Formació / Màster Universitari / Plans docents

Metodologies de recerca del cinema i de l’audiovisual I i II (Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals)

Presentació Objectius Metodologia Continguts Avaluació Bibliografia Torna a la pàgina del Màster
Dades bàsiques
Assignatura: Metodologies de recerca del cinema i de l'audiovisual I i II
Curs: Primer
Semestre: 1 i 2
Modalitat: Obligatòria
Professors: Josep Lambies, Mario Barranco

Presentació

Aquest curs té com a propòsit identificar, analitzar, presentar, discutir i desenvolupar pràctiques de recerca en el camp del cinema i l’audiovisual.

Una pràctica es defineix aquí fonamentalment com un conjunt d’accions sistematitzades, és a dir, connectades entre si configurant un sistema complex i dinàmic per a complir una funció específica. Perquè una pràctica sigui una pràctica de recerca, ha d’especificar una funció epistèmica/cognitiva en relació amb un tema o focus de recerca.

A més, les pràctiques es poden connectar sistèmicament entre si configurant mètodes. En aquest sentit, aquest curs és un curs metodològic, és a dir, persegueix una reflexió sobre els mètodes a través d’una indagació sobre les pràctiques que els configuren.

Objectius

Un primer objectiu d’aquest curs és delinear clarament les pràctiques de recerca sobre i a través del cinema/l’audiovisual, és a dir, determinar les accions i les seves relacions sistèmiques, les funcions epistèmiques/cognitives específiques, les tecnologies i les formes dels artefactes resultants que constitueixen pràctiques de recerca sobre i a través del cinema/l’audiovisual.

El segon objectiu del curs és desenvolupar noves pràctiques de recerca sobre i a través de la realització cinematogràfica/audiovisual i el tercer permetre que els estudiants incorporin les pràctiques descrites així com les noves pràctiques a desenvolupar en els seus processos de recerca. Una possibilitat immediata a considerar és l’aplicació d’algunes d’aquestes pràctiques en el procés de realització de TFM’s.

Les pràctiques de recerca que es discutiran provenen de múltiples fonts: entre altres, el treball de cineastes, artistes visuals, teòrics del cinema i filòsofs.

Metodologia

Les pràctiques de recerca que seran tematitzades en aquest curs es refereixen, en primer lloc, a dos tipus de focus de recerca. D’una banda, les pel·lícules i els artefactes audiovisuals, així com el seu procés de producció, poden servir com a focus de recerca. En aquest cas, les pràctiques en joc seran considerades pràctiques de recerca sobre el cinema/l’audiovisual. D’altra banda, l’enfocament de la recerca serà diferent del cinema, els artefactes audiovisuals i els seus processos de producció. En aquest cas, les pràctiques tematizadas s’entendran com a pràctica de recerca a través del cinema/l’audiovisual. La realització cinematogràfica/audiovisual es considerarà en aquest cas com a mitjà en el qual es desenvolupen les pràctiques.

En segon lloc, una diferenciació addicional entre pràctiques es refereix al tipus d’acció predominant que configura una pràctica. De manera no categòrica, aquí es fa la distinció entre pràctiques conceptuals i perceptives. Les pràctiques de recerca conceptual es basen predominantment en operacions lògiques basades en el llenguatge; les pràctiques de recerca perceptiva es realitzen principalment a través d’operacions estètiques/aistéticas.

Aquestes dues distincions se superposen en una matriu que es pot aplicar a totes les pràctiques de recerca:

Perceptiu

Sobre el cinema ——— + ———A través del cinema

Conceptual

Continguts

Els continguts s’estructuren en sessions de 4h.

  • Primera Sessió – Presentació del curs
    • Aclariment dels principals conceptes amb els quals treballarem. Estratègies d’estudi de les diferents pràctiques de recerca i clarificació de la matriu.
  • Sessions 2-19 – Presentació de diferents pràctiques de recerca
    • Harum Farocki: l’assaig fílmic
      Claudio Zulian: pel·lícules i instal·lacions com recerca artística
      Frederik Wiseman: crítica de la representació (1)
      James Benning: crítica de la representació (2)
      Heinz Hemighol: crítica de la representació (3), film as architectural research
      Bill Viola: instal·lacions audiovisulaes com a dispositiu immersiu
      Pràctiques de recerca fenomenològica (2 sessions)
      Alex Arteaga: pràctiques estètiques d’observació molt lenta
      Rossellini i la televisió. La pràctica televisiva com a mitjà de recerca i educació. La cerca de la innocència perduda de la imatge i la utopia d’una pura senzillesa. La imatge com a vehicle de la cultura humanista.
      La filosofia va al cinema. Deleuze i les imatges(-): El cinema com a concepte en la recerca filosòfica. El Abecedaire i el filòsof filmat: encarnació del pensament. Claire Denis i Jean-Luc Nancy: L’intrus, Vers Mathilde. La pràctica fílmica com a pràctica de pensament: pensar a través del cinema; el pensament cinematogràfic; filmar a través del pensament.
      El cinema antropològic de Jean Rouch. El cineasta com a home de ciència. El cinema com a mirall de l’humà: la humanitat a través del mirall.
      Godard/Benjamin/Warburg. The Mnemosyne Atles, El llibre dels passatges i Histoire(s) du cinéma. Historiografia constructiva: imatges com a artefactes històrics.
      El Soft-cinema Project de Lev Manovich i Andreas Kratky. La imatge en un univers de dades. Des d’i més enllà de la forma hipertextual.
      El problema de la imatge-signe. El mite del llenguatge fílmic. Jeroglífics en Lindsay, Eisenstein i Epstein. Christian Metz i el cinema com a recerca semiològica.
      Cineastes filòsofs: Tarr, Grandrieux, Malick, Cronenberg. Quines són les seves pràctiques? L’autoria com a activitat investigadora.
      Més enllà de l’entreteniment: videojocs i interactivitat com a pràctiques de recerca educativa, sociològica i psicològica.
      No trespassing. Conceptes com a imatges: ressons i correspondències. El trencaclosques blanc. Pensament suïcida. El cinema i les seves distàncies: l’entre.
  • Sessions 20-25: Presentacions per part dels estudiants de les seves pròpies propostes de pràctiques de recerca

Avaluació

Es requerirà que cada estudiant participi activament en cada sessió.

També es requereix que cada estudiant present formalment les seves pràctiques de recerca en una sessió de dues hores estructurada i guiada per ell/ella.

A més, és obligatori que cada alumne lliuri una descripció exhaustiva per escrit d’una de les seves pràctiques.

Sobre aquesta base, l’estructura de qualificació de cada alumne consistirà en una avaluació de la seva participació en el curs (20%), una avaluació de la seva presentació (50%) i una avaluació de la descripció de la seva pràctica escrita (30%).

Bibliografia

Arteaga, Alex, Aesthetic practices of very slow observation as phenomenological practices: steps to an ecology of cognitive practices, in: Ruukku, 14, 2020, https://www.researchcatalogue.net/view/740194/862241

Bellour, Raymond, Entre-imágenes. Foto. Cine. Vídeo, Buenos Aires, Colihue, 2009.

Benjamin, Walter, Libro de los pasajes, Madrid, Akal, 2005

Benson, Thomas W and Anderson, Carolyn, Reality Fictions: The Films of Frederick Wiseman, Carbondale IL, Southern Illinois University Press, 2002

Burch, Noël, El tragaluz del infinito, Madrid, Cátedra, 1999, traducción de Francisco Llinas.

Checa Bañuz, Christian, No trespassing: De los cuerpos del cine a la conspiración contemporánea, Valencia, Shangrila Textos Aparte, 2018

Delbanco, Andrew, Willian T. Vollman et al., Frederick Wiseman, New York NY, The Museum of Modern Art, 2010

Deleuze, Gilles, La imagen-movimiento: Estudios sobre cine 1, Barcelona, Paidós, 1984

Deleuze, Gilles, La imagen-tiempo: Estudios sobre cine 2, Barcelona, Paidós, 1986

Deleuze, Gilles, Francis Bacon. Lógica de la sensación, Madrid, Arena Libros, 2002

Deleuze, Gilles, Cine I: Bergson y las imágenes, Buenos Aires, Cactus, 2009.

Deleuze, Gilles, Cine 2: Los signos del movimiento y del tiempo, Buenos Aires, Cactus, 2011

Didi-Huberman, Georges, Cuando las imágenes toman posición, Madrid, Visor, 2008

Didi-Huberman, Georges, La imagen superviviente, Madrid, Abada, 2009

Didi-Huberman, Georges, Atlas. ¿Cómo llevar el mundo a cuestas?, Madrid, TF,

Editores/Museo Reina Sofía, 2010

Guarner, Jose Luis, Roberto Rossellini, Madrid, Fundamentos, 1973

Eisenstein, Sergei M., La forma del cine, Méjico, Siglo XXI, 2003

Eisenstein, Sergei M., El sentido del cine, Méjico, Siglo XXI, 1997

Elsaesser, Thomas, Harun Farocki: Working on the Sightlines, Amsterdam, Amsterdam University Press,2004

Epstein, Jean, El cine del diablo, Buenos Aires, Cactus, 2014

Grant, Barry, Voyages of Discovery: The Cinema of Frederick Wiseman, Champaign IL, University of Illinois Press, 1992

Hanhardt, John, I Do Not Know What It Is I Am Like: The Art of Bill Viola, Philadelphia PA, Barnes Foundation, 2019

Lindsay, Vachel, The art of the moving picture, Norwood, Macmillan, 1916

Metz, Christian, Ensayos sobre la significación en el cine, Barcelona, Paidós, 2002.

Metz, Christian, Lenguaje y cine, Barcelona, Editorial Planeta, 1973

Nancy, Jean-Luc, Corpus, Madrid, Arena, 2003

Nancy, Jean-Luc, El intruso, Buenos Aires, Amorrortu, 2006

Philippe, Claude-Jean, Rossellini, Roberto, Diálogos casi socráticos con Roberto Rossellini, Barcelona : Anagrama, 1972

Rancière, Jacques, Las distancias del cine, Pontevedra, Ellago, 2012

Rodowick, David, What Philosophy Wants from Images, Chicago, University of Chicago Press, 2018.

Rossellini, Roberto, Un espíritu libre no debe aprender como esclavo: escritos sobre cine y educación, Barcelona, GG, 1979.

Rossellini, Roberto, El cine revelado, Barcelona, Paidós, 2000

Saussure, Ferdinand De, Curso de lingüística general, Buenos Aires, Losada, 2008

Smith, Joel, Experiencing Phenomenology, London, Routledge, 2016

Suárez, Juan Antonio, “Vachel Lindsay: el cine y los jeroglíficos de la Modernidad.”, en Archivos de la filmoteca, nº 50, Junio 2005

van Manen, Max, Phenomenology of Practice, London, Routledge, 2014

Warburg, Aby, Atlas Mnemosyne, Madrid, Akal, 2010

Zizek, Slavoj, Lacrimae rerum: ensayos sobre cine moderno y ciberespacio, Madrid, Debate, 2006.

Zizek, Slavoj, Todo lo que usted siempre quiso saber sobre Lacan y nunca se atrevió a preguntarle a Hitchcock, Buenos Aires, Manantial, 1994.

Zulian, Claudio, Images and vertigoes of the real. Interview to Claudio Zulian by Enric Berenguer. [Video file] Recovered from

http://congresamp2014.com/en/template.php?file=Afinidades/Videos/Claudio-Zulian.html, 2014

Zulian, Claudio, Translocaciones. Interview to Claudio Zulian. [Video file] Recovered from http://vimeo.com/136129074, 2015

Popupcontent

Acceptar