Aquest divendres s’estrena en cinemes Perdiendo al Este, les noves aventures de la generació perduda després de Perdiendo el Norte. En aquesta nova entrega,en la seva recerca de fortuna per l’Extrem Orient es trobaran més perduts que mai. Repeteixen com a protagonistes Carmen Machi, Julián López, Miki Esparbé, Younes Bachir i Malena Alterio; i s’incorporen al càsting de Perdiendo el Este: Leo Harlem, Chacha Huang, Silvia Alonso, Edu Soto, Marcos Zhang i Fele Martínez.
La pel·lícula està dirigida per l’alumni del Màster en Direcció Paco Caballero i compta amb els graduats Oriol Capel com a guionista i David Valldepérez com a director de fotografia. Capel també va ser guionista de la primera pel·lícula, a més de productor executiu, i en la direcció de foto hi havia el també graduat Isaac Vila.
Aquesta és l’òpera prima de Caballero, que fins el moment havia dirigit sèries de televisió com Cites o Benvinguts a la familia. Per David Valldepérez, graduat a l’escola en l’especialitat de fotografia, aquesta és la seva segona pel·lícula després de la recent estrenada Gente que viene y bah, dirigida per la graduada Patricia Font. Valldepérez, igual que Caballero i Font, ha treballat en els últims anys en sèries de televisió com Polseres vermelles, Cites i Benvinguts a la familia.
Capel ha escrit llargmetratges com Lo mejor de mi de Roser Aguilar, Fuera de carta, No lo llames amor llámalo X i Villaviciosa de al lado. En sèries, Capel ha estat als equips de guió d’ Aída, 7 vidas, Arròs covat o Fenómenos.
Sinopsi:
Amb mil tres cents milions d’habitants, ia punt de convertir-se en la primera potència econòmica mundial, la Xina ha traspassat el tòpic de país exòtic de cultura mil·lenària, on es menja arròs amb palets i les erres es pronuncien eles, per esdevenir un país modern i puixant, una nova terra d’oportunitats en la qual tot és possible. Per això milers de joves, fills d’una vella Europa cada vegada més vella, carreguen les seves ambicions a les seves maletes i creuen nou mil quilòmetres de distància disposats, com els pioners, a conquerir el Llunyà Est. Però no és gens fàcil triomfar en una terra que té una llengua, una cultura i uns costums que estan a un món de distància. I no només geogràficament.