Léa ha de viatjar de sobte a Girona, on el seu avi patern acaba de morir. Allà l’espera la seva família, que pràcticament no ha vist des que va marxar a l’estranger.
La mort del patriarca dels Vich i Carbó és l’excusa perfecta per forçar la convivència entre els seus descendents.
Els tres dies que dura la vetlla, la missa i l’enterrament estan banyats per la nostàlgia del passat i la tristesa que deixa la mort després del seu pas. És, a més, un bon moment per desarmar aquest joc d’aparences d’una burgesia en decadència.
Léa rebutja un món hipòcrita que s’enganxa a la pell com un vestit fet a mida.