Competències

Capacitat de crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
Assimilar els mecanismes del llenguatge audiovisual i ser capaç d’utilitzar-los per narrar històries.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tota mena de discursos fílmics.
Conèixer les darreres tecnologies d’aplicació en el sector audiovisual i ser capaç d’utilitzar-les de forma adequada.

Objectius

Conèixer la història de la crítica cinematogràfica.
Ser capaç de dur a terme la praxis de la crítica cinematogràfica.
Conèixer les principals teories del camp dels Estudis de Gènere en relació al cinema i l’audiovisual.
Aprendre a analitzar el cinema i l’audiovisual com a aparells ideològics que reprodueixen ideologies de gènere, sexe i sexualitat.
Comprendre com aquests textos audiovisuals construeixen les nostres maneres d’entendre el món, en especial en temes com la diversitat sexual i afectiva.

Blocs temàtics

Crítica cinematogràfica. Orígens, evolució i funció de la crítica. Praxis: diaris, revistes, televisió, ràdio, internet, festivals, ensenyament). La crítica i el públic. Com es forma un crític. Oscar Wilde: el crític com a artista. Cahiers du Cinema i Nouvelle Vague: nova crítica i nous cinemes. Positif, Free Cinema, Sequence, Sight and Sound i altres publicacions. Comparativa models crítics i mitjans: José Luis Guarner, Angel Fernández Santos. El cas de Irreversible: crítica i objecte polèmic. Eugenio Trías: Vértigo y pasión. Pere Gimferrer: cine i literatura. Jorge Luis Borges i el cinema. Zizek. Crítica de cinema a la televisió. De la crítica a la direcció: Erice, Wenders, Bogdanovich, Assayas.

Film and Gender. Cultura, ideologia i gènere en els mitjans. Sexe, gènere i sexualitat: essencialisme i constructivisme. Estudis feministes, estudis de masculinitat i feminitat. Estudis gays. Estudis lèsbics. Estudis Queer. Estudis trans/intersex. Postmodernitat i postfeminismes. Crítica de color i interseccionalitat. Censura i pornografia.

 Metodologia i activitats formatives

Classes magistrals, classes expositives, treball escrit, exercicis pràctics.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Crítica cinematogràfica.

Avaluació continuada. Crítica feta a classe d’un curtmetratge o episodi televisiu després del seu visionat. Crítica d’un film recent, a escollir per part de l’estudiant. Treball sobre un director o una tendència.

Reavaluació. Crítica d’un curtmetratge o episodi televisiu després del seu visionat. Crítica d’un film recent, a escollir per part de l’estudiant. Treball sobre un director o una tendència.

Avaluació única. Crítica d’un curtmetratge o episodi televisiu després del seu visionat. Crítica d’un film recent, a escollir per part de l’estudiant. Treball sobre un director o una tendència.

Film and Gender

Avaluació continuada. Treball final: anàlisi crítica d’un o més textos audiovisuals pactats amb el professor; aquest projecte pot ser tant un treball escrit com un videoassaig amb una memòria. (40%). Dues activitats breus sobre temes tractats a classe. Una de les activitats serà en llengua anglesa. (40%). Presentació oral sobre el treball final a la resta de la classe, amb la possibilitat de fer-ho en llengua anglesa (20%).

Reavaluació. Presentació del treball final i de les activitats breus. La presentació oral no és susceptible de ser reavaluada.

Avaluació única. Presentació del treball final, dels exercicis i d’una presentació individual (en vídeo).

Fonts d'informació bàsica

BAECQUE, A. La política de los autores. Manifiestos de una generación de cinéfilos. Paidós, 2004.

BAECQUE, A. Una cinefília a contracorriente. Paidós, 2005.

BAECQUE, A. Nuevos cines, nueva crítica. Paidós, 2006.

BAZIN, A. El cine de la crueldad. Mensajero, 1977.

BAZIN, A. ¿Qué es el cine? Rialp, 1999.

CORAZINSKY, E. Borges y el cinematógrafo. Emecé, 2002.

GIMFERRER, P. Cine y literatura. Seix Barral, 1999.

ROHMER, E. El gusto por la bellesa. Paidós, 2000.

ROSENBAUM, J., MARTIN, A. Mutaciones del cine contemporáneo. Errata Naturae, 2010.

TRÍAS, E. Lo bello y lo siniestro. Ariel, 2001.

TRÍAS, E. Vértigo y pasión. Taurus, 1997.

TRUFFAUT, F. El cine según Hitchcock. Alianza, 1974.

WILDE, O. El critico como artista. Langre, 2002.

ZIZEK, S. Lacrimae Rerum. Ensayos sobre cine moderno y ciberespacio. Debate, 2006.

Complements de cultura audiovisual (Grau Oficial en Cinematografia)

Competències

Objectius

Blocs temàtics

Metodologia i activitats formatives

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Fonts d'informació bàsica

 Metodologia i activitats formatives