titulació: Oficial - Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals per la Universitat de Barcelona
Branca de coneixement: Art i Humanitats
Àmbit: Cinema i Audiovisuals
Crèdits: 120 ECTS (consultar per convalidacions)
Modalitat: Presencial
Idioma: Castellà
Nombre de places: 25
Durada: Dos cursos acadèmics
Preu especial 1ª edició: 3.850€ màster complet
Inici del curs: Setembre 2021
Inici inscripcions: Març 2021
Directors del Màster: María Adell, Sergi Sánchez
Coordinador del Màster: Jaume Macià
Objectius i competències

L’objectiu del Màster Oficial en Estudis de Cinema i Cultures Visuals és dotar d’una formació més concreta i, alhora, més transversal als nombrosos graduats en Cinematografia, Comunicació Audiovisual o graus similars (de Belles arts a Humanitats) que vulguin convertir-se en investigadors, docents, crítics de cinema i d’altres formats de creació audiovisual, a més de programadors de festivals o generadors de continguts d’institucions culturals i expositives.

Competències bàsiques i generals

  • Capacitat de treballar autònomament, i de dur a terme un projecte de recerca rigorós, utilitzant la metodologia i les fonts adequades.
  • Capacitat de col·laborar amb els altres i de contribuir a treballs realitzats en grup, dins i fora de l’aula, en l’àmbit del cinema i les cultures visuals.
  • Posseir i comprendre coneixements que aportin una base o oportunitat de ser originals en el desenvolupament i/o aplicació d’idees, sovint en un context de recerca.
  • Saber comunicar les seves conclusions i els coneixements i raons últimes que les sustenten a públics especialitzats i no especialitzats d’una manera clara i sense ambigüitats.
  • Dominar l’anglès oral i escrit per al seu ús en assajos, treballs de recerca i peces audiovisuals.

Competències específiques

  • Capacitat d’integrar nous coneixements i aptituds des de la creativitat en l’àmbit cinematogràfic i de les cultures visuals.
  • Elaborar i transmetre un discurs propi sobre la base d’una recerca sobre textos teòrics i audiovisuals d’un tema, autor o tendència.
  • Desenvolupar un coneixement especialitzat en l’àrea de les humanitats i els estudis culturals per al seu ús en l’anàlisi i interpretació dels fenòmens de la cultura de pantalles.
  • Identificar els paràmetres bàsics de l’anàlisi iconogràfica i narrativa de les peces audiovisuals per a analitzar, des d’un punt de vista personal, crític i creatiu, el discurs que generen.
  • Tenir un coneixement especialitzat de la història i evolució del cinema i els mitjans audiovisuals per a contextualitzar d’una forma adequada els coneixements adquirits.
  • Dissenyar i executar projectes en funció dels diferents llenguatges de l’audiovisual contemporani.
  • Demostrar capacitat creativa en la gestió d’informació i elaboració de projectes.

Sortides professionals

El Màster està orientat a la recerca en els àmbits del cinema i l’audiovisual. Els estudiants poden convertir-se en investigadors, docents, crítics de cinema i altres formats de creació audiovisual, així com en programadors de festivals o generadors de continguts d’institucions culturals o expositives.

A qui es dirigeix

Graduats en Cinema, Comunicació Audiovisual, Humanitats, Belles arts, Disseny o similars, interessats a investigar i generar espais de reflexió i creació relacionats amb els diversos formats i productes del canviant univers audiovisual contemporani: no sols cinema, televisió i videojocs sinó també contingut en línia, ficcions transmèdia, videoart o cinema expandit, entre altres.

Accés, preinscripció i matrícula

Requisits generals

D’acord amb el que estableix l’article 16 del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, per accedir als màsters universitaris oficials, s’ha de tenir un dels títols següents:

  • Títol universitari oficial espanyol.
  • Títol expedit per una institució superior de l’EEES que faculti, en el país d’expedició, per accedir als ensenyaments de màster oficial.
  • Títol aliè a l’EEES. En aquest cas, és necessària o bé l’homologació a un títol universitari oficial espanyol o bé a la comprovació prèvia (sense homologació) de la Universitat de Barcelona que aquests estudis corresponen a una formació equivalent als títols universitaris oficials espanyols i que faculten, en el país que expedeix el títol, per accedir a estudis de caràcter oficial. L’acceptació a un màster oficial no implica en cap cas l’homologació del títol previ o el reconeixement a altres efectes que el de cursar un ensenyament de màster.

Requisits específics

  • Graus en Cinematografia, Comunicació Audiovisual, Mitjans Audiovisuals, Belles Arts, Història de l’Art i similars. Consultar la possibilitat de convalidar crèdits.

Preinscripció

Calendari de preinscripció:

  • Primer període: del 25 de març al 27 d’agost de 2021
  • Resolució: 15 de setembre

Documentació necessària per fer la preinscripció:

  • Sol·licitud de preinscripció (document descarregable al final de la secció)
  • Còpia del títol o equivalent. En cas d’admissió, per a realitzar la matrícula caldrà que els títols estrangers que ho requereixin estiguin traduïts i legalitzats per la via diplomàtica (http://www.ub.edu/acad/noracad/documents/legalitzacio.htm)
  • Currículum acadèmic
  • Carta de presentació
  • Proposta de la investigació o projecte que es vulgui desenvolupar com a TFM: es valorarà especialment l’originalitat i solidesa de la proposta, així com la demostració de la capacitat investigadora del candidat/a i el seu coneixement de la metodologia acadèmica.

Com aplicar:

Els candidats hauran d’emplenar la fitxa de preinscripció que trobaran a continuació i enviar-la a mastersypostgrados@escac.es.  És imprescindible incorporar la documentació requerida per a l’admissió així com facilitar un correu electrònic i un telèfon per a poder contactar-los.

Criteris de selecció

  • Currículum acadèmic. 35%
  • Carta de presentació. 25%
  • Proposta de la investigació o projecte que es vulgui desenvolupar com a TFM. 40%

Procediment de resolució

Un tribunal format per responsables i docents del Màster puntuaran cada un dels documents per tal d’arribar a una valoració final de cada candidat que determinarà el seu accés. Hi ha la possibilitat de dur a terme una entrevista personal  a cada un dels candidats abans de confirmar la seva selecció.

Previsió de matrícula

Calendari de matrícula: del 8 al 10 de setembre de 2021.

Beques

Es poden consultar les beques i els ajuts per a estudiants de màster universitari per informar-se sobre els requisits, tràmits i terminis per sol·licitar una beca o ajut:

https://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/suport_estudi/beques_ajuts/master/beques_master.html

Hi ha beques i ajuts en qualsevol etapa universitària i de tota mena: per fer recerca, per participar en programes d’intercanvi, per accedir a cursos d’estiu, per ampliar estudis o investigar a l’estranger, per treballar de lector, per fer pràctiques laborals en altres països, etc. Tota aquesta informació és accessible des del portal de beques de Mon UB.

Calendari i horaris

Horaris de classe

De dilluns a dijous, de 16:00 a 20:30.

Calendari de docència i avaluació

  • Primer Semestre
    • Docència: del 4 d’octubre al 10 de febrer.
    • Avaluació: del 14 de febrer al 3 de març.
  • Segon Semestre
    • Docència: del 7 de març al 23 de juny.
    • Avaluació: del 27 de juny al 14 de juliol.

Calendari de vacances i festius

Festius: 12 d’octubre, 1 de novembre, 6-7-8 de desembre, 6 de juny, 24 de juny.

Vacances de Nadal: del 23 de desembre al 7 de gener.

Vacances de Setmana Santa: de l’11 al 18 d’abril.

Pla d'estudis

Denominació dels estudis: Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals

Títol en superar els estudis de Màster: Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals per la Universitat de Barcelona

Durada mínima dels estudis i crèdits ECTS: Dos cursos acadèmics i 120 crèdits ECTS

El Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals consta de 120 crèdits i es desenvolupa al llarg de dos cursos acadèmics. Les assignatures obligatòries suposen 78 crèdits; les optatives, 24, i el Treball de Final de Màster, 18.

Professorat

Directors del Màster

Maria Adell Carmona és doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la Universitat Pompeu Fabra, amb la tesi “Una estrella moderna: Jean Seberg, de Preminger a Garrel”. Professora de diverses assignatures d’Història del Cinema i Història del Cinema Espanyol a l’ESCAC i a la Universitat de Barcelona. Com a investigadora, ha participat en congressos internacionals amb intervencions sobre estrelles femenines del cinema del franquisme com Sara Montiel i Marisol, i sobre actrius i cineastes espanyoles contemporànies com a Bàrbara Lennie i Mar Coll. Ha col·laborat amb articles en llibres dedicats a les actrius de la Nova Comèdia Americana, a Adam Sandler i a Rainer Werner Fassbinder, entre altres.

 

Sergi Sánchez és doctor en Teoria del Cinema per la Universitat Pompeu Fabra (2011). Codirector del departament d’Estudis Fílmics juntament amb María Adell a l’ESCAC, on imparteix les assignatures de Cinema Modern i Tendències del Cinema Contemporani. Professor del Grau de Comunicació Audiovisual i del Màster de Cinema i Audiovisual Contemporani de la UPF. Crític cinematogràfic de “Fotogramas” i “La Razón”. Ha col·laborat, entre altres publicacions, a l’ “Avui”, “El Cultural d’El Mundo”, “Caiman Cuadernos de Cine”, “Time Out Barcelona” i “El Periódico de Catalunya”, on continua exercint la crítica literària. Va ser guionista i coordinador del programa “Días de cine” (TVE) i de diversos documentals per a Canal Plus, així com Director de Programació del canal TCM (Turner Classic Movies). Autor de ““Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo”, “David Lean. La geografía de la emoción”, “Akira Kurosawa. El ruido y la furia”, “Tom DiCillo. El mago de Oz”, “Michael Winterbottom. El orden del caos”, “Las variaciones Hartley”, “Las 100 películas clave de la ciencia-ficción”. Ha col·laborat en llibres col·lectius, entre altres, sobre cinema fantàstic australià, cinema musical, Jacques Demy, Alain Resnais, Dario Argento, Rainer Werner Fassbinder, el cinema independent americà, Richard Brooks, Georges Franju i Nagisa Oshima, a més de co-editar, al costat de Pablo G. Polite, “El so de la velocitat” i co-escriure, al costat de Jordi Costa, “Terry Gilliam. El somiador rebel”.

 

Professorat

Enric Albero (Cocentaina, 1980) és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la Universitat de València, va cursar el Màster de guió de la Universitat Internacional Menéndez Pelayo i va formar part de la primera promoció del Màster de crítica cinematogràfica de l’Escola de Cinematografia i de l’Audiovisual de la Comunitat de Madrid (ECAM) en la qual imparteix classes. Com a periodista ha treballat en mitjans d’àmbit local i autonòmic (Las Provincias o el programa de ràdio ‘Pròxima parada’ d’À Punt). Actualment, és membre del Consell de Redacció de Caimán Cuadernos de Cine i escriu sobre ficció televisiva a El Cultural, a través del blog ‘En plan serie’, a més de col·laborar amb altres mitjans entre els quals figuren Cinemanía o Serielizados, web especialitzada en sèries de televisió. És, al seu torn, gestor de continguts del Berlanga Film Museum, el museu virtual dedicat a la figura del cineasta valencià Luis García Berlanga. També ha exercit com a programador de la 9a edició del IBAFF-Festival Internacional de Cinema Murcia i com a assistent de programació de la 34a Mostra de València-Cinema del Mediterrani.

 

Yago Alcover és graduat en Cinema i Mitjans Audiovisuals per l’ESCAC (2007) en l’especialitat de Documental. És membre del departament de pedagogia i coordinador dels estudis de Grau de l’ESCAC. Havent cursat un Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporanis a la UPF (2020), actualment prepara el Doctorat en Comunicació per la UPF en la modalitat de projecte. La seva investigació tracta sobre els laboratoris cooperatius de cinema experimental de la Xarxa Filmlabs i la vigència de les pràctiques de cinema en fotoquímic a la era digital. Des del 2019, és membre de la junta directiva del col·lectiu de cinema de creació Crater-Lab. Combina la docència amb la realització audiovisual i la música. Ha col·laborat a les revistes Contrapicado, Mondo Sonoro i Rockdelux.

 

Álex Arteaga és un investigador artístic que integra pràctiques estètiques i fenomenològiques per a la investigació d’entorns, processos de corporeització i de cognició estètica. Va estudiar teoria de la música, piano, música electrònica, composició i arquitectura a Barcelona i Berlín i va realitzar un doctorat en filosofia a la Universitat Humboldt de Berlín. Ha estat professor convidat en diferents universitats i centres de docència com la Universitat de les Arts de Hèlsinki o la Universitat de les Arts de Berlín. També ha desenvolupat projectes de recerca de llarga durada com Architecture of Embodiment (www.architecture-embodiment.org) o Agències contingents (www.contingentagencies.net)

 

Mario Barranco Navea és graduat en Antropologia Social i Cultural per la Universitat de Sevilla i Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF. Actualment, gaudeix d’una beca ministerial mentre imparteix classes a la UPF sobre ludoassaig i nous mitjans, alhora que ultima la seva tesi doctoral sobre videojoc experimental. També participa en diversos projectes del Ministeri, on investiga el gir ontològic i l’estètica especulativa (grup ETSICO 2018-2021). Ha contribuït amb els seus textos a diverses antologies, com Los héroes están muertos. Heroísmo i villanía en la televisión del nuevo milenio (Dolmen, 2014) o M. Night Shyamalan. El cineasta de cristal (Almuzara, 2019). També ha coordinat i editat revistes acadèmiques internacionals de videojocs i cinema com Lifeplay o Comparative Cinema.

 

Andreu Belsunces és sociòleg del disseny i la tecnologia. Investiga la intersecció entre cultures digitals, tecnopolítica, pràctiques col·laboratives, l’epistemologia i les agències semimaterials de la ficció. Comparteix espais d’aprenentatge a la UOC, Escola Massana, Elisava i IED on teixeix relacions entre els media studies, el pensament crític, les ciències socials, la teoria especulativa i la investigació en art i disseny. És cofundador de Becoming, un estudi d’investigació-acció experimental sobre escenaris emergents. El seu treball ha estat presentat al MACBA, CCCB, The Influencers, Hangar, Sónar + D (Barcelona), Medialab Prado (Madrid), STRP (Eindhoven), The Wrong Biennale (Internacional) i The New School (Nova York), entre d’altres.

 

Jordi Costa és, des del 2019, cap del departament d’exposicions al CCCB. Autor dels llibres Mondo Bulldog (1999), Vida Mostrenca (2002), Todd Solondz: En los suburbios de la felicidad (2005) i Cómo acabar con la contracultura (2018), entre d’altres. Ha comissariat les exposicions «Cultura Basura: una espeleología del gusto», «J. G. Ballard. Autopsia del nuevo milenio» (ambdues al CCCB), «Ficciones en serie» i «Ficciones en serie. Segunda temporada» (SOS 4.8) i «Plagiarismo» (La Casa Encendida), aquesta última conjuntament amb Álex Mendíbil. També ha comissariat l’adaptació de l’exposició «Stanley Kubrick» al CCCB. Professor del Grau de Cinema de la UCJC, ha impartit docència a la UPF, la Cátedra de Cine de Valladolid i l’Escola d’Escriptors. Com a cineasta, ha dirigit les pel·lícules Piccolo Grande Amore y La lava en los labios (ambdues de 2013) i ha participat com a actor a Bergman’s Island, de Mia Hansen-Løve.

 

Christian Checa Bañuz és graduat en Cinema i Audiovisuals per l’ESCAC (2006), llicenciat en Filosofia per la UB (2009), Màster en Estudis de Cinema i Audiovisual Contemporani per la UPF (2009) i Doctor en Comunicació Social per la UPF (2016). Des del 2013 és professor d’Anàlisi Fílmica i Cinems i Pensament en el primer curs del Grau Oficial de l’ESCAC i, des del 2019, Coordinador de Màsters Propis i del Curs Preuniversitari Foundation. És també autor del llibre No trespassing. De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea, publicat l’any 2018.

 

Andrés Duque és un cineasta espanyol nascut a Venezuela. El seu treball se situa a la perifèria de la no-ficció espanyola amb un fort caràcter assagístic. Les seves obres han obtingut nombrosos premis i reconeixements a festivals de cinema de tot el món (Punto de Vista, Cinéma du Réel, Dokufest, D’A, Unicorn Awards, Premios Goya) i han estat exposades en centres culturals com al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Museu d’Art Modern de Viena (MUMOK), el Museu d’Art Contemporani de Moscou (GARAGE) i el Museu de l’Hermitage, a San Petesburg, entre d’altres. Filmografia seleccionada: Iván Z (2004), No es la imagen es el objeto (2009), Color perro que huye (2011), Ensayo final para utopía (2012), Oleg y las raras artes (2016). Carelia: Internacional con monumento (2019) i Dioses empantanados (Crónicas de Carelia), en preproducció.

 

Jaume Duran és Doctor en Cinema i Audiovisuals per la Universitat de Barcelona, ​​Llicenciat en Filologia, en Lingüística i DEA en Història de l’Art. És professor de la Universitat de Barcelona, ​​així com de l’ESCAC, l’ENTI, La Salle-URL i el CITM-UPC. Ha impartit cursos i ha participat en seminaris i conferències d’àmbit internacional. També ha editat i publicat diverses obres (El cine de animación norteamericano, Guía para ver y analizar Toy Story, La muerte en el cine, etc.).

 

Carlos Losilla és escriptor i professor a la Universitat Pompeu Fabra i a l’ESCAC. Membre del consell de redacció de les revistes Caimán Cuadernos de Cine i La Furia Umana, entre els seus llibres destaquen El cine de terror, La invención de Hollywood, En busca de Ulrich Seidl, El sitio de Viena, La invención de la modernidad, Flujos de la melancolía, Zona de sombra, Raoul Walsh y Deambulaciones. Diario de cine, 2019-2020, aquest últim de recent aparició. Forma part de l’equip de programació del Festival de Cinema D’Autor de Barcelona (D’A).

 

Ana Aitana Fernández Moreno és doctora en Comunicació per la UPF. Actualment és professora associada a l’ESCAC, Tecnocampus, Universitat Pompeu Fabra, UAB i UIC, on imparteix matèries de cinema i comunicació. Les seves línies d’estudi són la memòria, el cinema del jo y los arxius familiars al cinema de ni-ficció. És membre del col·lectiu CINEMA de la UPF, on participa en el projecte d’investigació “Motius Visuals en l’esfera pública. Producció i Circulació d’imatges del poder a Espanya, 2011-2017”, que compta amb finançament nacional. Ha participat en el llibre col·lectiu Motivos visuales del cine (Galaxia Gutenberg, 2016), i ha publicat en diverses revistes acadèmiques internacionals. És productora y guionista del documental Pasaia Bitartean (Irati Gorostidi, 2016) i coeditora de la web sobre cinema, Transit.

 

Eloy Fernández Porta va ser becari doctoral al Boston College i Fellow Lecturer a la Duke University, ha impartit seminaris a l’Architectural Association i a la UNAM i és Doctor en Humanitats per la UPF, havent obtingut el Premi Extraordinari. Ha publicat onze llibres, entre ells, a Anagrama, els assajos Afterpop, Homo Sampler, €RO$ (Premi Anagrama), Emociónese así (Premi Ciutat de Barcelona), En la confidencia, L’art de fer-ne un gra massa i Las aventuras de Genitalia y Normativa. També és autor dels estudis El reflex d’en Jonàs Verí, editat com a postfaci a Autoretrat en un mirall convex de John Ashbery, i Técnicas abortivas para una biblioteca, publicat com a pròleg a Aborto en la escuela, de Kathy Acker. La seva obra ha estat traduïda al francès per Inculte, al portuguès per Serrote i a l’anglès per Polity Press.

 

Núria Gómez Gabriel és doctora en l’àmbit de Filosofia Política de la Comunicació i les Cultures Visuals Contemporànies. La seva pràctica professional travessa les pedagogies crítiques, l’escriptura i la curadoria. En línies generals, la seva investigació se centra en observar com es configuren els imaginaris del poder i la relació que aquests guarden amb els modes en els que la tecnologia materialitza la memòria. Treballa com docent en diverses universitats de Barcelona i és coautora del llibre Love me, Tinder (Temas de hoy, 2019). També publica en diverses plataformes culturals (CCCBLAB Investigació i Innovació en Cultura, A*Desk Critical Thinking, Teatron) i en revistes acadèmiques (Contextos, Teknokultura. Revista de Cultura Digital i Moviments Socials). Durant els darrers anys ha col·laborat com a comissària independent i investigadora cultural en diverses institucions i festivals.

 

Violeta Kovacsics és crítica de cinema, professora i programadora. És responsable del Departament de Publicacions del Sitges Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Catalunya i membre del seu comitè de programació, a més a més d’exercir d’assessora de programació al Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg (Països Baixos). És doctora en Teoria, Anàlisi i Documentació Cinematogràfica per la UPF,  ensenya història del cinema a l’ESCAC i cultura de la imatge a la UOC. Ha estat presidenta de l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics i publica els seus articles a Caimán Cuadernos de Cine i el Diari de Tarragona. També col·labora al programa de ràdio Els experts, d’Icat.cat, entre altres mitjans. Ha participat en nombrosos llibres col·lectius sobre cinema i ha editat l’antologia Very Funny Things: Nueva comedia americana (2012).

 

Marta Piñol Lloret és doctora en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, professora en aquesta mateixa universitat, a l’ESCAC, la UIC i la UOC. Imparteix classes d’Història del Cinema, d’Història i Teoria de la Fotografia, de Cinema Documental, de Cinema i Cultura Visual o de Cinema i Arts Visuals. Va cursar la llicenciatura d’Història de l’Art, el Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art i el doctorat a la Universitat de Barcelona, obtenint en els tres casos el premi extraordinari, així com la seva tesi va rebre el premi Claustre de Doctors de la UB. Ha participat en congressos, ha publicat articles i diversos llibres, entre els quals destaquen Imaginar mundos. Tiempo y memoria en la ciencia ficción (Sans Soleil Ediciones, 2019), Relaciones ocultas (Sans Soleil Ediciones, 2018), Monstruos y Monstruosidades (Sans Soleil Ediciones, 2015); traducció i edició comentada del llibre El Greco, de S. Eisenstein (Sans Soleil Ediciones, 2019); o coedició al costat del Dr. José Enrique Monterde de Crónica de un desencuentro [IVAC, 2015]). És autora dels llibresCon las maletas a otra parte. La emigración española hacia Europa en el cine (Sans Soleil Ediciones, 2020) y Europa como refugio. Reflejos fílmicos de los exilios españoles (1939-2016) (Edicions de la UB, 2020).

 

Jara Rocha investiga i experimenta amb els estudis culturals de la tecnologia des d’una sensibilitat antifa i trans*feminista. Com a agent cultural in(ter)dependient, tendeix a atendre les urgències semiòtico-materials del món. Participa de processos col·lectius com Volumetric Regimes/Possible Bodies (amb Femke Snelting), The Underground Division (amb Femke Snelting i Helen Pritchard), The Relearning Series (amb Martino Morandi), Vibes & Leaks/Teaching to Transgress (amb Kym Ward i Xavier Gorgol) . És part de projectes com el Seminari Euraca, DONE/Fotocolectania, el Vector de Conceptualització Sociotècnica o l’Obfuscation Workshop. Sovint observa quins mons porten les infraestructures i fa logística de masses textuals a base de treballs d’escriptura  para-acadèmica, edició experimental, comissariat, lectoescriptures performatives o instal·lació.

 

Marta Rodríguez és productora freelance i professora experta en narratives immersives. Ha estat al capdavant de diverses pel·lícules, entre elles The Girl from the Song (primera pel·lícula de ficció rodada al Burning Man, disponible a Netflix). Des del 2008 ha combinat la seva carrera al sector cinematogràfic amb les classes a l’ESCAC. El 2018 co-crea N.E.S.A. Labs, que s’especialitza en explicar històries en diferents formats i explora el potencial narratiu de les experiències immersives i la tecnologia XR.

 

Arnau Roig Mora és Doctor en Comunicacions i Mitjans per la Universitat d’Illinois. També té un Màster en Construcció d’Identitats Culturals, i en Estudis de Dona, Gènere i Ciutadania (tots dos per la UB). La seva investigació se centra en la representació LGTBI+ en els mitjans i la cultura popular, atenent als discursos ideològics que es deriven d’ells. A part de a l’ESCAC, actualment treballa com a associat a la UAB i la UPF, on ha posat en marxa el primer curs en estudis LGTBI+. A més, treballa amb adolescents LGTBI+ en el projecte OASIS i participa activament en polítiques de perspectiva de gènere a la Unitat d’Igualtat de la UPF.

 

Manu Yáñez és periodista, crític cinematogràfic, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, director de la web Otros Cines Europa i Contributing Editor a la revista Film Comment (Nova York). Col·labora periòdicament a la revista Fotogramas i el Diari ARA, i és l’editor de l’antologia crítica “La mirada americana: 50 años de Film Comment”. És professor al Grau i el Màster de Direcció de l’ESCAC i ha impartit xerrades a la Goethe University Frankfurt i a la Universitat Pompeu Fabra.

Treball Final de Màster

El Treball Final de Màster és un treball acadèmic, en format escrit i/o audiovisual, que desenvolupa les competències adquirides durant el Màster. L’estudiant hi aplicarà les competències adquirides durant el Màster per tal de combinar les idees aportades pels autors i els films treballats amb un discurs propi, creatiu i original.

Els treballs es podran presentar en dues modalitats diferents:

  • Treball escrit sobre una de les matèries del programa, en el qual s’apliquin mètodes d’investigació adequats per desenvolupar un discurs personal a partir de lectures i visionats concrets.
  • Peça audiovisual que desenvolupi qualsevol matèria del programa, acompanyada d’una memòria que apliqui mètodes d’investigació adequats per explicar la gènesi del projecte i el coneixement après durant el procés.

Normativa reguladora dels Treballs de Fi de Màster de l’ESCAC

D’acord amb el RD 1393/2007 i el RD 861/2010, un màster universitari ha de finalitzar amb l’elaboració i la defensa pública d’un Treball de Fi de Màster (TFM). Aquest treball té la finalitat d’acreditar que l’alumne ha integrat els coneixements apresos i ha adquirit les competències generals i específiques del màster.

Objecte

El TFM és un projecte d’investigació, un estudi o una memòria que implica un exercici integrador de la formació rebuda al llarg de la titulació. Aquest exercici comporta que els estudiants apliquin els coneixements, les habilitats, les actituds i les competències adquirits al llarg del màster.

Organització

La comissió coordinadora del màster (CCM) és l’òrgan competent per decidir tot el referent al TFM. El coordinador de màster serà el coordinador de l’assignatura TFM i el responsable d’elaborar el seu pla docent. El TFM ha de dur-se a terme sota l’orientació i supervisió d’un tutor.

Matriculació

Els períodes de matriculació del TFM són els ordinaris que estableix el centre per a totes les assignatures del màster. El TFM matriculat que no es presenti al final del semestre que correspongui es qualificarà com a no presentat i l’estudiant haurà de tornar-lo a matricular en els termes que estableix la normativa vigent.

Responsabilitat i encàrrec docent

El coordinador del màster traslladarà al departament responsable l’encàrrec docent per poder disposar de tutors de TFM suficients, en funció del nombre d’estudiants matriculats.

Assignació o elecció de temes i tutors

La CCM fixarà el procediment d’assignació o elecció de tutor i tema del TFM per part de l’alumnat, així com el procediment per a la presentació i aprovació de les propostes de TFM. Cada alumne farà una sol·licitud de tutor i tema per al seu TFM. La CCM és la responsable de l’aprovació dels temes i de l’assignació final dels tutors. Una vegada aprovada la sol·licitud, l’estudiant presentarà la seva proposta de TFM, que haurà de contenir, com a mínim, la identificació de l’estudiant que la presenta, el títol, el nom i el vist i plau del tutor, els objectius de treball i un breu pla de treball.

Direcció

El tutor és el responsable de l’orientació i la supervisió del TFM. La designació com a tutor comportarà inicialment l’encàrrec d’ajudar l’estudiant a definir la proposta de TFM que haurà d’aprovar la CCM. Posteriorment, l’orientació i supervisió del tutor anirà dirigida a:

  • La delimitació del tema i la definició dels objectius
  • La confecció del pla de treball
  • L’orientació documental i metodològica
  • El seguiment del desenvolupament del treball
  • L’obtenció de conclusions
  • La facilitació de pautes per a la defensa
  • La valoració del procés desenvolupat i dels resultats obtinguts

Avaluació

Correspon a la CCM:

  • Determinar el calendari i el procediment d’entrega dels TFM
  • Determinar les condicions de la defensa, que haurà de ser pública i oral
  • Nomenar les comissions que hauran d’avaluar els TFM, que estaran formades per tres docents, un dels quals pot ser el que ha actuat com a tutor.

El sistema d’avaluació haurà de ser aprovat com a part del pla docent de l’assignatura. Abans de la defensa pública, el tutor de cada TFM haurà d’enviar al president del tribunal un breu informe valoratiu del TFM en el qual es faci constar expressament la seva autorització per a la defensa pública.

Metodologia i sistema d'avaluació

Organització i metodologia docent

L’ensenyament és presencial i la modalitat de dedicació a l’estudi és a temps complet.

L’horari és de dilluns a dijous de 16:00 a 20:30.

El nombre d’estudiants és de 25.

La docència s’imparteix en aules teòriques equipades amb sistemes de projecció audiovisual.

Per als TFM que siguin peces audiovisuals, l’escola disposa d’aules d’ordinadors i espais i material per a la seva realització.

Les classes són en general teòriques, i les metodologies docents són les classes magistrals, les classes expositives, el debat dirigit, el treball en grup i el seminari. Les concrecions pertinents de cada assignatura es troben en els plans docents.

Sistema d’avaluació

Tal i com recull la Normativa reguladora dels plans docents de les assignatures i de l’avaluació i la qualificació dels aprenentatges de la UB (Consell de Govern, 8 de maig de 2012), com a norma general, l’avaluació és continuada i dins el període lectiu fixat per a l’assignatura, d’acord amb la seqüència del pla d’estudis i del calendari marc aprovat pel centre.  L’avaluació continuada incorpora les diverses evidències indicades en el pla docent, que es recullen de manera progressiva i integrada al llarg del procés d’ensenyament-aprenentatge i que constitueixen indicadors significatius i periòdics per a l’alumnat i el professorat sobre l’evolució i el progrés en l’assoliment dels coneixements, les habilitats i els valors  que són objecte d’aprenentatge en l’assignatura.

L’avaluació única és un dret de l’estudiant que, en exercir-lo, renuncia a l’avaluació continuada. Perquè un estudiant s’hi pugui acollir, cal que ho sol·liciti dins dels terminis fixats i amb els procediments establerts pel centre. L’avaluació única ha de poder garantir la superació dels objectius establerts a l’assignatura.

Després de la publicació de les qualificacions, els centres obren un període de reavaluació, que consisteix a valorar el grau d’assoliment dels resultats de l’aprenentatge de l’assignatura -competències i objectius formatius- i s’adapta a les característiques de les competències i activitats formatives programades.

Les concrecions pertinents de cada assignatura es troben als plans docents.

Sol·licita informació

Si vols rebre el document informatiu del Màster, omple el següent formulari. 

Anar al formulari