El cinema clàssic i el seu context sociocultural.
El Model de Representació Primitiu. La institucionalització del llenguatge cinematogràfic. Avenços en altres cinematografies: l’espiritualitat nòrdica. El perfeccionament en la posada en escena: revolucions a la llum, l’espai i els moviments de càmera. La consolidació del Model de Representació Institucional fora dels EUA. Les potencialitats del muntatge cinematogràfic més enllà del relat causal del classicisme. Les avantguardes: quan el cinema s’allunya de teatre i de la novel.la. El naixement d’una mitologia a partir d’un model de producció industrial. L’esplendor del relat clàssic. Mutacions del relat clàssic. Cos i moviment: alternatives i paròdies del relat clàssic de Hollywood. Evolucions del realisme poètic francès i la teatralitat de Jean Renoir. Anticipació de l’esgotament del relat clàssic: Orson Welles. L’esgotament del relat clàssic: el manierisme. Recapitulació: què és el cinema clàssic? Anàlisi fílmica. La posada en escena. El fora de camp. L’enquadrament. La llum. El muntatge. La narrativa fílmica. La banda sonora.
Anàlisi fílmica.
Dialèctiques de la posada en escena: equilibri-desequilibri; atzar-control; gest significant-gest ambigu. Dialèctiques del fora de camp: explícit-suggerit (concret-imaginari). Dialèctiques de l’enquadrament: buit-decorat; macro-micro (èpic-íntim). Dialèctiques de la llum: cromàtic-monocromàtic; llum-ombra. Dialèctiques del muntatge: transparència-evidència; accelerat-alentit (moviment-estasi). Dialèctiques de la narrativa fílmica: continuïtat-discontinuïtat; presència-absència; velocitat-lentitud (convergència-divergència). Dialèctiques de la banda de so: dialèctiques del so; dialèctiques de la música.
Classes magistrals. Classes expositives. Treball en grup. Treball escrit. Recerca d’informació.
Avaluació continuada: proves escrites (35%); treballs realitzats per l’estudiant (65%).
Reavaluació: proves escrites (35%); treballs realitzats per l’estudiant (65%).
Avaluació única: proves escrites (35%). Treballs realitzats per l’estudiant (65%). L’alumnat que desitgi acollir-se a l’avaluació única ha de sol·licitar-ho per escrit i durant les cinc setmanes posteriors a l’inici de les classes.
Cinema clàssic
BURCH, N. El tragaluz del infinito.
EISENSTEIN, S. “Dickens, Griffith y el cine en la actualidad” a La forma del cine.
DREYER, C.T. Reflexiones sobre mi oficio.
EISNER, L. La pantalla demoníaca.
KRACAUER, S. De Caligari a Hitler.
BERRIATÚA, L. Los proverbios chinos de F. W. Murnau.
EISNER, L. Fritz Lang.
EISENSTEIN, S. El sentido del cine.
VERTOV, D. El cine-ojo.
BUÑUEL, L. Mi último sospiro.
EPSTEIN, J. La esencia del cine.
DE LUCAS, G. Vida secreta de las sombras.
BOU, N. I PÉREZ, X. El temps de l’heroi. Èpica i masculinitat en el cinema de Hollywood.
BORDWELL, D. El cine clásico de Hollywood. Estilo cinematográfico y modo de producción hasta 1960
WERNBERG, G. El toque Lubitsch.
TRUFFAUT, F. El cine según Hitchcock.
PETRIE, G. Hollywood destinies: European directors in America (1922-1931)
KOSZARSKI, R. Erich Von Stroheim y Hollywood
VIDOR, K. Un árbol es un árbol
BAZIN, A. Jean Renoir
BAZIN, A. Orson Welles
LOSILLA, C. La invención de Hollywood.
Anàlisi fílmic
Andrew, Dudley J; Las principales teorías cinematográficas, Gustavo Gili, 1978.
Aumont, Jacques; Michel, Marie; Análisis del film, Ediciones Cátedra, 1990.
Aumont, Jacques; Estética del lenguaje: Espacio fílmico, montaje, narración, lenguaje, Ediciones Cátedra, 1985.
Bordwell, David; El arte cinematográfico, Ediciones Paidós, 1995.
Bordwell, David; La narración en el cine de ficción, Ediciones Paidós, 1996.
Burch, Noël; Praxis del cine, Editorial Fundamentos, 2003.
Carmona, Ramón; Cómo se comenta un texto fílmico, Ediciones Cátedra, 1993.
Deleuze, Gilles; La imagen-movimiento, Ediciones Paidós, 1983.
Deleuze, Gilles; La imagen-tiempo, Ediciones Paidós, 1987.
Martin, Adrian; Mise en Scène and Film Style, Macmillan, 2014.
Zunzunegui, Santos; Paisajes de la forma, Editorial Cátedra, 1994.
Zunzunegui, Santos; La mirada cercana – microanálisis fílmico, Ed. Paidós Papeles de comunicación 15, 1996.