Dades bàsiques

Assignatura: Estètica del cinema

Codi: 365766

Curs: Tercer

Semestre: Anual

Hores de dedicació: Presencials 50 / Tutelades 50 / Autònomes 50

Competències

Capacitat crítica i autocrítica i capacitat de mostrar actituds coherents amb les concepcions ètiques i deontològiques.
Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general i se sol trobar a un nivell que, si bé recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del seu camp d’estudi.
Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements al seu treball o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.
Que els estudiants tinguin la capacitat de reunir i interpretar dades rellevants (normalment dins de la seva àrea d’estudi) per emetre judicis que incloguin una reflexió sobre temes rellevants d’índole social, científica o ètica.
Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Que els estudiants hagin desenvolupat aquelles habilitats d’aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d’autonomia.
Posseir les capacitats i instruments per analitzar i valorar tota mena de discursos fílmics.

Objectius

Donar una visió àmplia del present del cinema, explorant les diverses tendències que s’estan desenvolupant en la contemporaneïtat i fent especial èmfasi en l’ús del digital.
De la part de Ficció Televisiva: A través de la comparació de diverses ficcions televisives (i dels seus antecedents cinematogràfics), l’alumne haurà de ser capaç d’articular una anàlisi teòrica de l’evolució del relat serial en el mitjà audiovisual. Tanmateix, haurà de ser capaç d’analitzar les sèries plantejades des de diverses perspectives (narratològica, estètica, d’anàlisi fílmica, etc.).

Blocs temàtics

Tendències del cinema contemporani

1) Nous realismes. Els germans Dardenne: Rosetta. Cine romanès. Martes después de Navidad. El moviment Dogma: Los idiotas. El cine de terror digital: [Rec], Monstruoso. Mistakism: Trash Humpers, de Harmony Korine.

2) Veure dues vegades. Waking Life, de Richard Linklater. Mulholland Drive, de David Lynch. Tropical Malady y Syndromes and a Century, de Apichatpong Weerasethakul. Death Proof, de Quentin Tarantino.

3) El temps a les nostres mans. Gerry, de Gus Van Sant. Vive l’amour, de Tsai Ming Liang. Elephant, de Gus Van Sant. El caballo de Turín, de Béla Tarr. En la habitación de Vanda, de Pedro Costa.

4) Narratives fracturades. Memento, de Christopher Nolan. Palíndromos, de Todd Solondz. I’m Not There, de Todd Haynes. Olvídate de mí, de Michel Gondry.

5) Autobiografies. Capturing the Friedmans, de Andrew Jarecki. Tarnation, de Jonathan Caouette. Naomi Kawase. Svyato, de Victor Kossakovsky.

6) El cos digital i el nou cinema d’atraccions. Hulk, de Ang Lee. Terminator 2 y Avatar, de James Cameron. El hombre sin sombra, de Paul Verhoeven. Las dos Torres, de Peter Jackson. Guerra Mundial Z, de Marc Foster.

7) Lliçons d’història. El arca rusa, de Alexander Sokurov. West of the Tracks, de Wang Bing. Naturaleza muerta y The World, de Jia Zhang-ke. Redacted, de Brian de Palma.

8) L’espectador interactiu. Shirin, de Abbas Kiarostami. Timecode, de Mike Figgis. Las maletas de Tulse Luper, de Peter Greenaway. Inland Empire, de David Lynch.

9) La nova comèdia americana. Virgen a los 40. Amor ciego. La boda de mi mejor amiga. Supersalidos.

10) Distopies de la visió. The Blair Witch Project. Paranormal Activity 3. Holy Motors. 11 Minutes. Hardcore Henry.

Tendències de la ficció televisiva

1) Els orígens de la narració serial: Del fulletó literari a la sèrie televisiva.

2) La televisió de qualitat: De la Golden Age a la Post-Televisió.

3). TV Mutations: La reinvenció de formats, codis narratius i formes de representació en la ficció en sèrie contemporània.

4) Del director de cinema al showrunner: Una nova autoria.

5) El “any zero” de la nova televisió: El naixement de la Quirky-TV.

6) Els plaers de la “criptoficció” televisiva: Una aproximació mitocrítica a l’imaginari de Twin Peaks.

7) Mistery Boxes: Les narratives serials “expandides” i el retorn als mites.

8) Els imaginaris simbòlics de la ficció televisiva: De The Village (El prisionero) a l’illa de Lost.

9) La televisió “manierista”: La reinvenció del “classicisme” televisiu.

10) “Gòtic” i neonoir televisiu: De True Detective a Demasiado viejo para morir joven.

11) Televisió-vérité: El relat “totalitzador”. De la comèdia humana a The Wire.

12) La televisió és política: De l’idealisme de Josiah Bartlet a la realpolitik de Frank Underwood.

13) Controversial-TV: L’esperit subversiu de la ficció en l’era de la Post-Televisió.

14) Ficcions del “mini-jo”: l’esplendor de la comèdia d’inspiració autobiogràfica.

15) Malestar americà: El melodrama televisiu, de Mad Men a Big Little Lies.

16) Pantalla en negre: La mirada “crepuscular” de la televisió sobre els gèneres cinematogràfics.

17) Televisió neo-ciberpunk: Noves “distòpies” de l’era digital.

18) Gènere i ficció televisiva: dels homes a les dones “fora de sèrie”.

Metodologia i activitats formatives

Classes magistrals, classes expositives, treball en grup, treball escrit, recerca d’informació.

Avaluació acreditativa dels aprenentatges

Primer bloc

Avaluació continuada. Assistència obligatòria. Examen (50%).

Reavaluació. Examen (50%)

Avaluació única. Examen (50%).

Segon bloc

Presentació d’assaig (vídeo-assaig amb memòria o assaig escrit): 40%
Participació a classe: 10%
Examen: 50%

Fonts d'informació bàsica

Primer bloc

DELEUZE, Gilles, La imagen-tiempo, Paidós, Barcelona, 1987.

DOMÍNGUEZ, Vicente, “Miedo borrador: Monstruos de ciencia-ficción en la ciudad del alma”, en Revista Formats nº5, 2009, http://www.upf.edu/materials/depeca/formats/art_dos3_esp.htm.

DUBOIS, Philippe, Vídeo, cine, Godard, Buenos Aires, Libros del Rojas, 2001.

FONT, Domènec, “En las redes del tiempo”, Revista Formats nº5, 2009. Consultar en: http://www.upf.edu/materials/depeca/formats/art_dos2_esp.htm#autor.

PINTOR, IVÁN, “Los desnudos y los muertos: La representación de los muertos y la construcción del otro en el cine contemporáneo: el caso de Night Shyamalan”, Revista Formats nº4, 2005. Consultar en: http://www.upf.edu/materials/depeca/formats/pdf_arti_esp/ipintor_esp_.pdf

JONES, Kent, “Aquí y allá”, en: PANOZZO, Marcello (ed.), Una sandía es una sandía. Las películas de Tsai Ming-Liang, Festival Internacional de Cine de Gijón, 2004.

KRAUTHEIM, Graeme, “Aspiring to the Void: The Collapse of Genre and Erasure of Body in Gaspar Noé’s Irreversible”, Cinephile, http://cinephile.ca/archives/volume-4-post-genre/aspiring-to-the-void-the-collapse-of-genre-and-erasure-of-body-in-gaspar-noe%E2%80%99s-irreversible/

KUJUNDZIC, Dragan, “After “After”: The “Arkive” Fever of Alexander Sokurov”, en http://www.artmargins.com/index.php/archive/272-after-qafterq-the-qarkiveq-fever-of-alexander-sokurov.

LEJEUNE, Philippe, “Cine y autobiografía. Problemas de vocabulario”, en MARTÍN GUTIÉRREZ, Gregorio (ed.), Cineastas frente al espejo, T&B Editores, Madrid, 2008.

LIPOVETSKY, Gilles y SERROY, Jean, La pantalla global. Cultura hipermediática y cine en la era hipermoderna, Anagrama, Barcelona, 2009.

NEYRAT, Cyril, “Très haute définition”, en Cahiers du Cinéma nº614, septiembre de 2006.

NEYRAT, Cyril, “LA HD, après l’aura”, Cahiers du Cinéma nº617, noviembre de 2006.

NEYRAT, Cyril (ed.), Un mirlo dorado, un ramo de flores y una cuchara de plata, Prodimag, Barcelona, 2008. Libreto del cofre Pedro Costa editado por Intermedio.

ORGERON, Marsha y Devin, “Familial Pursuits, Editorial Acts: Documentaries after the Age of Home Video”, The Velvet Light Trap nº60, otoño de 2007.

PURSE, Lisa, “Digital Heroes in Contemporary Hollywood: Exertion, Identification, and the Virtual Action Body”, Film Criticism nº32, otoño de 2007.

ROMBES, Jonathan, Cinema in the Digital Age, Wallflower, Londres, 2009.

ROMBES, Jonathan (ed.), New Punk Cinema, Edinburgh University Press, Edinburgh, 2005.

SÁNCHEZ, Sergi, Hacia una imagen no-tiempo. Deleuze y el cine contemporáneo. Oviedo, Ediciones de la Universidad de Oviedo, 2013.

VAN DIJCK, José, Mediated Memories in Digital Age, Palo Alto, Stanford University Press, 2007.

Segon bloc

Balló, Jordi y Pérez, Xavier. Jo ja he estat aquí. Ficcions de la repetició. Barcelona: Empúries, 2005.

Balló, Jordi y Bengala, Alain (eds.), Motivos visuales del cine. Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2016.

Bianculli, David. Teleliteracy. Taking Televisión Seriously. New York, Syracuse University Press, 2000.

Carrión, Jorge, Teleshakespeare. Madrid, Errata Naturae, 2011.

Cascajosa Virino, Concepción (ed.). La caja lista: Televisión norteamericana de culto. Barcelona, Laertes,  2007.

Castleman, Harry y Podrazik. Walter J., Watching TV. Six Decades of American Television. New York, Syracuse University Press, 2003

Crisóstomo, Raquel y Ros, Enric (coords.), Mad Men o la frágil belleza de los sueños en Madison Avenue. Madrid, Errata Naturae, 2015.

Crisóstomo, Raquel y Ros, Enric (coords.), Regreso a Twin Peaks. Madrid, Errata Naturae, 2017.

Costa, Jordi. Una risa nueva. Posthumor, parodias y otras mutaciones de la comedia. Murcia, Nausícaä, 2011

Gubern, Román, Máscaras de la ficción. Barcelona, Anagrama, 2002.

Jacobs, Jason y Peacock, Steven (eds.), Television Aesthetics and Style. Bloomsbury, New York, 2013.

Longworth, JR., James. L., TV Creators. Conversations with America’s Top Producers of Television Drama. Volume two. New York, Syracuse University Press, 2002.

Martin, Brett, Hombres fuera de serie: de Los Soprano a The Wire y de Mad Men a Breaking Bad. Barcelona, Ariel, 2014.

Postman, Neil, Divertirse hasta morir. El discurso público en la era del “show business”. Barcelona, Ediciones de la Tempestad, 2001.

Thomson, Robert. J. Television’s Second Golden Age. From Hill Street Blues to ER. New York, Syracuse University Press, 1996.

Tous Rovirosa, Anna, Mites en sèrie. Els temes claus de la televisió. Barcelona, Trípodos, 2013.

Vargas Iglesias, J.J. (coord.), Los héroes están muertos: heroísmo y villanía en la televisión del nuevo milenio. Palma de Mallorca, Dolmen Editorial, 2014.